El 18 de gener, Antonio José Torres Paredes, treballador de neteja de 45 anys, va morir a causa d’un accident laboral mentre netejava un garatge a Benetússer, un dels pobles afectats per la dana. Un altre treballador va resultar ferit en el mateix accident, el qual va ser provocat per l’esfondrament d’una escala. Ambdós formaven part de l’equip de neteja de Becsa, una de les empreses contractades per la Diputació de València per a actuar a les zones afectades per les inundacions. Segons indiquen des del sindicat CGT de València, els treballadors estaven contractats per EXO Petrol, empresa subcontractada per Becsa per a dur a terme la tasca. Des del sindicat, un dels portaveus, Miguel Rodríguez, exigeix que es comprove si la societat “va complir els protocols de seguretat i si l’accident es podria haver evitat”.
La CGT ha interposat una denúncia a Inspecció de Treball, en la qual posen en dubte que es complira la legislació de prevenció de riscos laborals. “Sol·licitem que s’investigue si es van aplicar les mesures de seguretat adients, i sobretot que es comprove si l’empresa subcontractada per Becsa comptava amb la llicència administrativa per a operar”, declara Rodríguez, i afegeix: “Demanem que investiguen si hi va haver algun tècnic de seguretat que entrara a l’edifici abans per comprovar si estava en condicions, i si la plantilla era coneixedora dels protocols de seguretat”. Aquesta tasca corresponia a l’empresa Global Gestión Técnica SL, la qual va ser contractada per la Diputació per a donar assistència tècnica a les empreses de neteja.
“Demanem que investiguen si hi va haver algun tècnic de seguretat que entrara a l’edifici abans per comprovar si estava en condicions”, detalla Miguel Rodríguez, un dels portaveus del sindicat
Una de les seues tasques consisteix a “verificar i garantir les condicions de seguretat prèviament a l’inici dels treballs”, segons indica el decret d’emergència que regeix el seu contracte. Entre aquestes condicions s’inclou comprovar “l’absència de riscos greus, tals com problemes estructurals, caiguda d’objectes per enfonsament…”. A tal efecte l’empresa havia d’enviar personal tècnic qualificat als edificis afectats per a assegurar l’estabilitat estructural d’aquests, segons detalla el document. Segons va declarar Vicent Torres Paredes, germà de la víctima, en una entrevista a El Español, els treballadors “van demanar tres vegades que anaren a verificar l’edifici, però no es va presentar ningú”. La Directa ha intentat diverses vegades contactar amb Global Gestión Técnica, així com amb Becsa i EXO Petrol, però en el moment de publicar l’article no hem obtingut resposta.
Amb aquest cas ja són dos els accidents laborals mortals que s’han produït durant el procés de recuperació dels municipis afectats per la dana. L’altre es va donar el 24 de novembre, quan un treballador de 51 anys de l’empresa Tragsa va morir per l’esfondrament de la teulada d’un col·legi. “És inadmissible que s’hagen de lamentar més morts quan ja se’n sumen 224 a conseqüència de la dana”, conclouen des del sindicat per mitjà d’un comunicat. I afegeixen, “aquests greus accidents demostren que estem molt lluny de la tan esperada normalitat, i que una vegada més els morts es compten entre la classe treballadora”. Se sumen a la tendència creixent d’accidents laborals dels últims anys. Segons les últimes dades del Ministeri espanyol de Treball, al País Valencià, entre gener i novembre del 2024, es van produir un total de 73 accidents laborals mortals, 15 més que en el mateix període de 2023.
Cadena de subcontractes i inseguretat
Les primeres setmanes després de la dana, les tasques de neteja i recuperació de les zones afectades es van dur a terme principalment per treballadors públics, com ara bombers, els quals “seguien estrictament els protocols establerts i es negaven a entrar en edificis que no hagueren sigut inspeccionats prèviament”, asseguren des del sindicat. Però a finals de novembre la Diputació de València va contractar diverses empreses privades per tal de continuar amb l’actuació, regulada per mitjà d’un decret.
El sindicat denuncia l’abús de la subcontractació per part de l’administració pública “amb el fi d’estalviar-se despeses”, i asseguren que aquesta pràctica repercuteix en la seguretat de les treballadores
El sindicat denuncia l’abús de la subcontractació per part de l’administració pública “amb el fi d’estalviar-se despeses”, i asseguren que aquesta pràctica repercuteix en la seguretat de les treballadores. “El control que es fa en els subcontractes no és el mateix que en l’administració pública, no es pot assegurar que seguisquen els protocols de seguretat i que compten amb els recursos necessaris”, adverteix Rodríguez. I rebla: “Si els subcontractes els ixen més barats a l’administració és perquè els costos els paguen els treballadors”.
Des del sindicat també denuncien la falta de transparència en el procés de selecció d’aquestes empreses. “Com que era un contracte d’emergència en lloc de fer una licitació com toca van cridar les empreses que ells van voler”, explica Rodríguez. En aquest decret, que es va publicar a finals de desembre, es diu que les empreses seleccionades són un 25 % del total de les que van contactar, però no hi consta cap llistat de la resta. “Tot fa olor de què van escollir les empreses a dit”, considera Rodríguez. La selecció no va estar exempta de polèmica, perquè algunes d’elles estaven vinculades a la trama de corrupció del PP batejada com a cas Gürtel, com ara Becsa o FACSA, i al cas Taula, com FCC. També va generar polèmica els vincles d’algunes mercantils amb el govern de Carlos Mazón, com va ser el cas d’STV Gestión, on va treballar un alt càrrec del govern, José Manuel Cuenca, actual secretari autonòmic del gabinet del president. A tot açò s’afegeix la subcontractació per part d’aquestes mateixes empreses a unes terceres, com és el cas de l’empresa per a la qual treballava la víctima. “És molt descarat que en una situació com aquesta una empresa accepte el contracte perquè pot assumir el treball i després subcontracte a altra per a fer-lo”, conclou Rodríguez.
