Al jutjat no van tenir en compte les proves que va aportar, arran de denunciar el seu marit per amenaçar les filles. Ni el jutge ni el fiscal, explica la dona, van tenir en compte tampoc el que les nenes explicaven. Tampoc la va creure, diu, l’advocat d’ofici. Van considerar que el seu no era el perfil de víctima de violència masclista i, en canvi, que el seu agressor sí que ho era, de víctima. L’home va assassinar les seves filles.
Jutge i fiscal van considerar que el seu no era el perfil de víctima de violència masclista i, en canvi, que el seu agressor sí que ho era, de víctima. L’home va assassinar les seves filles
“Si tan malament la tractactava, per què no l’havia deixat abans?”, va preguntar-li la jutgessa a una altra dona, també denunciant de violència masclista. Va argumentar que no tenia papers i que tenia por de les conseqüències de fer-ho. A la denúncia, consta que el seu marit l’havia agredit sexualment de manera reiterada. La jutgessa li va dir que, tractant-se d’un matrimoni, era molt difícil de demostrar. No va obtenir una ordre de protecció. Com en més de la meitat de casos denunciats a Catalunya en què se sol·licita aquesta mesura, fou denegada, en considerar-se que la situació no era de prou risc per la vida de la dona.
Una darrera experiència, de les nombroses que podríem citar: la jutgessa, d’un jutjat de violència sobre la dona, no va admetre les proves i informes mèdics que tenia pel procés, entre els quals, un informe psicològic de la seva filla, de set anys, en què consta haver dit que tenia “por que vingui el pare i agafi pel coll la mare”. La decisió de la jutgessa va ser que la custòdia ha de ser compartida: “El maltractador surt per la porta gran i jo morta en vida”, expressa la dona afectada. Són tres dels casos que recull el primer informe de l’Observatori de Violència Institucional Masclista (OVIM), presentat aquest matí a Barcelona.
L’escenari dels tres són els jutjats, com en la majoria dels casos de violència masclista institucional detectats per l’OVIM a Catalunya i al conjunt de l’Estat (52%).
El primer informe de l’Observatori de Violència Masclista Institucional (OVIM) recull més d’un centenar de denúncies i mostra que més de la meitat de casos són patits en jutjats
L’anàlisi l’ha elaborat la consultora Almena i l’associació Hèlia, de la mà d’una vintena d’entitats feministes i de suport a dones i amb juristes especialitzades. Es basa en les experiències recollides durant l’any passat, la meitat de les quals a Barcelona, a través del canal de denúncies de l’OVIM, un projecte creat des de la societat civil, remarquen, per vigilar que les institucions compleixen l’obligació de garantir el dret a una vida lliure de violències masclistes i no discriminació i l’obligació de deguda diligència. És a dir, de respondre, des de qualsevol servei públic davant les violències masclistes. “Aquesta eina ens permet fer visible que la violència institucional masclista és estructural; no són casos aïllats”, remarca Liliana Aragón, portaveu de l’OVIM i coordinadora d’acció comunitària a l’associació Hèlia.
El canal de denúncia, a través de la web de l’OVIM, ha rebut 143 casos, dels quals 117 han estat identificats efectivament i registrats com a casos de violència masclista a mans d’organismes o serveis públics.
El canal de denúncia, a través de la web de l’OVIM, ha rebut 143 casos, dels quals 117 han estat identificats com a casos de violència masclista a mans d’organismes o serveis públics
La violència masclista institucional va ser reconeguda l’any 2020 amb l’actualització de la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista, on queda recollida com les “accions i omissions” de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que retardin, obstaculitzin o impedeixin l’accés a les polítiques públiques i a l’exercici dels drets per assegurar una vida lliure de violència masclista.
Revictimització per gran part de les denunciants
El primer informe de l’OVIM identifica que, en la gran majoria de casos, més del 94%, les pràctiques patides són de revictimització cap a dones que prèviament han patit violència masclista i que, en recórrer a una institució pública “en busca de protecció o reparació, topen amb un tracte que agreuja la situació”. “L’actuació, o la falta d’actuació, no només va fallar en protegir-les, sinó que va aprofundir el dany, i afegeix una nova capa de patiment institucional al patiment viscut prèviament”, analitzen les consultores a càrrec de l’informe.
En un 5,6% dels casos identificats, la violència institucional és primària, és a dir, es tracta de situacions en què la dona afectada no havia estat víctima de violència masclista prèviament, sinó que ha patit directament una forma de violència a mans d’una institució pública.
Més d’un centenar d’institucions judicials de diversos punts de l’Estat apareixen a les denúncies rebudes per l’OVIM, de les quals la meitat provenen de Barcelona
En el cas de l’àmbit judicial, la majoria d’afectades han patit la violència a mans, concretament, de jutges i jutgesses (60,2%). En menor mesura, també hi ha experiències de violència institucional exercida per fiscals (15,5%) i advocats d’ofici (14,6%).
El sistema judicial, però, no és l’únic en què l’OVIM ha detectat patrons de violència institucional cap a les dones i les seves criatures. Tot i que a una distància notable, també es detecten casos a l’àmbit policial (11,6%), que afecten especialment les dones “més vulnerables i més exposades a racisme”. També, als serveis d’atenció sanitària (10,6%), en serveis socials (8%) i en serveis especialitzats d’atenció a les violències masclistes (7%).
