Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El Casal Popular Lina Òdena trenca la quadrícula de l'Eixample barceloní

Per les impulsores del projecte, el disseny de l'Eixample Esquerra i els usos que s'hi donen actualment van en detriment del seu teixit associatiu. Amb l'auge dels moviments al barri a partir de l'1 d'Octubre, l'assemblea d'Arran va decidir okupar per "construir espais en comunitat". A partir d’aquesta setmana, el Casal s’enfronta a un desallotjament cautelar abans de judici

| Victor Serri

Dissabte farà una setmana que un grup de joves de l’Eixample Esquerra van okupar un espai al número 194 del carrer Provença. Batejat posteriorment amb el nom de Lina Òdena, té la voluntat de ser un casal independentista, socialista i feminista que no només doni cabuda al jovent del barri, sinó que sigui per a totes les veïnes.

El que es coneix com l’Eixample Esquerra té una densitat de població de gairebé 140.000 habitants entre els barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Uns barris que, com expliquen des de la iniciativa, sempre han tingut un teixit associatiu pobre i de difícil desenvolupament per manca d’espais. Aquest dèficit no és fortuït sinó que respon a com està conformat el barri: “no tenim places ni espais pels vianants… és difícil crear espais associatius en un barri que està dissenyat expressament perquè no n’hi hagi”.

El referèndum d’autodeterminació de l’octubre de 2017 va fer que el teixit associatiu del barri s’impulsés i s’organitzés, però sense tenir un lloc on ubicar-se. Davant aquest context, l’assemblea d’Arran de l’Eixample Esquerra, amb només un any de vida, va decidir prioritzar aquesta necessitat per al barri. Una necessitat que s’ha materialitzat amb l’obertura del Casal Popular Lina Òdena en un antic local de Caixa Catalunya, propietat de BBVA.

Casal Lina Ódena, a l’Eixample barceloní |Victor Serri

 

Si bé amb l’obertura del casal el passat dissabte es van apropar efectius dels Mossos d’Esquadra i posteriorment també personal de l’empresa Prosegur, ara per ara la situació està estable. Només una persona va ser identificada pel cos de policia i cap de les participants ha rebut cap comunicació sobre si s’ha obert un procés administratiu o judicial contra l’okupació. Per ara, fan vida 24 hores a l’interior de l’espai però cada cop, entenen, el risc és menor, doncs ja han superat els dies que estipula la llei per un desallotjament exprés.

Paral·lelament a les qüestions legals, les militants d’Arran han deixat clar des d’un principi que aquest seria un espai obert. Les visites a les veïnes, que han respost duent-los menjar a la nit i cafè al matí, segons expliquen, i a altres entitats, han fet que l’espai estigui cada dia ple de vida. A partir d’una assemblea oberta, col·lectius i entitats com el CDR, caus i esplais, la CUP i algun membre de les JERC s’han sumat a la iniciativa.

Diumenge 19 celebraran la inauguració oficial compartint un vermut i un dinar popular amb el veïnat amb la idea que el casal serveixi per denunciar “la manca d’equipaments amb què compta el barri”

Des d’aleshores han organitzat un parell de xerrades, han muntat una biblioteca que pretenen ampliar i es plantegen ja quins projectes propis incloure. Aquest diumenge 19 celebraran la inauguració oficial compartint un vermut i un dinar popular amb el veïnat. Aquesta idea respon a la voluntat que el casal serveixi per denunciar “la manca d’equipaments amb què compta el barri”. Els únics espais que podrien relacionar-s’hi serien l’espai Germanetes, però que com es troba a l’aire lliure no pot tenir les mateixes funcionalitats, i el Casal de Joves Queix, que serveix de punt de trobada i, tot i ser de propietat municipal, és gestionat pel jovent del barri.

També, que “sigui un espai de reunió i d’organització d’on es puguin articular lluites per atacar les problemàtiques que pateix el barri”, ja que com expliquen en un comunicat, “l’Eixample s’ha convertit en una atracció més de la marca Barcelona” que fa que el barri “contempli la desaparició del petit comerç i l’expulsió de les veïnes que no poden pagar-se el pis”. Una expulsió que en aquesta zona no va tan acompanyada de desnonaments sinó de desplaçaments a altres barris, ja que la tendència és la de l’encariment del lloguer quan s’acaba el contracte.

Un mes després de l’okupació del Casal Popular Lina Ódena, els seus membres han denunciat que el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona vol desallotjar l’espai de forma cautelar abans del judici. Després de la denúncia per part de la propietat, BBVA, el jutjat d’instrucció és qui ha denunciat Arran com a “causant de l’ocupació”. Des de Lina Ódena han volgut remarcar que l’espai va molt més enllà i acull múltiples col·lectius i també persones a títol individual. Acusa així “la voluntat de persecució, assenyalament i criminalització” de la justícia en imposar mesures cautelars “desmesurades” i donat que, al seu entendre, “es tracta d’un cas ple d’anomalies polítiques que mostra clarament la parcialitat de la justícia”.

Sense saber la data però sí entenent que serà al llarg d’aquesta setmana, des del Casal situat a l’Esquerra de l’Eixample han cridat a la solidaritat. “Nosaltres ens plantem, és indecent que els carrers dels nostres barris estiguin plens de seus bancàries tancades i abandonades i després se’ns neguin els espais”, han denunciat alhora que explicaven que entenen aquest desallotjament com “una preservació de la marca Barcelona”.


Qui era Lina Òdena?

Les ocupants de l’espai el van batejar com Casal Popular Lina Òdena principalment com a símbol de la lluita contra el feixisme i com a inspiració per a moltes dones. Òdena, va ser una militant comunista nascuda a l’Eixample Esquerra que amb la instauració de la Segona República va marxar a estudiar a l’Escola Marxista-Leninista de Moscou. En tornar, va formar part de la creació del Partit Comunista de Catalunya i va ser nomenada secretària general de les Joventuts Comunistes de Catalunya.

Lina Òdena va participar agafant el fusell en els fets del sis d’octubre de 1934, quan va ser detinguda i fitxada motiu pel qual va seguir la seva lluita des de la clandestinitat. Dos anys més tard, la guerra la va sorprendre a Almeria i lluitant amb el front andalús es va suïcidar just abans de ser detinguda per les tropes dels mercenaris nord-africans de Franco. Òdena va ser aleshores font d’inspiració perquè altres dones es sumessin a les milícies antifeixistes. El Casal Popular que ha adoptat el seu nom ho fa també per recuperar “la memòria d’una lluitadora que la història patriarcal ens ha fet oblidar”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU