El Parlament de Catalunya ha aprovat crear un organisme públic dedicat a investigar les vulneracions de drets humans vinculades a l’activitat d’empreses catalanes i actives a Catalunya. Fa més d’una dècada que el teixit associatiu que treballa per la justícia social i global perseguia el Centre de Drets Humans i Empresa.
Les entitats implicades titllen de “fita històrica” haver aconseguit una majoria parlamentària favorable a la llei que hi dona cobertura, alhora que no la consideren el punt d’arribada. “Hem de continuar treballant per garantir la independència del Centre, que és fonamental; que la constitució del consell assessor mantingui l’equilibri entre actors i que el reglament [per desplegar-lo] sigui el més acurat possible per tal que les investigacions que es tiren endavant siguin per consideracions tècniques; no de prevalença de certs interessos polítics, alhora que tingui la capacitat tècnica necessària per investigar les empreses i posar els recursos a disposició de les comunitats”, detalla sobre la feina dels mesos vinents Júlia Martí, portaveu del Grup d’Empresa i Drets Humans de LaFede.
L’organisme serà la porta d’entrada de denúncies d’afectades per possibles vulneracions i té l’encàrrec d’investigar empreses que operen a Catalunya i les seves cadenes globals de valor.
El text aprovat recull que el nou organisme es dedicarà a “prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l’exterior de les empreses que operen a Catalunya amb mesures de prevenció, seguiment i avaluació”. La previsió és que les investigacions del Centre serveixin per activar processos judicials i també mecanismes per excloure les empreses vulneradores de drets humans i ambientals de la contractació pública.
L’organisme serà la porta d’entrada de denúncies de persones i comunitats afectades per possibles vulneracions de drets humans i ambientals arran de l’activitat empresarial. Té l’encàrrec d’investigar i emetre informes sobre empreses que operen a Catalunya i les seves cadenes globals de valor, dels subministraments per a la producció a la comercialització.
El Grup Català d’Empresa i Drets Humans, format per una vintena d’organitzacions de la plataforma d’entitats per la justícia global Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, destaca que aquest centre és un organisme pioner en la defensa dels drets humans davant d’abusos empresarials, tant d’empreses catalanes a l’exterior com d’empreses amb activitat a Catalunya. La iniciativa ha d’emmarcar-se en la legislació europea que obliga els estats a crear mecanismes de fiscalització i rendició de comptes dels impactes de les empreses en els drets de les persones i els territoris.
El Centre tindrà capacitat sancionadora, amb multes de fins a cinquanta mil euros, a les empreses que no responguin a requeriments de l’organisme o si ho fan de manera insuficient.
El Centre tindrà capacitat sancionadora, amb multes de fins a cinquanta mil euros, a les empreses que no responguin a requeriments de l’organisme i també si ho fan de manera insuficient.
Tot i tractar-se d’una capacitat sancionadora molt limitada, per les competències de la Generalitat, Sandra Tous, portaveu del Grup d’Empresa i Drets humans de LaFede, valora molt el fet de començar a comptar amb informes que seran públics i permetran tenir informació de la vulneració de drets humans i ambientals en diferents territoris. “Les comunitats podran utilitzar-los en les seves estratègies d’incidència política i per poder fer justícia als seus territoris”, en destaca.
Com recorden les impulsores, a més d’investigar les denúncies de vulneracions, el Centre Català d’Empresa i Drets Humans també ha d’encarregar-se de fer propostes de regulació i dissenyar polítiques públiques, per exemple, en relació amb els processos de contractació pública.
La israeliana ICL i ACS de Florentino Pérez
Fins que no hi hagi el reglament que acabarà de posar cara al nou organisme, encara queden mesos de feina al davant. “Haurem de veure quin és exactament el procediment per començar a investigar una empresa i quantes podrà investigar alhora, però, en tot cas, el que les entitats hem promogut amb la llei és que el Centre pugui rebre demandes d’investigació per part de les comunitats afectades”, remarca Martí.
El Centre Català d’Empresa i Drets Humans ha d’impulsar propostes de regulació i dissenyar polítiques públiques, per exemple, en relació amb els processos de contractació pública
Entre algunes de les empreses que operen a Catalunya i que les entitats tenen més presents en el mapa de vulneracions de drets humans hi ha ICL i ACS. “El paper d’ICL en el genocidi a Palestina ja ha estat investigat, però que ho faci un centre públic pot ajudar a aconseguir més proves que demostrin els vincles amb les cadenes de subministrament del fòsfor blanc per a ús militar que algunes entitats han denunciat”, exemplifica Martí sobre el potencial del Centre. La minera israeliana opera a Catalunya des de fa gairebé tres dècades, a les mines de potassa del Bages, i ha estat denunciada per la contaminació del riu Llobregat.
Un altre cas que les organitzacions darrere de la iniciativa tenen molt present és el de Renace, una central hidroelèctrica en què participa l’empresa l’ACS, a Guatemala. La presa del macroprojecte ha assecat el riu Cahabón del qual vivien més de 50.000 persones del poble maia Q’eqchi’. “Si el Centre la investiga, pot ajudar a evidenciar els impactes ambientals i sobre els drets humans que ha tingut, i la criminalització de les persones que s’hi han oposat“, afegeix Martí.
Sis mesos per activar-lo
En un termini de sis mesos, ha de tenir constituït el seu consell assessor i començar a treballar el reglament per posar el Centre en marxa.
“Queda feina per garantir que no acabi sent un organisme que neteja la cara d’algunes empreses en lloc d’investigar-les, exposa Martí.
“Queda feina per garantir que no acabi sent un organisme que neteja la cara d’algunes empreses en lloc d’investigar-les, afegeix Martí.
Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, directament o a través de més de 7.500 filials. D’acord amb una resolució del Parlament, la iniciativa del Centre Català d’Empresa i Drets Humans hauria d’haver-se aprovat el 2025.
En la votació d’avui, s’han oposat a tirar endavant la iniciativa PP, Vox i Aliança Catalana. Junts s’ha abstingut.
