El 30 de juny entre les 12:15 i les 12:30 hores del migdia, tres funcionaris, entren a fer un escorcoll a la cel·la d’Steven Giraldo Zapata, situada al mòdul 2 a la presó de Picassent, a la comarca de l’Horta Sud. Segons relata el pres i la seua família en una carta enviada al Defensor del Poble valencià un mes després, registren l’habitació, li furten totes les seues coses i li trenquen una foto de la seua àvia. Com a resposta s’inicia una discussió per la qual un dels funcionaris li dona un colp de puny al pit i Giraldo Zapata és traslladat a un mòdul d’aïllament, segueix l’escrit. Pel camí, el pres explica que li diuen que “li faran la vida impossible”.
Al mòdul d’aïllament, zona on no hi ha càmeres de seguretat, Giraldo relata que l’intentaren asfixiar i l’amenaçaren de traslladar-lo a un centre penitenciari molt llunyà i apartat de la seua família. A conseqüència de l’agressió, la família denuncia a través d’una carta al Defensor del Poble i d’una al Consolat Colombià que va patir un sagnat persistent a l’oïda esquerra, disfonia i dificultats a la veu generades per l’asfíxia, danys en un queixal, i que el van privar d’aliments durant tot eixe mateix dia. “Cap persona privada de llibertat pot ser sotmesa a accions cruels, inhumanes o degradants, com tampoc pot ser privada de l’accés a atenció mèdica quan presenta lesions derivades d’una presumpta agressió”, reclama el text de la seua mare. Un mes després, Steven Giraldo va ser traslladat al Centre Penitenciari Màlaga II, conegut com la Presó d’Archidona.
La família d’Steven Giraldo Zapata denuncia que va patir un sagnat persistent a l’oïda esquerra, disfonia i dificultats a la veu, danys en un queixal, i que el van privar d’aliments
Dins dels protocols penitenciaris, un escorcoll o requisa no autoritza l’ús de la violència. De fet, l’Article 72 del Reglament Penitenciari assenyala que, els mitjans coercitius sols s’aplicaran “de forma excepcional, estrictament proporcional i quan no existisca altra via per evitar una agressió o alteració greu de l’ordre”. El Ministeri de Justícia espanyol, a través del seu departament de premsa d’Institucions Penitenciàries, ha declinat fer declaracions a la Directa sobre aquest cas, al·legant que seguint els protocols només facilitaran informació a “les autoritats judicials”.
Racisme estructural dins de la presó
Steven Giraldo Zapata, però, no és l’únic ciutadà colombià que ha sigut víctima de violència i racisme dins de la presó de Picassent. Segons relata el pres, n’hi ha almenys un altre que ha patit agressions similars, com també altres interns estrangers que assegura que reben “maltractament, discriminació, xenofòbia i abusos per part d’alguns dels funcionaris”.
El dia de l’agressió, el seu company de cel·la també va ser traslladat a un mòdul d’aïllament i Giraldo relata que a ell no li van donar menjar. Tampoc va rebre una “atenció mèdica adequada”, denuncia, ja que “no li subministraren els medicaments que necessitava”, i va estar dies amb “sagnant persistent a l’oïda”, conclou.
Des de TRABA, la Col·lectiva Anticarcerària Transfeminista de València, lamenten, també, que ha sigut impossible denunciar formalment l’agressió perquè, després i, a causa de l’aïllament, no se’l va poder visitar i no hi ha més testimonis que el seu. Durant més de quinze dies, els funcionaris de Picassent van limitar la comunicació amb la seua família i no li deixaren realitzar cap videotrucada on es poguera constatar el seu estat, explica la seua mare, que afirma que aquells dies es van vulnerar diversos drets del seu fill: “el seu dret a la integritat física i moral, el dret a la salut, i a no patir tractament inhumà o degradat, i el dret a no ser discriminat per origen racial”.
Els col·lectius lamenten que ha sigut impossible denunciar formalment l’agressió perquè a causa de l’aïllament no hi ha més testimonis que el seu
Els col·lectius anticarceraris TRABA, de València, i La Corda, el Grup Anticarcerari de Reus i Tarragona, asseguren que si fora de la presó aquestes violències ja ocorren, a dins, on regne la relació de poder entre funcionaris i les persones preses encara “hi ha més impunitat i la violència es multiplica”. La violència a la presó “és estructural”, diuen, i no té sols a veure “amb qui dona el colp”, sinó amb els “mecanismes i persones que ho permeten i que no li donen importància a la vulneració de drets dins d’una estructura que crea la violència, la permet i la fa rutina”.
Les entitats constaten també que la presó de Picassent és una de les més “lamentables”, no només pel nombre d’agressions que els hi arriben del centre, sinó perquè a més les instal·lacions són molt velles i a l’estiu van haver de fer una campanya contra les altes temperatures. A més, hi ha persones preses que afirmen que l’aigua de l’aixeta no es pot beure i que a vegades passen set perquè no els donen alternatives. Els col·lectius també denuncien que després de l’agressió, li limitaren les possibilitats dins del centre, com l’accés als estudis.
La violència a la presó “és estructural”, diuen les entitats, i no té sols a veure “amb qui dona el colp”, sinó amb els “mecanismes i persones que ho permeten”
El 31 de juliol l’entitat va convocar una concentració a les portes de la presó per denunciar públicament els fets i, una setmana abans li llevaren a Steven Giraldo l’emissora de ràdio i així no podia escoltar el suport que s’enviava des de fora.
El pres ara es troba al Centre Penitenciari Màlaga II, a més de 600 quilòmetres per carretera de Picassent. El col·lectiu TRABA denuncia els impactes de la dispersió: “trencar el contacte que un pres té fora de la presó persegueix allunyar-lo de la seva xarxa de suport per enfonsar-lo”. La família de Giraldo denuncia que la distància dificulta les visites i que s’està vulnerant el dret a l’arrelament familiar. De fet, la regla 17 del Reglament Penitenciari Europeu (RPE) estableix que els “interns seran assignats sempre que siga possible a presons que estiguen situades a prop de sa casa” per evitar el desarrelament.
