La frontera entre el País Valencià, Catalunya i Aragó va ser el territori elegit pel Sector 23 de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) -projectada pel PCE des de mitjans del 1944 i constituïda formalment l’agost de 1946- des d’on resistir i defensar-se davant les forces repressives de la dictadura franquista. Les muntanyes, camins i masos que avui es troben dins de la subcomarca de la Tinença de Benifassà -Baix Maestrat- van ser l’escenari on els “maquis” van conviure, resistir i amagar de les forces repressives de la Guàrdia Civil, i on es van produir alguns dels episodis més violents del període postbèl·lic arreu de l’Estat.
Tot i uns primers anys de relativa calma en l’activitat envers la resistència, a partir de 1946 la dictadura franquista va establir el fi de la guerrilla com una de les seues prioritats, especialment la de les guerrilleres del Sector 23 que era una de les faccions més nombroses i actives arreu de l’Estat, i no va escatimar esforços en la seua labor.
La repressió no només va afectar les guerrilleres, sinó a tota la població de la comarca, i especialment a les persones que vivien als masos aïllats dels nuclis urbans. Més de trenta detencions tingueren lloc en aquests territoris entre 1947 i 1950, sobretot a les poblacions Fredes i a la Pobla de Benifassà
La repressió no només va afectar les guerrilleres, sinó a tota la població de la comarca, i especialment a les persones que vivien als masos aïllats dels nuclis urbans. Més de trenta detencions tingueren lloc en aquests territoris entre 1947 i 1950, sobretot a les poblacions Fredes i a la Pobla de Benifassà. El moment àlgid de la repressió es va viure el febrer de 1949 amb els fets del Mas del Cabanil, on la Guàrdia Civil va matar a dos guerrillers -Ventura Alvarez Lombadero i Juan Francisco Molina López – i va detenir un altre -Eduardo Hernandez Ruiz, alíes Tio Pito-. Aquests fets van derivar en l’aplicació arbitraria de la Llei de Fugues -pràctica consistent en simular la fugida d’un detingut i abatre’l a trets amb aquesta excusa- a altres tres persones que vivien en masos de la zona, que després serien enterrades al cementiri de la Pobla de Benifassà. Una d’aquestes víctimes innocents va ser el veí de la Pobla Francisco Gisbert Prades, assassinat el 9 d’abril de 1949 per part de la Guàrdia Civil.
En aquella època els Guàrdies rebien allò que anomenaven les “racions en fred”, menjar per a quan sortien de la caserna. Però per treure un ajut econòmic suplementari el que feien era vendre aquest menjar sobrant a Gisbert, veí de La Pobla que vivia davant de la caserna de la Benemèrita. El veí, per la seua part, revenia aquests aliments als maquis. Després de l’assalt al mas de Cabanil la Guàrdia Civil va descobrir aquest tipus de transaccions en trobar restes d’aquestes racions entre les runes, per la qual cosa van detenir a Gisbert, que fou traslladat a Morella per a ser interrogat i torturat. Un matí, amb l’excusa que acompanyés als guàrdies a reconèixer el lloc on hi havia un amagatall amb menjar se l’endugueren cap al Mas de Jacinto. Passat el mas, allà on diu l’informe de la Guàrdia Civil, el Barranc Manchor, vora un forn de calç, trobà la mort. L’informe que d’aquest cas es va fer, sembla calcat d’altres relacionats amb la Llei de Fugues.
Eren les 10.30 h del dia 9 d’abril de 1949. Quatre guàrdies traslladaren a Gisbert al Barranc Manchor. Anaven a localitzar un dipòsit de farina quan “aquest, pot ser veient el terreny favorable per la fugida, va començar a córrer i, fent cas omís de les repetides ordres perquè s’aturara, va obligar als agents a obrir foc i va resultar mort”.
Segons explica l’historiador castellonenc Raül González, la Guàrdia Civil, emparada per les ordres dels comandaments i enrabiada per les baixes ocasionades en el període de majors accions guerrilleres, va assumir de manera regular la pràctica constant dels afusellaments extrajudicials
Segons explica l’historiador castellonenc Raül González -especialitzat en el moviment de resistència antifranquista a les comarques de Castelló- al document Maquis, repressió i lleis de fugues: els crims silenciats de Benassal, la Guàrdia Civil, emparada per les ordres dels comandaments (amb el consegüent sistema punitiu i de recompenses) i enrabiada per les baixes ocasionades en el període de majors accions guerrilleres, va assumir de manera regular la pràctica constant dels afusellaments extrajudicials derivats de la Llei de Fugues, que “va permetre la finalització criminal de recels i obsessions personals; i per fer-ho, es justificaren mitjançant uns vertaders muntatges oficials que encobrien el que realment havia succeït”.
Unes jornades en homenatge a Gisbert i en memòria dels maquis
Amb l’objectiu de visibilitzar la presència del moviment guerriller als territoris de la Tinença i commemorar la mort indiscriminada del veí de La Pobla Francisco Gisbert, aquest cap de setmana se celebrarà la segona edició de les jornades “Maquis a la Tinença de Benifassà”. Les jornades començaran el dissabte al matí amb una ruta interpretativa que recorrerà els llocs de pas, amagatall i resistència de la guerrilla als voltants del nucli de La Pobla -incloent el Mas del Cabanil-, i a la vesprada es projectarà el documental m¡AQUI!s, amb un debat posterior moderat per l’historiador Raül González. El diumenge començarà amb la presentació del treball guanyador del Premi de Recerca en Memòria Democràtica i la presentació del llibre Donde nadie te encuentre, d’Alicia Giménez Barlett. Per acabar es realitzarà una visita guiada pels escenaris i llocs del nucli urbà de la Pobla lligats amb la presència dels maquis i la vida de Francisco Gisbert.
Aquestes jornades estan organitzades per part de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Pobla de Benifassà, i tenen com a objectiu “recuperar la memòria històrica d’un fenomen silenciat durant molts anys -el dels maquis- del que només el fet de parlar-ne representava un motiu d’incomoditat entre la gent dels pobles”.