Patrons de violència
Els casos recollits per l’OVIM han permès identificar patrons de violència institucional masclista; és a dir, accions i omissions que s’han reiterat en les experiències de les dones afectades. Entre aquests, hi ha criminalitzar les dones en les denúncies creuades, és a dir, quan el denunciat per violència masclista o contra la infància denuncia la dona que ha recorregut a la justícia per buscar protecció; també, la falta d’imparcialitat a causa de prejudicis racistes; la minimització del delicte d’agressions sexuals; no tenir en compte proves presentades per les dones en els processos però, en canvi, sí proves presentades per l’home; i desacreditar el relat de les persones menors d’edat.
“En més del 70% dels casos que hem estudiat la violència institucional masclista no només afecta la dona, sinó el seu entorn, especialment els seus fills i filles”, remarca Amanda Alexanian, una de les consultores d’Almena a càrrec de l’estudi.
Entre els patrons identificats, hi ha prioritzar els drets parentals sobre l’interès superior de les filles i fills supervivents de violències masclistes
Entre els patrons identificats, també hi ha el fet de prioritzar els drets parentals sobre l’interès superior de les filles i fills supervivents de violències masclistes, i observa com a pràctica reiterada, segons els casos recollits, el fet d’obligar a fills i filles maltractats a relacionar-se, o fins i tot conviure, amb pares agressors.
La SAP, prohibida, però vigent
Entre les formes de violència masclista exercida en serveis i organismes públics, l’OVIM detecta l’ús d’argumentacions basades en l’anomenada síndrome d’alienació parental (SAP). Un pseudoconstructe mèdic que situa les mares com a manipuladores dels infants per danyar els pares. A Catalunya, la Llei 17/2020, que va reformar la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, va incloure la violència institucional i va assenyalar la SAP com una de les seves manifestacions.
Poc després, el 2021, la llei estatal de protecció a la infància davant la violència, batejada com a Llei Rhodes, assenyala que els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que “plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada SAP, puguin ser presos en consideració”.
Els casos recollits per l’OVIM apunten que, a la pràctica, l’argumentació de la SAP es manté, tant en processos judicials com en serveis socials i, fins i tot, sanitaris
En una de les denúncies recollides, una dona a la qual ha afectat l’aplicació de la SAP, relata que el seu “malson” comença quan la seva filla relata abusos sexuals per part del pare. La jutgessa va arxivar el cas per la via penal, amb l’argument que la denunciant tenia un “historial de preocupació mòrbida”. És un dels conceptes amb què es camufla l’ús de la SAP, segons observen les autores de l’informe. En el procés per la via civil, la custodia de la menor va ser otorgada de manera exclusiva al pare.
Als 12 anys, la seva filla va expressar que volia viure més dies amb la seva mare, i tant el jutge com el fiscal van exposar que la nena el que feia era expressar els desitjos de la mare. Aquest és només un dels casos recollits per l’OVIM que apunten que, a la pràctica, l’argumentació de la SAP es manté, tant en processos judicials com en serveis socials i, fins i tot, sanitaris.
Una jutgessa va arxivar el cas amb l’argument que la denunciant tenia un “historial de preocupació mòrbida”. És un dels conceptes amb què es camufla l’ús de la SAP
En l’àmbit judicial, prendre decisions basant-se en idees pròpies de la SAP es tradueix en amenaces de retirada de custòdia a les dones, retirades de custòdia arbitràries i l’arxivament de casos sense arribar a judici. En el cas dels serveis socials, patrons que s’observen i que deriven de creences de la SAP són el fet de generar “aliances” del servei amb l’agressor i emetre informes dels punts de trobada familiar a favor del pare sense tenir en compte l’opinió de les menors d’edat.
Vulneració dels drets a seguretat i reparació
Altres drets vulnerats que observen les consultores que han analitzat el centenar de denúncies de l’OVIM és el dret a la seguretat, ja que observen una àmplia denegació de mesures de protecció a les víctimes, i també, la negació de drets econòmics, perquè, sovint, les resolucions judicials no els garanteixen el dret a la reparació a través d’una compensació econòmica.
A més, l’estudi destaca que moltes dones topen amb barreres d’accés a la justícia, especialment, si es troben en situació administrativa irregular o pertanyen a comunitats històricament descriminades, com la gitana.
En l’àmbit policial, denegar o obstaculitzar l’ajuda sol·licitada és el patró de violència institucional masclista general que han identificat. “Es dificulta o impedeix interposar una denúncia”, concreten les autores de l’informe. Altres pràctiques de violència reiterades en la mostra estudiada són “l’abús de poder, acovardir i criminalitzar les dones”.
En l’àmbit policial, denegar o obstaculitzar l’ajuda sol·licitada és el patró de violència institucional masclista general que han identificat
En l’àmbit dels serveis d’atenció especialitzats en violència masclista, l’informe problematitza que, sovint, estan dissenyats sota un “model de víctima ideal”; que correspon a “una dona blanca europea de classe mitjana”. Una visió que, conclouen, exclou dones en situacions complexes, com part de les dones gitanes, dones amb problemes greus de salut mental o dones amb discapacitat. “Moltes dones són rebutjades per aquests serveis, cosa que evidencia una greu falta de perspectiva interseccional”, exposa l’informe de l’OVIM.
“L’impacte de la violència masclista institucional és molt més gran en dones en situacions de vulnerabilitat, el testimoni de les quals hem pogut recollir gràcies a la implicació de nombroses organitzacions i professionals de projectes comunitaris”, remarca Aragón. El canal de denúncia col·lectiu de l’Observatori per moltes dones ha estat reparador, segons ha afirmat Aragón durant l’acte de presentació, en “facilitar que se sàpiga que no és un cas aïllat el que els ha passat”; “És simbòlicament una solució reparadora que ha ofert el moviment feminista, quan les institucions no els l’han donat”, valora.
