L’Ajuntament d’Alfafar (l’Horta Sud) ha rebut 35,3 milions d’euros dels fons del Govern espanyol per revertir els danys causats per la dana del passat 29 d’octubre. Es tracta d’una concessió directa sense contraprestació que l’Estat va concedir a principis de 2025 als ajuntaments dels municipis afectats per les inundacions. En el cas d’Alfafar, part de l’ajut econòmic rebut, un total de 112.812 euros, ha estat adjudicat a la consultora IDOM Consulting, Engineering, Architectures SAU perquè elabore el pla de reconstrucció local. L’assignació no ha estat exempta de polèmica, ja que l’empresa és investigada per l’Audiència Nacional per presumptament manipular licitacions públiques durant almenys 10 anys. Des del Comitè Local per l’Emergència i la Reconstrucció d’Alfafar exigeixen suspendre el contracte, la devolució dels diners públics entregats a IDOM i l’inici d’un procés de reconstrucció liderat des de l’economia social i solidària.
El contracte, adjudicat el 7 de febrer, té com a objecte la redacció del pla urbanístic de reconstrucció d’Alfafar d’acord a “criteris de regeneració mediambiental, integració de la població dels diferents barris o la creació de refugis climàtics i espais públics que mitiguen l’impacte de les altes temperatures i les avingudes d’aigua”, segons va explicar el govern municipal. Des del Comitè Local per l’Emergència i la Reconstrucció d’Alfafar, que aglutina veïnat afectat, associacions, empreses locals o xicotets comerços, aproven tot canvi urbanístic que adapte la ciutat a l’emergència climàtica, però posen en dubte que consultores com IDOM dissenyen una reconstrucció seguint criteris de sostenibilitat ambiental.
“Són empreses que només busquen el benefici privat, per tant, és molt difícil que plantegen canvis reals per mitigar el canvi climàtic”, denuncia Juanmi Fernández, un dels portaveus del comitè del municipi
“Són empreses que només busquen el benefici privat, per tant, és molt difícil que plantegen canvis reals per mitigar el canvi climàtic. Prefereixen apostar pel ciment, com estem veient a Alfafar, on la reconstrucció s’està basant a construir tot de nou”, denuncia Juanmi Fernández, un dels portaveus del comitè del municipi. En la mateixa línia s’expressa Júlia Martí, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i experta en l’estudi dels poders corporatius i els impactes de les multinacionals: “No és el mateix que ho faça una gran consultora que una cooperativa de l’economia social i solidària. Les grans empreses són expertes a elaborar plantejaments urbanístics al servei de la generació de benefici. Poden cobrir alguns interessos socials concrets, però en general la resposta respondrà a un model de ciutat al servei dels interessos privats”.
Per fugir del formigó, Fernández defensa una major participació ciutadana en els processos de recuperació de les localitats afectades: “Necessitem experts per les tasques més tècniques, però les línies de treball, el contingut, ha d’estar pensat i consensuat amb la ciutadania, que vol contribuir al disseny de municipis més segurs i adaptats als reptes climàtics”. Una mostra de l’interès és la iniciativa participativa que els comitès han presentat formalment als ajuntaments aquest 27 de juliol, “amb l’objectiu d’obrir canals efectius de comunicació i col·laboració entre institucions i ciutadania”, expliquen en una nota de premsa. La Directa ha contactat amb l’Ajuntament d’Alfafar, però en el moment de publicar la notícia no ha rebut resposta.
A banda de la centralitat de la participació ciutadana en el procés, els Comitès Locals posen èmfasi en una reconstrucció dirigida des de l’economia social i solidària, perquè entenen que té la capacitat per iniciar i dur a terme una reparació col·lectiva, que tinga en compte les necessitats del teixit comunitari i promoga iniciatives transformadores que garantisquen una recuperació “justa, sostenible i arrelada al territori”. Des de la Xarxa de l’Economia Social i Solidària del País Valencià (XEAS-PV) recorden que les zones afectades tardaran a recuperar-se, per això és “essencial enfortir aquestes comunitats en tots els aspectes i garantir una recuperació que responga a les necessitats reals de les persones afectades”.
