En un petit poble del Prepirineu anomenat Sapeira, integrat en el terme municipal de Tremp (Pallars Jussà), es guarden les empremtes d’un temps comunal que es resisteix a la desaparició i l’oblit. Situat a 1.073 metres d’altitud, damunt d’un serrat que separa dues valls, la d’Esplugafreda i la del Solà, el poble va ser cap d’un terme municipal que incloïa diversos llogarrets de la subcomarca.
Fa mig segle llarg, les economies de subsistència, la ramaderia i la transhumància típiques de la zona van quedar desbancades per l’impacte de les noves infraestructures hídriques al riu Noguera Ribagorçana i pel canvi del model econòmic. La pèrdua de població i la desarticulació del territori van anar acompanyada d’una nova economia de mercat. Un procés que es va repetir a moltes altres zones rurals dels Països Catalans, i que va comportar l’abandonament i la destrucció de les pràctiques i vincles comunitaris que hi operaven ancestralment com una forma d’aprofitar els recursos del territori.
“Cumó” és el nom que rebien i que reben a Sapeira l’organització col·lectiva veïnal de treball i les tasques de manteniment i construcció en espais o infraestructures comunes. Ara, un projecte documental reivindica el substrat d’aquestes pràctiques centenàries, que encara avui resisteixen com a forma de supervivència comunitària. Fem cumó, un altre camí, segueix el procés participatiu impulsat pel col·lectiu Usnea RP, juntament amb l’associació de veïns i veïnes de Sapeira, per recuperar aquesta memòria viva. Usnea és un projecte col·lectiu amb base a Sapeira que parteix de la producció primària com a mitjà de vida per contribuir a construir un sistema territorialitzat basat en relacions més justes a escala ecològica, social i cultural.
Usnea és un projecte col·lectiu amb base a Sapeira que parteix de la producció primària com a mitjà de vida per contribuir a construir un sistema territorialitzat basat en relacions més justes a escala ecològica, social i cultural
Amb entrevistes, jornades de feina comunal i tallers al poble, al film es recuperen diàlegs, històries i nous imaginaris col·lectius. La peça documental, de vint minuts de durada, “ens endinsa en la bellesa i la fragilitat d’un món rural que va ser desarticulat socialment i culturalment fa anys, alhora que obre preguntes sobre el futur dels béns comunals i la potencialitat de les estructures populars com a acte de justícia i de transformació social”, s’explica des d’Usnea a la sinopsi del documental.
El passat i el present del comunal
“Des del principi hem tingut molt d’interès i respecte per les formes de funcionar d’aquí, i ens hem implicat en la gestió forestal, la neteja de franges, les festes populars, la recuperació d’horts… Ha sigut una bona carta d’entrada, que ens ha connectat amb la gent que estima el poble, sobretot amb la gent gran”, explica Ana Pardo, d’Usnea RP. A més d’ella, el col·lectiu està integrat Jaume, Joan, i Víctor. Totes quatre han decidit fer una aposta col·lectiva pel món rural i la transformació social en aquests territoris. Alguns ja tenien vincles familiars i històrics amb el poble, un fet que ha ajudat a tot l’equip a prendre la decisió i impulsar allà aquests anhels.
D’una banda, ho han fet agafant el relleu d’una explotació apícola d’un veí del poble. Més endavant, plantegen implicar-se en un projecte gestió forestal i de ramaderia extensiva, amb vistes a activar una formatgeria, a més de la rehabilitació d’un immoble al qual aspiren a mudar-se permanentment. Actualment, més enllà de les segones residencies, a Sapeira només hi ha quatre residents i dues cases amb vida permanent.
Així i tot, els veïnats d’aquest enclau de la vall de la Terreta estan donant ple suport al projecte de les joves. L’Associació de Veïns i Veïnes de Sapeira es va crear l’any 1988 per suplir les mancances de serveis i cures de l’administració local, mantenir els vincles socials entre el veïnat i organitzar esdeveniments com la festa major o la gestió col·lectiva de tasques en espais comuns, com ara camins, instal·lacions, arbrat…
L’altre vessant del projecte pren forma d’investigació. “Fer recerca històrica i també portar-ho a l’actualitat. Veure quins d’aquests usos i costums podem continuar aprofitant i encara són vigents i útils, i quins altres ens podem inventar perquè tenim necessitats diferents dels nostres avantpassats, però encara tenim també aquesta dimensió social”, explica un altre dels membres del col·lectiu, Jaume Galan.
Fem cumó, un altre camí és una mostra que pretén recollir algunes d’aquestes intervencions comunitàries i ha estat possible gràcies a l’impuls que els ha atorgat el Premi Emprius 2024, impulsat per la Fundació Emprius, un reconeixement econòmic de 800 euros per a desenvolupar el projecte, impulsat per la Fundació Emprius. Aquesta entitat, que té el comunalisme i el ruralisme com a guies de la seva actuació, adquireix i cedeix habitatge per a projectes comunitaris, així com custodia terres productives. La creació del premi és un pas més dins de la seva estratègia de promoció de propostes d’aquest àmbit.
