La problemàtica de l’accés a l’habitatge moltes vegades s’evidencia a través dels casos més extrems o vulnerables i l’auge dels col·lectius i sindicats que lluiten als barris i a la ciutat per garantir el dret. Tot i la visibilitat que tenen els casos de desnonament a porta, de les okupacions o de les pujades de lloguer, hi ha tot un gruix de persones, menys visible, que podia pagar un lloguer, però l’augment dels preus ja no els permet fer-ho.
El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, el passat mes de maig, va decidir posar-hi el focus i endegar una campanya apel·lant directament a les petites propietàries per tal que prenguessin consciència i es responsabilitzessin també de la realitat del barri. Amb un missatge clar i senzill, demanaven ajuda a totes aquelles veïnes que, “compromeses amb la comunitat i el teixit social”, lloguessin la seva propietat per sota del preu de mercat i respondre a les necessitats del barri.
Alicia López feia dos anys que estava a les llistes de la mesa d’emergència per un pis que no ha arribat mai i que encara tardaria mesos, atès a l’extensa llista d’espera. Però ara ja té un contracte de 400 euros al mes per un pis de 80 metres quadrats
Des del sindicat comenten que no tenen precedents ni tampoc coneixen cap cas on un col·lectiu hagi estat directament intermediari, tot i estar segures que de forma informal és una situació que ja es deu haver donat. També expliquen que no és l’únic propietari que se’ls ha acostat arran de la crida, però si l’únic que ha formalitzat el contracte d’arrendament a través del sindicat.
Un veí de Vallcarca i propietari d’un habitatge a la Vila de Gràcia va respondre a la crida. David Franquesa va oferir l’immoble al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, que va proposar la família d’Alicia López com a llogatera. Franquesa explica que “com a propietari, es té, o s’hauria de tenir també un sentit de la responsabilitat, cal prendre consciència del que es fa o es deixa de fer amb l’immoble en qüestió.” És per això que durant molts anys, aquest veí ha llogat el pis a amistats o persones afins, i sempre a un preu per sota del de mercat, tot i que fins ara, sempre ho havia fet des d’una esfera privada.
Alicia López feia dos anys que estava a les llistes de la mesa d’emergència per un pis que no ha arribat mai i que encara tardaria mesos, atès a l’extensa llista d’espera. Però ara ja té un contracte de 400 euros al mes per un pis de 80 metres quadrats a la Vila de Gràcia, que normalment es lloga per 1.100 euros.
Franquesa explica que durant un temps va posar el pis a la borsa d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i en critica la perspectiva totalment assistencialista. Considera que l’experiència no va ser gens reeixida i va tenir la sort que coincidís la finalització de la relació contractual amb la borsa amb la crida del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca.
Des del 2009, el Consorci d’Habitatge de Barcelona, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, treballa amb una borsa de lloguer a preus assequibles. El servei, gestionat mitjançant la Xarxa d’Oficines d’Habitatge de la ciutat, ofereix serveis de mediació, garanties de pagaments i incentius econòmics als propietaris que s’hi adscriguin. Amb una primera consulta a la borsa de lloguer, es troben disset habitatges amb preus que oscil·len entre els 285 i els 850 euros al mes. Les dades del 2017 de les subvencions tramitades per al programa de la borsa de lloguer estan relacionades amb 292 expedients. Tot i els deu anys de recorregut de la borsa, l’oferta continua essent molt limitada, ja que no existeix una regulació real del lloguer i és molt difícil que un propietari accedeixi a llogar un habitatge per sota del preu de mercat, ja que tot i obtenir garanties, els guanys econòmics són considerablement més baixos.
