Tot i que el nombre de gent que dorm al carrer, ja sigui al ras, en tendes de campanya, naus abandonades o barraques no para de créixer, no hi ha un cens oficial de sensellarisme. Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Catalunya ha recopilat dades d’una vuitantena de municipis, tots els de l’àrea metropolitana de Barcelona i els que superen els 20.000 habitants a la resta de Catalunya.
La suma del recompte dels diversos ajuntaments indica que a Catalunya hi ha 6.898 persones sense llar, 2.502 de les quals (el 36,3 %) viuen en 429 assentaments. Es tracta d’una fotografia inestable, ja que per la via administrativa i a través d’operatius municipals s’estan accelerant desallotjaments massius, que llancen les persones a una itinerància forçada cap a les perifèries. Ho expliquem en el reportatge central de la Directa 598, que es publica el pròxim dilluns 23 de febrer.
Mentre que el consistori barceloní defineix els assentaments com espais amb determinats tipus de construcció més estable (barraques o naus abandonades), la Sindicatura ha decidit incloure també els agrupaments de persones –a partir de cinc– que pernocten en tendes o al ras. És a dir, les dades sumen els grups que pernocten en edificis abandonats i també a l’aire lliure (sigui en tendes o barraques).
Dels 429 assentaments detectats pels municipis, la majoria (270) són a l’aire lliure i la resta (159) en edificis. Només la conurbació de Barcelona concentra més de la meitat de les persones en situació de carrer de Catalunya (3.986) i el 63% de les que viuen en assentaments (1586).
La ciutat de Barcelona encapçala el nombre de persones que estan instal·lades en edificis abandonats, solars o tendes, amb 535. Però a no massa distància, la segueix Badalona, amb 479 –una xifra registrada abans del desallotjament de l’edifici B9– i, en tercer lloc, Montcada i Reixac (amb 215).
Un dels assentaments més gran del país és el del polígon industrial de la Zona Franca de Barcelona, on hi ha més de 170 persones. La majoria vivien al carrer número 2 amb tendes de campanya, però el 10 de febrer, l’Ajuntament amb Consorci de la Zona Franca va desallotjar-les per “raons de sanitàries”. Un macrooperatiu de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i agents d’estrangeria del Cos Nacional de Policia espanyola va fer-los fora, va retirar les seves pertinences i va identificar-les. Les persones es van dispersar agrupant-se en altres zones del polígon, especialment al final del carrer.
Però aquesta setmana, l’ajuntament ha activat un dispositiu de col·laboració amb el Consorci de la Zona Franca per teòricament “aixecar les persones mentre netegen” a primera hora del matí. A la pràctica, però, Ferran Arméstar Rodrigo, de l’organització Salut sense sostre, explica que la policia local prohibeix que tornin fins a les vuit del vespre. “És un desallotjament exprés diari. Si et resisteixes o no hi ets, doncs et llencen totes les pertinences”, denuncia l’activista
La majoria de la gent que hi viu comprèn una franja d’entre 31 i 60 anys, són homes i provenen de fora de la Unió Europea. Només la meitat d’aquestes persones està dins el circuit dels serveis socials. Mentre la majoria dels municipis on hi ha assentaments disposen de serveis d’higiene i guarda-roba, només el 41 % disposa d’un menjador social.
