A només mitja hora en metro de Times Square, un dels llocs més emblemàtics de Nova York, Sara Ramos i els seus tres fills s’acostumen a la seva nova vida a Nova Jersey. La família guatemalenca va arribar als Estats Units (EUA) el mes de desembre, després de travessar la frontera a l’alçada de la ciutat de Tijuana, al límit nord-oest de Mèxic. Ramos treballa en una peixateria des de fa dues setmanes, i segueix amb el procés d’asil mentre els tres fills, Jonatan, Óscar i Héctor, d’entre vuit i dotze anys, aprenen anglès a l’escola primària que els ha donat plaça.
“Els inicis no estan sent gens fàcils, estic molt cansada”, explica Ramos, de 36 anys i originària de la ciutat de Zacapa, al sud de Guatemala. Va abandonar per segon cop el seu país amb tota la família ara fa un any, després d’haver-ho fet per primer cop tota sola uns mesos abans. Havia arribat a Río Grande, que separa Mèxic dels Estats Units, però va decidir fer marxa enrere. En els primers cinc mesos als EUA ha hagut de marxar de la primera casa on la van acollir, canviar de feina i demanar ajuda econòmica a gent que acaba de conèixer per pagar l’allotjament on passa les nits. “Teníem l’oportunitat de quedar-nos a Mèxic, però ja hi vam viure un temps i no ens van tractar bé perquè érem de Guatemala”.
Punxa l’oferta de López Obrador
El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va oferir el passat octubre, mentre avançava a través del país la primera caravana multitudinària de migrants centreamericanes, permisos de treball per a totes aquelles que ho desitgessin. Responia així tant a la pressió del govern nord-americà per controlar la caravana com a la demanda de mà d’obra de la indústria de maquiles, situades principalment al llarg de la frontera nord de Mèxic. Les maquiles són les plantes de muntatge instal·lades per les multinacionals per aprofitar la mà d’obra barata i la proximitat amb els Estats Units. Curtes de personal, les maquiles de Tijuana necessiten almenys 8.000 empleades, afirma Salvador Diaz, president de l’Associació de Maquiles de la Mesa de Otay.
Les migrants que escapen de la pobresa i la violència no accepten les ofertes del president mexicà López Obrador
Però malgrat els cants de sirena del president mexicà, la gran majoria de migrants centreamericanes –que escapen de la pobresa i la violència, la falta d’oportunitats o les conseqüències del canvi climàtic– no semblen interessades en aquestes oportunitats. La discriminació que pateixen a Mèxic, juntament amb la violència que assola gran part del país i de la qual les migrants són unes de les principals afectades, fa que ningú tingui cap intenció de quedar-s’hi.
“Volen el visat humanitari per travessar Mèxic i arribar a la frontera nord, no per quedar-s’hi”, explica Luís Villagrán, activista i advocat que assessora les migrants a la ciutat de Tapachula des de fa nou anys. Situada al punt més meridional del país, a l’estat de Chiapas, Tapachula està només
a una dotzena de quilòmetres del riu Suchiate, que separa Guatemala de Mèxic, i és la primera localitat on arriba la gent quan travessa la frontera. Però la burocràcia migratòria mexicana s’eternitza. “La llei diu que han de passar 45 dies perquè siguis reconeguda com a migrant, però aquests 45 dies es tradueixen en quatre, cinc o fins a sis mesos”, diu Villagrán. “Durant aquest temps, deambulen per la ciutat, discriminats, acusats de tots els mals que assolen el país”.
Milers de migrants mortes
Per a Villagrán, les migrants centreamericanes que travessen Mèxic s’obliden dels tràmits i “es converteixen en les famoses víctimes invisibles” del país, on les desaparicions individuals o massives han deixat d’indignar i les fosses clandestines es multipliquen al llarg de les rutes migratòries. “Hi ha molta gent assassinada que ningú reclama perquè són migrants que mai han arribat als EUA
i van deixar casa seva sense que ningú ho sabés”.