“Fem recerca històrica i també ho portem a l’actualitat. Per veure quins usos i costums encara són vigents i útils, i quins altres ens podem inventar perquè tenim necessitats diferents dels nostres avantpassats, però amb aquesta dimensió social”, explica Jaume Galan, membre d’Unsea
David Algarra, membre del jurat i autor del llibre El comú català (Cauac Editorial Nativa, 2018), explica els motius d’atorgar el reconeixement al projecte d’Usnea: “Vam valorar la combinació d’un estudi històric amb una metodologia participativa orientada al present i al futur, que incorporava el veïnat, les pràctiques del comú i una reflexió sobre les possibilitats reals de recuperació dels béns i usos comunals, amb un enfocament extrapolable a altres territoris”.
El documental, que també compta amb David Andreu i Solà com a realitzador i a AÜC Transformació Audiovisual com a productora, es publicarà en obert a internet la tardor de l’any 2026. “Fins aleshores, volem promoure que es puguin organitzar projeccions arreu del territori, que puguin esdevenir espais comunitaris per trobar-se, pensar i compartir al voltant de tota aquesta perspectiva” explica l’equip de producció.
Un valor de defensa del territori
L’inici de l’abandonament de Sapeira durant els anys seixanta i setanta va tenir a veure amb un procés paral·lel de desarticulació dels seus recursos comunals. Com explica Ana Pardo, “les replantacions de pins massives que es van fer durant l’època del desarrollismo tenien a veure amb l’espoli de les conques hidrogràfiques i la construcció dels pantans de la Noguera. Fou una decisió vertical que es va imposar per evitar escorrenties i erosió i que els embassaments no acumulessin molt fang. Aquest procés va suposar una alteració del paisatge entorn del riu, en la transformació dels masos, les terres comunals i les pastures que servien per a ramaderia extensiva. També amb restriccions i canvis en la demografia o en les estructures de poder i de propietat”, crítica.
Anys després, noves formes de pressió en forma de megaprojectes amenacen aquestes valls. “Parlem d’un territori que alterna cicles d’oblit i marginació total per part del poder amb moments d’interès per a espoliar-lo”, afegeix Jaume Galan. “Fa poc va quedar aparcat el tema del fracking. Ara es torna a necessitar hectàrees de territori per a la instal·lació de centrals fotovoltaiques i línies de molt alta tensió per a l’enllaç amb les línies de MAT Monsó – Sallent”, denúncia. Una opinió que també s’ha expressat des del col·lectiu Àgora Pallaresa, que des de fa anys s’organitzen contra les agressions al territori del Pallars Jussà.
Per fer possibles els objectius de descarbonització energètica amb l’horitzó de l’any 2050, l’Institut Català d’Energia està promovent el Plater, un pla territorial sectorial que ordenarà la implantació de les energies renovables a Catalunya, especialment les de generació solar fotovoltaica i eòlica. Segons els seus informes, al Pallars Jussà l’ocupació de sòl natural i seminatural per produir aquesta energia equivaldria a 840 hectàrees de centrals solars fotovoltaiques.
“Parlem d’un territori que alterna cicles d’oblit i marginació total per part del poder amb moments d’interès per a espoliar-lo. Va quedar aparcat el tema del fracking i ara es torna a necessitar per a la instal·lació de centrals fotovoltaiques i línies de molt alta tensió”
“La Terreta, com a espai marginal del Pallars, queda també completament amenaçada per aquesta planificació i pateix per la imposició que es pugui donar per la instal·lació de centrals solars o eòliques en un territori molt despoblat, abandonat per l’administració que, a priori, presentaria poca resistència”, critica Galan. I proposa com a exemple de resistència davant les polítiques extractivistes, l’organització comunal de Galícia, on les anomenades comunidades de montes –integrades per veïnes, ramaderes i persones dedicades a activitats productives- han aconseguit evitar la instal·lació de megaprojectes i agressions als seus territoris: ja sigui amb el bloqueig a la mineria metàl·lica de Beariz o amb la lluita de la Comunidade de Montes de Tameiga. Aquest darrerr és un cas d’èxit perquè ha aconseguit paralitzar el projecte urbanístic Ciudad Deportiva del club de futbol Celta de Vigo, on es pretenia requalificar un milió de metres quadrats de terres comunals per a fer un centre comercial.
Ana Pardo conclou: “Els comunals han estat una base de la vida col·lectiva durant més d’un mil·lenni. Avui travessem un temps insòlit, en què aquesta manera d’estar al món ha estat relegada; potser és el símptoma d’una crisi, però també el punt de partida d’un nou començament”.
