El 18 de juny l’Ajuntament de Berlín va aprovar un projecte de llei que congela els lloguers durant un període de cinc anys. La norma entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2020, amb efectes retroactius als preus actuals. Al mateix temps se cercarà establir un límit en el preu dels lloguers. Aquestes novetats són una victòria per a les associacions antigentrificació, que han organitzat múltiples campanyes per frenar un procés que es remunta als anys 90.
Amb la caiguda del mur el 1989 i la unificació alemanya, Berlín es va convertir novament en la capital del país –des del final de la Segona Guerra Mundial, la capital de la República Federal Alemanya havia estat Bonn. Això va provocar grans canvis en l’estructura de la ciutat, sobretot a la part est. Durant el temps de la República Democràtica Alemanya, les cases d’aquesta part de la ciutat eren de propietat estatal, però amb la desaparició del model socialista els immobles van ser adquirits per inicials residents que podien sol·licitar la propietat dels habitatges. A la vegada, grans inversors privats van comprar molts immobles. Ja llavors, l’estructura social dels barris es va veure molt afectada, sobretot Mitte i Prenzlauer Berg. Als anys 90, en aquest últim hi va haver un canvi de població d’entre un 60% i un 80%, segons s’afirma al llibre El procés de gentrificació a Berlín, editat per Ilse Helbrecht.
Entre els anys 2008 i 2018, el preu del metre quadrat de lloguer s’ha gairebé doblat: ha passat de 5,20 a 9,50 euros
Tot i que des de llavors el procés de gentrificació no ha parat, ha estat a partir del 2008 que s’ha estès més de pressa. Segons el diari alemany Der Tagesspiegel, entre el 2008 i el 2018, el preu del metre quadrat de lloguer s’ha gairebé doblat: de 5,20 euros ha passat a 9,5. Això, sobretot, ha estat conseqüència de la turistificació que ha patit Berlín. El model de ciutat alternativa i lliure ha estat utilitzat com una marca per vendre-la al turisme. Fins i tot es poden trobar free tours on s’ofereixen visites guiades al “Berlín alternatiu”. Segons la descripció de l’empresa Buendía Tours, es visiten “els llocs on va nàixer el grafit, l’okupació i la cultura pop berlinesa”. Els barris de Kreuzberg i Friedrichshain en són un exemple.
Ringo Kaspar, membre de Bündnis Zwangsräumungen verhindern –organització que lluita contra els desallotjaments a Berlín–, afirma que “tot i que el turisme aquí no ha arribat als nivells de Barcelona, en els últims 30 anys s’ha convertit en quelcom molest per a les persones que vivim a la ciutat”. Continua explicant: “Nosaltres no tenim res contra aquelles persones que volen conèixer Berlín, però sí contra el negoci del turisme massiu. Hi ha molts turistes que venen sense saber què fer o visitar i segueixen els programes que els preparen les grans empreses. Això no els permet relacionar-se amb la gent que viu a la ciutat i els distancia de la nostra realitat”.
El problema dels pisos turístics
La presència massiva de pisos turístics també està afectant la vida de les berlineses. Segons la campanya Airbnb und Co. Enteignen, actualment n’hi ha entre 20.000 i 30.000. La majoria es troben als barris cèntrics de Neukölln, Mitte, Prenzlauer Berg i Kreuzberg-Friedrichshain. Segons Immobilien Scout 24, en aquests barris, el preu d’un apartament de 70 metres quadrats està al voltant dels 900 o 1.000 euros, sense comptar amb les despeses comunitàries –que se situen en una forquilla d’entre 100 i 200 euros. La mateixa plataforma en línia afirma que al districte de Neukölln el preu de lloguer mitjà ha augmentat en un 152%, i a Kreuzberg, un 117% en la darrera dècada. Com a conseqüència, de mitjana les berlineses han de destinar el 46% del seu salari a pagar casa seva, segons llegim a les pàgines de Der Tagesspiegel.
Segons el recompte d’una campanya ciutadana, actualment hi ha entre 20.000 i 30.000 pisos turístics a la capital alemanya
Elitització per efecte crida
Davant d’això, les veïnes de la ciutat s’han organitzat per combatre el procés de gentrificació. La manifestació més gran va ser el 6 d’abril de 2018: va reunir més de 40.000 persones i 283 organitzacions sota el lema Mietenwahnsinn (‘La bogeria dels lloguers’). Dinou ciutats alemanyes més van celebrar manifestacions sota el mateix lema. En paral·lel, moltes comunitats de veïnes i associacions antigentrificació han organitzat accions, com l’okupació d’edificis buits i l’aturada de desnonaments. Al barri de Kreuzberg s’havia d’instal·lar un campus de Google, però organitzacions contràries, entre les quals hi havia col·lectius anarquistes, ho van impedir. Consideraven que l’obertura del campus hauria provocat l’elitització del barri per l’efecte crida envers altres empreses emergents del món tecnològic, com ha passat a San Francisco, Toronto, Madrid o Londres.
La mesura ha rebut el sí dels tres partits d’esquerres que governen la ciutat: Partit Socialdemòcrata, els Verds i Die Linke
A la vegada, la campanya NOHOstel, llançada el febrer, va aconseguir aturar la construcció d’un hostal de l’empresa Ideal. La pressió veïnal també va aconseguir que una emblemàtica fleca, Filou, no fos expulsada del barri de Kreuzberg. En una altra demostració de força, s’han aconseguit 77.000 signatures per promoure un referèndum amb l’objectiu d’expropiar pisos de l’empresa privada Deutsche Wohnen i dedicar-los a ús públic. Si ara, en una segona fase, s’aconsegueixen 175.000 signatures més, la consulta se celebrarà. Si hi ha una participació mínima del 25% i més de la meitat vota a favor, els pisos seran expropiats.
Una llei per a cinc anys
Recentment, aquesta lluita associativa i veïnal contra la gentrificació ha aconseguit una nova victòria: l’aprovació del projecte de llei que congela el preu dels lloguers durant cinc anys. La mesura va rebre el sí del tripartit d’esquerres que governa la capital alemanya: el Partit Socialdemòcrata, els Verds i el Die Linke. S’hi van oposar la Unió Demòcrata Cristiana, el Partit Demòcrata Liberal i el partit d’extrema dreta Alternativa pera Alemanya. La nova legislació afectarà el 86% de la població, ja que dels 1,9 milions d’habitatges que hi ha a Berlín 1,6 són llogats.
No obstant, Kaspar es mostra escèptic: “La llei no és suficient, ja que sols és per a cinc anys. A més, en els últims anys, la classe política ha fet moltes promeses en relació amb el problema de l’habitatge però mai ha realitzat cap canvi efectiu. Més aviat al contrari, sempre ha facilitat l’explotació a través d’excepcions que inclouen dins les mesures”. I continua: “Haurem d’esperar fins al gener per saber què ens ofereixen realment. Tanmateix, caldrà que tinguin en compte que cada cop som més gent que lluita contra la gentrificació, perquè també està afectant sectors socials de classe mitjana”. D’aquesta manera, l’activista conclou: “Cal seguir defensant-se i organitzant-se mentre aquesta societat segueixi estructurada per al benefici del capital i no de la gent”.
