En una trobada amb influencers dels Estats Units que va tenir lloc al consolat general d’Israel a Nova York, el 28 de setembre, el primer ministre Benjamin Netanyahu reconeixia obertament haver intervingut en el canvi de propietat de la xarxa social TikTok per aconseguir modificar els seus criteris de moderació. “Les xarxes socials són les armes més importants del segle XXI, i per guanyar la nostra guerra hem de comprar TikTok i controlar X. Hem de parlar amb Elon Musk, que és amic i no enemic. TikTok és la número u, esperem que es confirmi la signatura de la compra, perquè serà transcendental”, postulava el cap de l’executiu de Tel-Aviv sense ser conscient que l’estaven gravant. Pocs dies després, el president estatunidenc, Donald Trump, signava una ordre executiva per “salvar TikTok” als Estats Units i obligava la plataforma a vendre les seves accions a inversors nord-americans, si no volia ser il·legalitzada, justificant-ho amb “raons de seguretat nacional”. Segons el periodista Max Blumenthal, d’aquesta manera, “Trump transfereix el control de TikTok a la unitat 8200”, un grup d’elit de l’exèrcit d’Israel que és darrere de la creació de la majoria dels sistemes d’espionatge tecnològic que segueixen el model de Pegasus. Julian Macías, expert en extrema dreta i comunicació, després d’investigar la transacció mercantil, es mostra convençut que “Netanyahu reiniciarà l’algoritme, canviarà les normes de moderació i controlarà quin contingut serà el que es veu més o menys ”.
L’empresari Larry Ellison –president de la macrocorporació mediàtica Oracle i propietari d’un patrimoni superior als 350.000 milions de dòlars–, el magnat de la comunicació australià Rupert Murdoch –que controla, entre molts altres interessos, la cadena Fox News– i Dell Technologies són els nous amos del 80 % de les accions de TikTok als Estats Units; Bytedance i altres inversors minoritaris xinesos en controlaran només el 20 %. La proximitat personal entre Ellison i Netanyahu és màxima. El primer ministre d’Israel va passar unes vacances d’estiu a l’illa privada que el magnat té a Hawaii. A més, Ellison, l’any 2014, va donar 10 milions de dòlars a l’associació Amics de l’Exèrcit d’Israel, una xifra que va incrementar als 16,6 milions l’any 2017. TikTok, dins d’aquesta deriva, ha fitxat Erica Mindel, exassessora i instructora de l’exèrcit d’Israel, com a nova responsable de moderació dels continguts d’odi a la xarxa. Anteriorment, Mindel havia treballat al Departament d’Estat dels EUA amb el mandat de “combatre l’antisemitisme a les xarxes”.
Larry Ellison, un dels nous homes forts de TikTok, ha donat 16,6 milions a l’associació Amics de l’Exèrcit d’Israel
El control dels continguts que exerceixen les autoritats israelianes no només es limita a les xarxes socials, sinó que arriba a gent que té altaveus d’opinió amb tribunes a la premsa o en tertúlies, i també a les notícies que arriben algorítmicament als nostres telèfons mòbils. Per mitjà del projecte Veus d’Israel –antigament, Fona de Salomó–, ha finançat amb 32 milions d’euros organitzacions, campanyes i activistes de tot el món, que participen en programes de televisió, tertúlies i continguts virals a les xarxes socials. Pilar Rahola és una de les seves ambaixadores, especialment als països hispanoparlants, després que el Moviment de Combat a l’Antisemitisme la nomenés presidenta del seu Consell Assessor per a l’Amèrica del Sud. Tal com va revelar el periodista Antonio Maestre, l’entitat va ser fundada pel magnat del petroli Adam Beren i actualment l’administra Sacha Roytman, un ciutadà belga que resideix en una colònia als territoris ocupats de Palestina i va ser director de comunicació de l’exèrcit d’Israel.
En el marc d’aquesta estratègia comunicativa, coneguda amb el nom hebreu de hasbara, el govern d’Israel va signar aquest estiu un contracte amb Google per fer arribar anuncis governamentals o publicitat encoberta en forma de notícia als dispositius de telefonia mòbil. Una investigació conjunta dels mitjans públics d’Alemanya, Àustria i Bèlgica ho confirma, i xifra la despesa en 42,8 milions d’euros. L’esforç comunicatiu s’ha enfocat sobretot a negar la crisi de fam a la Franja de Gaza, amb continguts que mostren tones d’aliments sense repartir o mercats plens de fruita fresca. El 90 % de la despesa es va centrar en campanyes d’incidència a YouTube i a Google, però també va destinar 2,5 milions d’euros a X i 1,8 milions a Outbrain i Teads. En total, es van emetre més de 4.000 anuncis o continguts patrocinats, el 50 % dels quals destinats al públic internacional.