Tant des dels Comitès Locals com XEAS destaquen també el plantejament de la deconstrucció. “S’ha de fer front a l’emergència climàtica i s’ha fet palès que el model que tenim ja no funciona per previndre i mitigar les catàstrofes climàtiques”, subratlla Fernández, qui alhora reivindica que les grans empreses i multinacionals que contribueixen al canvi climàtic haurien d’aportar diners a la reconstrucció. “Exigim que un 2% dels seus ingressos vagen destinats a la redacció dels plans de recuperació dissenyats amb participació ciutadana i amb visió de país”, rebla.
Consultores en la reconstrucció
IDOM, fundada en 1957 per l’enginyer barceloní Rafael Escolá, vinculat a l’organització ultracatòlica Opus Dei, és una de les 22 consultores que van ser sancionades en 2021 per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El motiu: “Haver falsejat acords o pràctiques per a repartir-se el mercat de serveis de consultoria en licitacions principalment públiques en gran part del territori nacional”, segons va informar la CNMC en una nota de premsa, on subratllava que es tractava d’un modus operandi per beneficiar-se de contractes públics. En concret, IDOM ha estat sancionada amb una multa de 640.000 euros, quantia que només superen la consultora Deloitte, amb 3.990.000 euros de multa; i Price Water House Coopers, sancionada amb 670.000 euros.
Tal com va revelar El Salto, alguns dels contractes objecte de la investigació contra IDOM han estat adjudicats per l’Autoritat Portuària de Bilbao. Segons la investigació del diari i la CNMC, des que Jon Anasagasti, exconsultor i exgerent de projectes d’IDOM, va passar a formar part de l’Autoritat Portuària de Bilbao com a cap de desenvolupament comercial i intermodalitat, l’ens públic va pagar 86.140 euros a la consultora en nou contractes menors adjudicats a dit: tres en 2018, cinc en 2019 i un en 2020. La CNMC sosté que Anasagasti podria haver manipulat contractes públics quan estava a sou de la consultora.
“Platejava una nova ciutat en terrenys comunals i sense tenir en compte les necessitats i condicionants socials del territori. És un antecedent que prova que IDOM treballa al servei d’interessos privats”, rebla Júlia Martí, de l’ODG
IDOM va interposar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i, en l’actualitat, encara no s’ha dictat sentència. Fonts del departament de premsa de la CNMC han exposat a la Directa que, en la majoria d’ocasions, l’Audiència Nacional accepta la suspensió del pagament de la multa, però com a mesura cautelar l’import queda bloquejat en forma d’aval bancari. “D’aquesta forma es garanteix que si finalment els tribunals confirmen la sanció, l’Estat pot cobrar les multes”, aclareixen.
L’empresa també és investigada per presumptes irregularitats en l’elaboració del projecte de construcció d’una nova ciutat a Mèxic, pel qual se li van adjudicar 90 milions de pesos mexicans. “Va ser un projecte completament desbaratat. Platejava una nova ciutat en terrenys comunals i sense tenir en compte les necessitats i condicionants socials del territori. És un antecedent que prova que IDOM treballa al servei d’interessos privats”, sosté l’experta de l’ODG.
Una altra de les empreses investigades per l’Audiència Nacional i la CNMC que també s’ha beneficiat de la catàstrofe de la dana és Price Water House Coopers (PwC), a qui el govern de Carlos Mazón ha adjudicat 2,1 milions d’euros per a elaborar el Pla de Recuperació Econòmica i Social del País Valencià en un termini de 10 mesos. Es tracta d’una de les quatre consultores que històricament han dissenyat les reformes estructurals a l’Estat espanyol. Són les anomenades Big Four: les consultores PwC, KPMG, Deloitte i Ernst & Young. Aquest tipus de societats assessoren empreses de l’Ibex-35 o mercantils que opten a paquets d’ajudes econòmiques de l’administració, els contractes d’assessorament dels quals han estat adjudicats a les mateixes consultores. En aquest sentit, Martí considera que “s’està dissenyant un model de recuperació a mida de les empreses a costa d’una despesa de diners públics que, en molts casos, s’ha demostrat que està per sobre dels preus de mercat”.
