Camí cap a la consolidació, aquesta setmana Barcelona acull la mostra internacional de cinema i formació en drets humans de les persones migrants, CineMigrante. Durant cinc dies –de l’1 al 6 d’octubre– a diferents espais de la ciutat es podran veure films i assistir a formacions que tenen com a objectiu “insistir en la denúncia de la violència estructural que travessen els cossos dels migrants”.
CineMigrante, Festival Internacional de Cinema i Formació en Drets Humans de les persones migrants, va néixer a Buenos Aires l’any 2010 amb l’objectiu de conscienciar sobre el perquè de les migracions i el respecte als drets humans de les persones que migren. Des de llavors, celebra edicions a Argentina, Colòmbia i Itàlia. A Catalunya, enguany se celebra la sisena edició.
La pel·lícula Era uma vez Brasília del director Adirley Queirós, ha estat l’escollida per inaugurar el Festival. El film, tal com s’explica des de l’organització, “reinventa la ciència-ficció i l’articula amb la crítica contemporània per tal de crear un univers postapocalíptic de viatgers intergalàctics del temps que fracassen en intentar arribar al passat per canviar el present”. Un univers fantàstic que reflecteix l’agitació de la política brasilera ja des de temps del president del país Juscelino Kubitschek als anys 50.
Amb aquesta i una trentena més de pel·lícules, CineMigrante vol fixar-se en el Brasil i altres països del Sud per tal de qüestionar-se la relació nord-sud i el concepte de centre i perifèria. Per Florencia Mazzadi, directora del certamen i fundadora de la mostra a l’Argentina, es tracta “d’entendre quines són les perspectives de futur des d’una mirada no occidental”. Per això cal fer un pas enrere i mirar quina relació directa hi ha, diu, entre occident-passat-present-futur. “Sense la colonització no hi hauria el futur que tindrem”, assenyala Mazzadi. Davant d’aquesta situació, la directora es pregunta “per què els subjectes racialitzats que hem viscut en aquests continents hem d’entendre que el futur serà com diuen els altres? Podem modificar el present de manera abrupta”. Per ella, “el futur no vol dir només expandir-se per conquerir la lluna”, sinó també entendre que hi ha “altres tipus de ciència ficció, la ciència ficció dels esclavitzats que tenen una altra manera d’entendre els herois”. Per Cristina Voto, una de les programadores de CineMigrante, “són pel·lícules amb les quals inflamar el temps i il·luminar els nostres rumbs, cendres que fertilitzen el present, històries que a través de la seva força disruptiva poden reactivar la memòria històrica perduda i incendiar el present”.
Per Florencia Mazzadi, directora del certamen i fundadora de la mostra a l’Argentina, es tracta “d’entendre quines són les perspectives de futur des d’una mirada no occidental”
Al llarg de la setmana es podrà contemplar també una sèrie de “retrats sobre la negritud”, a càrrec de l’artista afrocatalà Sergio Aparicio; el documental Afrique, la Pensée en Mouvement, del camerunès Jean-Pierre Bekolo, en la qual importants intel·lectuals africans repensen el seu continent; Panoptic, de la directora libanesa Rana Eid; una exhibició de curts de la directora palestina Larissa Sansour; així com taules rodones contra el racisme en les quals prendran part, entre altres, la sociòloga francesa Fatima Oussak o el periodista marroquí Omar Radi.
