La lluita dels treballadors per la dignitat i per la millora de les condicions de vida i de treball se centra, en cada moment històric, a aconseguir unes determinades conquestes molt concretes i, un cop assolides, mantenir sempre la lluita per no perdre els nous drets obtinguts. Així, per exemple, la lluita del moviment obrer va aconseguir que es reconegués legalment una jornada màxima de 40 hores setmanals, unes vacances pagades de 30 dies anuals o que la vaga fos un dret fonamental. Després de victòries com aquestes, durant anys, gran part de les lluites i els conflictes socials pretenien, en essència, que les empreses respectessin a la pràctica els nous drets que s’havien conquerit en les lleis. Es tractava de defensar allò aconseguit mitjançant l’acció sindical i les reclamacions judicials. Quatre dècades després, la situació ha canviat molt. També ha canviat molt la legislació laboral, gairebé sempre a pitjor. La majoria de reformes laborals des de 1980 han sacrificat drets laborals en benefici de la precarietat de la feina (les empreses en diuen “flexibilitat”). Avui, les empreses tenen un incommensurable poder davant de les persones treballadores, que cada vegada troben en la llei laboral menys instruments de defensa respecte al poder patronal. Paral·lelament, les empreses han intensificat de manera dramàtica el control dels treballadors gràcies a les actuals tecnologies de la informació i la comunicació.
Fiscalització de la feina i de la vida privada
Videovigilància i micròfons, control del correu electrònic, programari espia, GPS, algoritmes que marquen el ritme de treball, vigilància de xarxes socials, missatgeria instantània, etc. I tot això a través d’ordinadors, tauletes, smartphones i altres dispositius electrònics que no deixen de veure incrementada la seva sofisticació i complexitat. Aquests i altres sistemes s’utilitzen amb creixent habitualitat per una fiscalització cada vegada més intrusiva de les persones treballadores, en el seu lloc de treball i fins i tot en la seva vida privada. La precarietat actual, juntament amb aquestes tecnologies, dona com a resultat unes relacions de treball que semblen més pròpies d’un malson distòpic, de George Orwell i la seva coneguda novel·la 1984. I és que la tecnologia permet, de forma ràpida i senzilla, un potencial de control, de vigilància i d’intromissió en la vida privada que no té cap precedent en la història.
La normativa laboral i els convenis col·lectius ofereixen a les persones treballadores instruments de defensa davant d’aquesta vigilància orwel·liana per part de les empreses a fi d’evitar comportaments excessius o d’abús. Però, sovint, la normativa laboral és insuficient i, fins i tot, serveix per al contrari, per legitimar el control omnímode de les empreses. D’aquesta manera, és fàcil que es produeixin situacions de desemparament: cada persona treballadora se sotmet, diàriament, al poder de la seva empresa durant una part molt important de la seva vida per poder viure.
Contra el gran germà corporatiu
Per això, en aquest segle XXI la lluita per la dignitat en el treball exigeix reivindicar normes superiors a les meres lleis laborals. Aquestes normes són els drets fonamentals i els drets humans i, per tant, la Constitució de 1978 i, també en l’àmbit supranacional, el Conveni Europeu de Drets Humans. Molt especialment, el dret a la intimitat (art. 18 de la Constitució de 1978) i el dret a la privacitat (art. 8 del Conveni de Drets Humans) són instruments essencials per a aquesta resistència contra el Gran Germà corporatiu que ens vigila. I això sense oblidar altres drets fonamentals com el dret a no ser discriminat, a no patir tractes degradants, a rebre la tutela de jutges i tribunals i a obtenir un judici just (en el qual, per exemple, no s’admetin proves obtingudes en detriment de la intimitat de les persones).
La normativa laboral i els convenis col·lectius ofereixen a les persones treballadores instruments de defensa davant d’aquesta vigilància orwel·liana per part de les empreses a fi d’evitar comportaments excessius o d’abús
Darrerament, diverses sentències de tribunals internacionals (TEDH d’Estrasburg i TJUE de Luxemburg) han tingut gran repercussió, fins i tot fora de l’àmbit jurídic, perquè amplien de manera substancial l’àmbit de la intimitat de les persones treballadores en el seu lloc de treball. Així, d’aquí a poc la gran sala del TEDH ha de dictar una nova sentència sobre el cas Mercadona, relatiu a unes treballadores acomiadades que havien estat gravades per l’empresa mitjançant càmeres ocultes.
Gràcies a aquestes sentències milloren les condicions de vida de les persones treballadores: es limita el poder de les empreses davant dels seus empleats i es posa fre a aquesta societat orwel·liana que ens assetja. Lluitar pels drets fonamentals és lluitar per la dignitat del treball.