Segons una estimació conservadora de l’agència Associated Press, almenys 3.861 migrants han mort a Mèxic des de 2014 intentant arribar als EUA. Aquestes dades no inclouen les 72 migrants executades a l’estat de Tamaulipas el 2010 pel càrtel dels Zetas, una de les massacres més terrorífiques des que va esclatar la violència a Mèxic el 2006. Després de guanyar les eleccions presidencials d’aquell any, Felipe Calderón va decidir militaritzar a gran escala la lluita contra els grups criminals dedicats al narcotràfic, el tret de sortida als anys més violents de Mèxic des de la revolució de principis del segle XX.
Les maquiles són les plantes de muntatge instal·lades per les multinacionals per aprofitar la mà d’obra barata
Una de les raons que ha empès les migrants a travessar el país en grups de milers de persones és la seguretat. Des de fa dècades, grups criminals actuen impunement amb segrestos, abusen sexualment de les dones, intenten captar-les perquè entrin a les seves organitzacions, les extorsionen amb demandes de diners o les forcen a passar drogues als Estats Units.
Violència crònica
El 2018 va ser el més violent en la història contemporània de Mèxic, amb més de 34.000 morts, un 15% més que l’any anterior. Una violència que els successius governs no han sigut capaços d’aturar, ja sigui per incapacitat o per manca d’interès. L’ombra de la corrupció i la relació amb els grups narcotraficants sempre ha planejat per sobre de les autoritats, ja siguin federals, estatals o municipals. Quasi un terç dels governadors dels 32 estats mexicans que van governar durant la passada legislatura estan sota reixes, en procés judicial o buscats per la justícia.
En general, diu Villagrán, “no hi ha condicions perquè els migants tinguin una vida digna aquí a Mèxic”. I les estadístiques demostren que les que migren ho fan amb la intenció d’arribar fins al final, tot i el desconeixement del sistema d’asil als EUA o les condicions per establir-se allà, que l’administració d’Obama va endurir i el govern de Trump ha reforçat encara més. Alhora que radicalitza el discurs antiimmigració, Donald Trump ha ordenat que es limitin l’abast de demandes i els mecanismes d’asil. El fiscal general Jeff Sessions ha dificultat que les dones víctimes de violència domèstica puguin justificar la seva petició. Tot i això, el nombre de permisos d’asil atorgats pel govern nord-americà a ciutadanes de països centreamericans ha passat de poc més de 800 anuals a quasi 9.000 entre el 2013 i el 2017.
Segons una estimació de l’agència Associated Press, almenys 3.861 migrants han mort en el seu pas per Mèxic des de l’any 2014
Sara Ramos, que explica com va escapar del país per les amenaces de la seva parella, involucrat en la venda de drogues, espera que en els pròxims mesos es resolgui el seu cas positivament. “L’únic que podem fer és continuar amb la nostra vida aquí, on almenys els nens tindran un futur”, diu Ramos poques setmanes després d’haver-se alliberat del dispositiu rastrejador que portava lligat al turmell.
“Queda’t a Mèxic”
Per sort, admet, va entrar als EUA des de Mèxic poc abans que ambdós governs acordessin la política de “Queda’t a Mèxic”. Després d’entrar en vigor el gener passat, obliga tota sol·licitant d’asil que vulgui creuar als EUA per la frontera terrestre a quedar-se a Mèxic mentre es resol la seva petició. És un procés que sol trigar mesos a causa de les més de 800.000 demandes pendents. Només una de cada quatre residents de Guatemala, el Salvador i Hondures que han demanat asil han rebut una resposta positiva.
Alan Bersin, el tsar fronterer durant la presidència d’Obama i encarregat de dirigir el Departament de Duanes i Protecció Fronterera –la institució policial més gran del país–, explica que la realitat “és que hi ha un forat en el sistema d’immigració dels Estats Units”, amb migrants que “creuen la frontera per on poden i s’entreguen a les patrulles, amb les possibilitats d’entrar que són més altes que fer-ho pels procediments normals, […] cosa que afavoreix les xarxes de tràfic de persones”. “El que passa és que la pobresa i la corrupció que hi ha a Centreamèrica, i també a Mèxic, ha aconseguit devastar gran part d’aquests territoris en tots els seus aspectes, han buidat les arques, i la gent migra perquè no hi pot viure”, conclou Villagrán, molt crític amb les polítiques migratòries tant de Mèxic com dels EUA.
