El mercat de la recol·lecció de la taronja al País Valencià ha anat patint una progressiva degradació quant a condicions laborals. Aquesta feina es realitza fonamentalment per a dos tipus d’empreses: cooperatives agrícoles formades per les propietàries dels camps i grans magatzems de cítrics. Tradicionalment, eren les colles de collidores les qui s’encarregaven de la feina amb una relació contractual directa amb l’empresa, ja fora de caràcter fix discontinu o eventual. Progressivament, aquestes empreses han deixat de banda aquestes modalitats de contractació per passar a contractar per mitjà d’empreses externes.
L’externalització a través de les ETT és una de les causes de l’empitjorament de les condicions laborals
L’externalització d’aquest treball a través de les ETT és una de les causes fonamentals de l’empitjorament de les condicions laborals. Això vol dir que la feina passa de ser realitzada per grups de persones pròximes als terrenys a treballar i coneixedores de les condicions del sector a contractar gent individualment, amb molta menys vinculació amb la feina, sovint des d’altres territoris i, a més, cobrant-los abusivament el desplaçament. La fiscalització que se’n puga fer de part de les treballadores, de les administracions i/o dels sindicats esdevé molt més complicada, i proliferen els incompliments legals i els abusos laborals per part de les empreses. Així ho explica Mari Carmen Gil, treballadora en diversos magatzems de taronja a Betxí: “No tens dret
a emmalaltir ni a agafar la baixa, com ja m’ha passat les dues vegades que han nascut les meues netes, quan he entregat els papers de la baixa m’han fet fora”. Aquest procés s’ha vist fortament accelerat d’ençà de l’entrada en vigor de la reforma laboral de 2012, que ha facilitat aquest tipus de contractes. Segons un informe de Comissions Obreres, l’any 2014 el 84% de contractes agrícoles es varen realitzar a través d’ETT i es calcula que hui les xifres serien molt més alarmants.
Persones migrades: les víctimes més vulnerables
“Des dels últims dos o tres anys la cooperativa ja no convertia cap dels treballadors eventuals en fixos, sinó que estaven contractant a través d’ETT, i això és il·legal”, denuncia Ramon Soler, qui ha treballat durant anys com a collidor de taronja en una cooperativa agrícola de la Ribera. A més, explica que les ETT s’han aprofitat de la conjuntura per imposar pitjors condicions a les persones més vulnerables econòmicament i social. En aquest sentit, les persones migrades són el blanc més fàcil de les empreses que contracten collidores per a la recollida de la taronja: “Recullen qualsevol persona disposada a treballar en aquestes condicions, no importa que siga migrada o no, el que passa és que per a les persones migrades les condicions són encara pitjors”, ens detalla, i ho atribueix a una major indefensió, ja que són treballadores que “no tenen cap tipus de vincle emocional ni físic” i sovint tenen més necessitats.
L’any 2016 una operació policial batejada amb el nom d’Empalador-Tepes va desmantellar una xarxa d’explotació de collidores romaneses a València. Es van produir detencions sota l’acusació dels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, tràfic de persones i contra els drets de les treballadores. La batuda va confirmar també les condicions en què treballen i viuen moltes de les persones migrades que es dediquen a la taronja: cinc persones van ser rescatades d’aquesta xarxa, que les forçava a treballar durant jornades molt llargues i, més, vivien amuntegades en una casa de Llíria. La mateixa policia ho va definir com a “víctimes del treball de la recol·lecció de cítrics”.
Uns mesos després, una campanya d’inspeccions de treball va tornar a posar de manifest l’explotació que pateixen les persones migrades, que en aquest cas eren majoritàriament d’origen centreafricà i magrebí: un sou d’entre sis i deu euros al dia –tot i que el conveni estableix el mínim en deu euros l’hora–, cap tipus de contracte i ferides físiques per no haver rebut el material de treball necessari ni en bones condicions per a collir. És a dir, una nova manera d’esclavatge per a aquelles persones que no tenen altre remei que acceptar-ho: 300 euros a final de mes i un treball amb dedicació exclusiva; de vegades es traslladen directament dels seus països a les explotacions agràries.
