El llenguatge, la llengua, la manera com ens expressem, no són només eines de comunicació: són un reflex cultural del nostre pensament. Millorar com a societat implica necessàriament repensar la nostra manera de parlar, com anomenem les coses i quines realitats estem visibilitzant i quines invisibilitzant en fer-ho. Per això, necessitem textos de referència i reflexió que ens ajudin a revisar els nostres patrons lingüístics, per deixar enrere usos discriminatoris que reforcen sistemes d’opressió.
Un d’aquests sistemes d’opressió és l’especisme, una forma de discriminació basada en l’espècie. Tal com s’exposa al llibre Especismo y lenguaje, coordinat per Catia Faria i Núria Almiron i publicat per l’editorial Plaza y Valdés, “la ideologia especista és el conjunt d’idees, creences, actituds i pràctiques sostingudes –conscientment o inconscientment– que donen forma, reforcen i justifiquen la dominació i marginació estructural dels altres animals”. El llenguatge especista es manifesta en expressions quotidianes que degraden els animals no humans i reforcen una visió antropocèntrica i jeràrquica del món. Quan fem servir termes com porc, ase o rata per insultar algú, no només reproduïm prejudicis contra aquestes espècies, sinó que sostenim una lògica de superioritat humana i de violència simbòlica. El llibre planteja que cal fer una revisió crítica de l’idioma, en aquest cas del castellà, i del seu paper en la reproducció d’estructures de poder, i no només envers els animals. També fem servir expressions i paraules que denoten racisme o que provenen del colonialisme. El text també explica com es degraden lingüísticament els cossos que no compleixen la normativa estètica imposada: persones racialitzades, grasses, trans, amb diversitat funcional o sexual, entre d’altres. En altres idiomes passa el mateix, i és important assenyalar-ho.
El llenguatge no és neutral ni tampoc innocent. Construeix realitats, jerarquitza identitats i delimita qui té dret a ser anomenat i reconegut. En aquest context, el debat sobre l’ús del llenguatge no binari esdevé imprescindible. La pregunta és: podem trencar els cànons de gènere sense transformar el llenguatge? La forma tradicional d’usar el masculí com a genèric, tant en català com en castellà i altres idiomes, ens diu molt de la manera com ens hem organitzat fins ara. Però gràcies al moviment feminista ens hem atrevit a canviar les regles.
La Guia gramatical de llenguatge no binari, impulsada per Jun Moyano i publicada per Raig Verd (2023), és una eina valuosa per imaginar i construir noves formes de parlar i escriure. No es tracta d’imposar normes, sinó d’obrir possibilitats: visibilitzar totes les formes d’existència, la diversitat de corporalitats i les diferents maneres de sentir. El llenguatge no binari ja és una realitat en molts contextos orals i escrits. Aquesta guia no només aporta propostes lingüístiques, sinó que també recull veus de persones no binàries i dissidents de gènere que reivindiquen el seu dret a ser anomenades d’una manera digna.
Ambdós llibres coincideixen en una idea fonamental: la llengua no és un sistema tancat, sinó un territori en constant evolució. Les paraules poden ser eines d’opressió, però també de resistència i d’emancipació. Anomenar des d’altres llocs és el primer pas per imaginar altres formes de vida possibles, basades en el respecte, la justícia i el reconeixement de totes les existències.
LA RAPOSA
La Raposa és un projecte cooperatiu que gestiona un bar vegà i una llibreria transfeminista al barri del Poble-sec (Barcelona). Fundada fa vuit anys, actualment la gestiona una assemblea de cinc persones i compta amb més de 120 sòciïs que hi donen suport. A més, treballa en xarxa amb altres col·lectius i associacions. Ha obert les portes a activitats com tallers, xerrades, recitals de poesia, presentacions i altres trobades i vol ser un referent per a l’acció cultural, política, comunitària i d’oci de persones LGBTIQA+. A la llibreria es poden trobar llibres com els esmentats i molts d’altres, sempre amb una mirada transfeminista, decolonial, antiracista i antiespecista.
