“Acaba amb les pells” o “Pelleteres mai més” són, per ara, lemes, i les entitats defensores dels drets dels animals que els han dut aquest matí davant del Parlament de Catalunya reclamen als partits que ho facin saltar de la pancarta al marc legal, com en els darrers anys ha passat en nombrosos estats europeus.
“Es tracta d’evitar que Catalunya puga ser un bastió per una indústria cruel que està desapareixent d’Europa; estan tancant les granges arreu mentre que, en els darrers anys, a altres llocs de l’Estat espanyol, principalment a Galícia, se n’han obert de noves, s’han ampliat o les han adquirit empreses dels Països Baixos, Polònia o Dinamarca”, explica Julia Elizalde, portaveu d’ARDE, entitat impulsora de la demanda al costat de l’associació d’operadors jurídics pels animals INTERCIDS.
Han elaborat una proposta de resolució per tal que el Parlament es comprometi a impulsar i aprovar la prohibició de cria d’animals amb finalitat exclusivament pelletera a Catalunya, que inclogui la prohibició d’autoritzar noves instal·lacions destinades a l’activitat. Després de presentar la campanya, preveuen iniciar una roda de reunions amb diferents grups parlamentaris per mirar de garantir que, un cop es presenti a la cambra, sigui aprovada.
“El model de cria d’animals per produir pells és intensiu i comporta unes condicions que contravenen greument els estandards mínims de benestar animal”, exposa l’advocada María José Mata.
“El model de cria d’animals per produir pells és intensiu i comporta unes condicions d’allotjament que contravenen greument els estandards mínims de benestar animal, a més de ser explotacions que poden comportar riscos per a la salut pública, pel potencial de transmissió i amplificació d’agents patògens per l’alta densitat d’animals”, exposa l’advocada María José Mata, part d’INTERCIDS.
El fet que no quedi cap granja pelletera activa a Catalunya fa més fàcil, exposen les impulsores, tirar endavant la iniciativa en aquest moment i no topar amb l’oposició del sector agrari. Reconeixen que fer la proposta a escala estatal tindria ara mateix menys possibilitats de prosperar i consideren que aconseguir la prohibició a Catalunya podria provocar “un efecte dominó” en altres territoris. “La idea és actuar preventivament, perquè sempre que no hi hagi una prohibició de dur a terme l’activitat, hi haurà risc que es reprengui”, explica Mata.
Representants d’organitzacions de protecció animal d’Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit i Lituània, on s’han prohibit les granges pelleteres, han assistit a l’acte per donar suport a la iniciativa. “Les institucions han d’evitar que Catalunya es convertisca en un bastió per a la indústria pelletera, ja que empreses foranes estan tractant de traslladar la seva activitat als llocs on encara es permiteix”, reclama Elizalde.
Fins a 18 estats membres de la Unió Europea, segons comptabilitza ARDE, han adoptat mesures per posar fi a aquesta activitat que causa “un patiment greu i generalitzat” als animals.
Una desena de països europeus ja l’han prohibit, entre els quals, el Regne Unit, Dinamarca, Noruega, Àustria, Alemanya, Bòsnia i Hercegovina i Eslovènia, i fins a 18 estats membres de la Unió Europea, segons comptabilitza ARDE, han adoptat mesures per posar fi a aquesta activitat que causa “un patiment animal greu i generalitzat, incloent-hi la restricció del moviment, lesions, estereotípies i automutilació, que afecta guineus, visons, xinxilles i gossos mapatxa”, detalla Elizalde. La portaveu d’ARDE subratlla que la majoria d’aquests problemes “no poden prevenir-se ni mitigar-se” i recorda que l’any 2025 així ho va concloure un dictamen científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. També organitzacions de professionals de la veterinària han sol·licitat eliminar la cria d’animals per a pells a Europa, així com prohibir la importació de pells de països tercers per ser “incompatible amb la salut pública i el benestar animal”.
A finals de 2025, Polònia, el principal productor europeu i el segon del món després de la Xina, va aprovar una normativa que prohibeix noves granges pelleteres i estableix un calendari per posar fi a l’activitat. La iniciativa ciutadana Fur Free Europe va aconseguir un milió i mig de signatures per tal que la Comissió Europea estengui el canvi a escala comunitària. La resposta a la proposta hauria d’haver arribat al març, tot i que les perspectives no són optimistes, expliquen des d’ARDE, perquè el comissari de Salut i Benestar Animal, l’hongarès Olivér Várhelyi, no s’hi mostra favorable.
Precedents a Osona i el Baix Empordà
Segons comptabilitza l’entitat FAADA, a l’Estat espanyol hi ha una cinquantena de granges de visons actives, majoritàriament a Galícia. “Per les condicions que requereix aquesta activitat només poden instal·lar-se en territoris del nord de la península”, diu Elizalde.
A Catalunya, dos municipis d’Osona, Viladrau i Taradell, van tenir dues granges pelleteres des de la dècada dels seixanta. La de Taradell va tancar després d’un incendi forestal l’any 1983, mentre que la de Viladrau i una tercera, ubicada a Ullastret (Baix Empordà), van estar actives fins al 2009, segons expliquen des d’ARDE.
Les fugues de visons americans de les granges pelleteres explica que ara aquesta espècie exòtica invasora estigui en totes les conques fluvials de Girona i Barcelona.
Les entitats han remarcat que van ser les fugues de visions americans –catalogat com a espècie exòtica invasora– d’aquestes granges el que explica la presència en totes les conques fluvials de Girona i Barcelona –que ha arribat a conques de Tarragona i també a la conca del Segre– i l’impacte en la biodiversitat que en resulta, “a conseqüència de l’activitat depredadora i competidora de l’animal, que ha afectat espècies protegides, com el cranc ibèric, amfibis i rèptils, ocells aquàtics i els seus ous”, detallen.
Les granges de pell, en aquest cas situades a l’Estat francès, expliquen també la presència d’una altra espècie exòtica invasora present a Catalunya, el coipú. Per remeiar el dany que genera en hàbitats naturals, a Girona s’està capturant i matant, i s’espera que de totes maneres aquest rosegador arribi a l’àrea de Barcelona.
Les entitats insisteixen que, a més, les granges de visons suposen un risc per a la salut pública i recorden que entre desembre de 2020 i octubre de 2021 es van registrar 18 brots de SARS-CoV-2 en explotacions pelleteres de l’Estat espanyol. L’octubre de 2022 es va detectar també el primer brot de Grip Aviària d’Alta Patogenicitat en una granja de visons.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària conclou que els sistemes de producció de pells utilitzats a la Unió Europea són entorns d’alt risc zoonòtic.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), en el seu dictamen científic de juliol de 2025, conclou que els sistemes de producció de pells utilitzats a la Unió Europea són entorns d’alt risc zoonòtic per l’alta densitat d’animals, el confinament prolongat i l’elevada susceptibilitat dels visons als virus respiratoris.
A l’acte de presentació de la proposta s’hi han acostat diputades de Junts, ERC, Comuns i CUP. Des d’INTERCIDS veuen que la proposta de prohibició és viable de tramitar a Catalunya perquè, a més de la creixent sensibilitat social amb la qüestió, a diferència de restringir altres granges “no alteraria el percentatge del sector agrari sobre el PIB”.