Denuncien les ETT i el treball precari al camp
Les condicions de les plantilles dels cítrics als camps valencians han estat denunciades en nombroses ocasions. València Acull alerta que sovint atén persones migrades i temporeres que veuen vulnerats els seus drets constantment. També des de les institucions s’ha abordat el tema recentment: les Corts Valencianes van aprovar el mes passat una proposició no de llei a proposta de Compromís que demana al govern estatal que pose fi als abusos de les ETT a les collidores de cítrics. “Una persona que treballa per a una ETT rep un 26% menys de salari que la que treballa per a un magatzem”, apunta Josep Nadal, diputat que va presentar la proposta a les Corts, qui també va posar l’accent en les persones migrades: “La pitjor part se l’emporten les migrants. Moltes d’elles viuen en condicions insalubres, amuntegades en habitatges que els proporcionen les mateixes ETT, que els cobren uns lloguers abusius”. Aquesta proposta també va ser aprovada l’any passat al Congrés dels Diputats espanyol, on es va denunciar que, a més de pagar salaris per davall de conveni, “se’ls cobren conceptes com el lloguer de les eines, el transport o el lloc on viuen, incomplint en tot el conveni del sector, ja que el desplaçament ha d’anar a càrrec de l’empresa o pagar per quilòmetres realitzats”. Representants polítics i sindicats coincideixen en la necessitat de derogar la reforma laboral de 2012, que permet el treball en aquestes condicions.
València Acull alerta que sovint atén persones migrades i temporeres que veuen vulnerats els seus drets
Tot i que les institucions intenten abordar aquesta matèria –l’any 2016 la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana va expedientar 26 empreses per contractar 10.000 collidores a qui els pagaven la meitat del sou que estableix el conveni–, ara per ara les condicions de les collidores de taronges continuen aproximant-se a l’esclavitud moderna.
Alternatives i falses alternatives
És complicat trobar alternatives al monocultiu agroindustrial de taronja i tot el que es deriva d’aquest model: precarietat, racisme, desfeta del medi ambient, pèrdua de sobirania de les consumidores, etc. Quique Moscardó, agricultor de Carcaixent, explica que “les produccions són molt estacionals i els quilos que es produeixen en el canal curt, i més ací a València que tothom té taronja, fa que el mercat siga inviable”. A més, cal tindre en compte que, des de fa aproximadament una dècada, l’agroindústria ha captat el mercat ecològic. Com diu Moscardó, “s’ha apostat per un altre model d’agricultura ecològica. Ara ens trobem dos models: l’agricultura ecològica agroindustrial, un model que segueix sent intensiu, que realitza vuit o deu tractaments preventius amb productes suposadament ecològics, explotador, amb grans extensions, que permet que el producte arribe al mercat a un preu més baix del que altres llauradors poden oferir; i l’artesanal, que tenim en compte la fertilitat de la terra, la biodiversitat, els cicles, les persones que hi treballen…”. Així, el nou model ecològic només busca un nínxol de mercat i segueix perpetuant l’explotació laboral.
Ara ens trobem dos models: l’agricultura ecològica agroindustrial, que busca un nínxol de mercat, i l’artesanal
En aquest context, Moscardó, com moltes altres, es veu obligat a exportar la major part de la producció. També produeix per a Naranjasecologicas.net, una empresa que es dedica a la venda de cítrics per internet i exporta els seus productes a tot Europa. “Després de la crisi ens obrírem al mercat internacional. Creàrem una web, Oranges-bio.net, i la posàrem a funcionar a Europa. Ara pràcticament tota la venda es fa a l’estranger. Venem a quasi tots els països”, assenyala Jordi Alcañiz, el promotor de la iniciativa. A l’empresa treballen moltes persones migrades, que sí que compten amb “salaris adequats i estan donades d’alta a la Seguretat Social”, assegura. Aquesta, però, és una xicoteta illa que no reflecteix la realitat del mercat de la taronja.
