'Orsola: la casa indesnonable' es preestrena el pròxim 16 d'octubre, davant de l'edifici de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona
A finals de 2021, l’empresa Lioness Inversiones va comprar l’immoble modernista conegut com a Casa Orsola al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La notícia va arribar al veïnat a través d’un degoteig de burofaxos a mesura que els contractes de lloguer arribaven a la seva fi. La carta de presentació de la nova propietat era la intenció de no renovar cap lloguer.
El veïnat podria haver acceptat un guió que es replica en silenci a la ciutat, però van decidir fer-li un gir. Es van organitzar amb el Sindicat de Llogateres per exigir una renovació amb l’objectiu de romandre a casa seva.
Un equip audiovisual comença a enregistrar moments de la lluita que culmina amb la gravació des de dins de la resistència al primer intent de desnonament
És a partir d’aquí quan la Directa comença a fer-ne seguiment, intuint que aquest cas pot esdevenir un símbol del modus operandi del negoci immobiliari i alhora, de resistència. A banda de publicar articles al web, un equip audiovisual comença a enregistrar diversos moments de la lluita que culmina amb la gravació des de dins de la resistència al primer intent de desnonament. El material que s’ha rodat aquest temps s’ha convertit en el documental Orsola: la casa indesnonable, que preestrenem el pròxim 16 d’octubre, davant de l’edifici. Amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, a dos quarts de vuit de la tarda hi haurà una presentació a càrrec de l’equip i les protagonistes i a les vuit començarà la projecció.
La pel·lícula fa un relat audiovisual de com es va articulant la lluita, què empeny algunes veïnes a plantar-se i quines són les claus de la victòria. El 31 de gener de 2025, la comitiva judicial reconeix la impossibilitat d’executar el desnonament del veí Josep Torrent per la gran mobilització social i, finalment, Lioness accepta una oferta de compra per part de l’Ajuntament de Barcelona i la fundació Hàbitat 3.
Enric Aragonès, portaveu del Sindicat, emfatitza que per entendre la mobilització massiva i la decisió del consistori, cal mirar enrere: “El que és rellevant és que tres anys abans, hi havia uns veïns que van rebre un burofax que deia ‘no us renovem els contractes perquè aquí farem lloguers de temporada’. I que aquests veïns van ajuntar-se i van decidir que no marxaven”.
La pel·lícula fa un relat audiovisual de com es va articulant la lluita, què empeny algunes veïnes a plantar-se i quines són les claus de la victòria
Orsola: la casa indesnonable recull les veus del Sindicat, dels responsables polítics durant el conflicte, d’alguns experts en matèria d’habitatge i moviments socials i, sobretot, de les veïnes. “Si hagués hagut de lluitar contra un fons de manera individual, no ho hauria fet. En canvi, fer-ho junts t’empodera i ja no ho fas només per tu, sinó també pels teus veïns”, reflexiona Josep Torrent.
Veus com la del professor de filosofia i moviments socials, Jordi Mir, assenyalen que tot i que el desenllaç de Casa Orsola no resol el problema de l’habitatge, sí que contribueix que “altres cases Orsola” s’organitzin. A més, és un cas que posa sobre la taula la col·lisió entre l’habitatge com a dret i com a negoci. Òscar Gorgues, al capdavant de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, defensa que “ha de ser perfectament compatible, perquè si no ho fos no hi hauria empresaris immobiliaris”.
El 2017, en un reportatge a la revista en paper, la Directa ja va alertar de com un grapat d’empreses inversores estaven comprant blocs sencers amb llogateres a l’àrea metropolitana de Barcelona a través d’un modus operandi compartit: comprar, expulsar, reformar i vendre. Des del 2017 fins ara, molts blocs han patit la mateixa sort, però també n’hi ha hagut que s’han organitzat i han aconseguit quedar-se, com la Casa Orsola.
