Els assassinats masclistes no són inevitables i no tenen una sola responsabilitat. Tot i això, massa sovint, en tenir notícies d'un "nou crim masclista" emergeix un sol interrogant: Havia denunciat, o no?
En els darrers onze mesos, s’han perpetrat almenys dotze feminicidis als Països Catalans, segons dades oficials. La gran majoria, any rere any, els cometen homes que eren la parella o exparella de l’assassinada.
El feminicidi és una les expressions més extremes de les violències patriarcals i, per norma, quan hi ha relació entre l’agressor i la víctima, no pot llegir-se com un fet desconnectat i pràcticament inexplicable, sinó que sol tenir al darrere un recorregut amb diverses intensitats de violència. Per això, les expertes recorden que quan escala a l’extrem és, generalment, que hi ha hagut dificultats i ineficiències en cadena.
Les expertes en violències masclistes insisteixen que les preguntes a fer-se per entendre què ha fallat a l’hora d’evitar-los han de traspassar què va fer o no la víctima i han d’atendre responsabilitats més enllà de l’agressor. Tanmateix, massa sovint, en tenir notícies d’un “nou crim masclista” emergeix un sol interrogant: Havia denunciat, o no? La responsabilitat d’actuar davant una situació de violència masclista encara sol quedar atribuïda al que fan o no fan les víctimes, com una responsabilitat individual: “vine”, “denuncia”, “truca”.
Les expertes en violències masclistes insisteixen que les preguntes a fer-se per entendre què ha fallat han de traspassar què va fer o no la víctima, i han d’atendre responsabilitats més enllà de l’agressor
A Catalunya, per contribuir a desfer-ho i promoure la responsabilització pública, a finals del 2022, va entrar en vigor el Protocol Marc per una Intervenció amb Diligència Deguda en Situacions de Violència Masclista. Una mesura que aporta les bases comunes per respondre, des de qualsevol servei públic, davant les violències masclistes.
Per ara, però, encara no disposem d’informació sistemàtica que permeti saber si els serveis que van estar en contacte amb les víctimes havien identificat la situació de violència, ni si es van obrir vies d’acompanyament adaptades a les seves necessitats. Tampoc si l’entorn familiar o comunitari n’era conscient, ni si es va actuar. Són dades que aquest mitjà ha sol·licitat reiteradament i no ha obtingut.
L’advocada Sònia Ricondo problematitza la “poca exigència” de respostes arran dels assassinats masclistes: “Què s’ha revisat després d’un feminicidi? Què canviarà per tal que no torni a passar? La detecció és molt important, com ho és també la prevenció, planificada a llarg termini i amb objectius clars”; una educació amb perspectiva de gènere garantida i orientada a “remoure, en el conjunt de la comunitat, les creences que sostenen la violència masclista”, fins a l’extrem del feminicidi.
Oferir suport i no minimitzar per guanyar seguretat
Més enllà del potencial de l’actuació des dels serveis públics, davant el degoteig d’assassinats masclistes, les expertes consultades apunten la importància de trencar el temor a ficar-se en la vida privada i, quan hi ha indicis o apreciacions de qualsevol expressió de violència masclista —que no té per què ser extrema—, oferir suport a l’afectada: “Oferir-se per descansar en un lloc fora de casa, per fer companyia o per acompanyar a un servei, i que la teva veïna, la mare de l’escola, la teva tieta, cosina, amiga, la teva companya de classe o de feina, ho pugui agafar quan ho consideri; oferir-se és una llavor”, remarca la psicòloga social Gemma Altell.
Els homes que exerceixen violència “han de deixar de sentir-se impunes” per tal que les dones en contextos de violència “vagin sentint espais segurs, i hi recorrin”
Aconseguir seguretat per expressar situacions de violència demana, segons remarca la psicòloga Montse Plaza, entorns que “sancionen” qualsevol manifestació de masclisme, i que els homes que exerceixen violència “deixin de sentir-se impunes”, per tal que les dones en contextos de violència “vagin sentint espais segurs, i hi recorrin”. Per això, insisteix en la importància d’assenyalar des del principi les expressions de violència masclista: “les maneres de parlar a una dona que no passen amb un home, l’objectualització o la minimització de relats de violència que una dona manifesta”, exemplifica.
Algú havia detectat el risc? Quin suport van oferir els serveis públics a la dona afectada? Va trobar-ne en altres espais del seu entorn? Són elements que expertes en l’abordatge de les violències masclistes consideren bàsics identificar en els casos de feminicidis per tal d’afavorir canvis orientats a la no repetició.
