El Banc Central Europeu va pujar els tipus d’interès la setmana passada, com ja havien anticipat els mercats financers i tothom donava per fet, i el més probable és que la Reserva Federal faci el mateix avui. La política monetària respon així a les perspectives d’una inflació persistent, perquè la guerra dels Estats Units a l’Iran perdura, i també al temor d’un contagi de l’alça dels preus del petroli a tota l’economia. La pujada dels tipus d’interès té conseqüències negatives sobre l’activitat econòmica i sobre els mercats d’actius. El repunt de la inflació i la seva durada i escalada són un risc per a l’economia mundial.
Les perspectives econòmiques dels diferents organismes econòmics fa temps que adverteixen de possibles riscos de pertorbacions de l’economia mundial i hi ha analistes especialitzats a alertar sobre les amenaces macroeconòmiques. De la mateixa manera que la geopolítica cada vegada és més incerta, i sovintegen les escalades bèl·liques i els trencaments de l’ordre internacional, l’economia és també més inesperada i vulnerable.
De la mateixa manera que la geopolítica cada vegada és més incerta, i sovintegen les escalades bèl·liques i els trencaments de l’ordre internacional, l’economia és també més inesperada i vulnerable
Una amenaça per a l’economia que ha cobrat importància els darrers mesos és l’escalada del rendiment dels bons del Tresor als Estats Units i a les principals economies europees, disparats a nivells que no es veien des de la crisi financera. La inflació, els dèficits fiscals força vinculats a la despesa militar i els temors de desacceleració econòmica han fet disparar el cost del deute públic per a uns estats amb nivells d’endeutament rècord. Això suposa un encariment de la factura dels interessos del deute perquè hauran de refinançar deute antic a un preu més elevat.
D’altra banda, les borses han tornat a trontollar pel risc associat a la bombolla de la IA. S’han abocat sumes astronòmiques de capital a inversions en centres de dades, fàbriques de microxips i el desenvolupament del programari. Decisions com l’encariment dels costos o la frenada en el desenvolupament dels models més avançats poden tenir efectes greus.
La pujada dels preus de l’energia, els dubtes sobre el desenvolupament de la IA i l’encariment dels bons del Tresor fan pensar que venen mal dades
Sembla que l’economia mundial hagi resistit adversitats com el trencament de les cadenes de subministrament durant l’etapa postcovid, la inflació de l’energia i els aliments per la guerra a Ucraïna i la dèria aranzelària de Trump. Ha experimentat un creixement econòmic modest, polaritzat i desigual per regions, sectors i classes socials. Els indicadors macroeconòmics de l’economia catalana, com per exemple el PIB i l’ocupació, no destaquen per ser altíssims, però sí per ser superiors als de l’entorn europeu estancat. Però els organismes internacionals estan revisant a l’alça els escenaris adversos per a les previsions macroeconòmiques de l’any vinent. La pujada dels preus de l’energia, els dubtes sobre el desenvolupament de la IA i l’encariment dels bons del Tresor fan pensar que venen mal dades.
El capitalisme sempre ha tingut crisis que han posat fi als períodes d’expansió i això passa perquè, intrínsecament, l’acumulació de capital té uns límits que tard o d’hora es posen de manifest. El capitalisme global, amb unes cadenes de valor llargues i interdependents i una expansió financera brutal, és cada cop més incert i vulnerable i l’abast de les crisis pot ser més profund i ampli.
El capitalisme no pot ser resilient perquè la resiliència exigeix renunciar a fer beneficis privats a favor del bé comú
Les pertorbacions econòmiques no es poden mitigar amb modificacions superficials, com per exemple diversificant d’una a unes poques fonts de subministrament, canviant el transport dels combustibles de vaixells a canonades. La política monetària tampoc és gaire eficaç per a gestionar una estagflació, amb un estancament econòmic crònic i un increment de preus causat no tant per l’augment de la demanda com pel poder de mercat pel vessant de l’oferta.
En definitiva, el capitalisme no pot ser resilient perquè la resiliència exigeix renunciar a fer beneficis privats a favor del bé comú i substituir la competència dels mercats i la propietat privada per mecanismes de regulació i planificació.
