Dimecres, 2 d’octubre. El diari Regió7 publica un ampli reportatge en qual explica que el projecte Ecocercs Energy s’instal·larà a la central tèrmica de Cercs per “produir energia a partir de residus”.
Dijous, 3 d’octubre. En poques hores es consolida la gestació i creació de la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs que aplega més de dues-centes persones i quinze entitats del poble de Cercs i la comarca del Berguedà.
Dimecres, 9 d’octubre. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, assegura en sessió parlamentària que no han rebut cap projecte oficial per avaluar i que “qualsevol política modernitzadora en gestió de residus no passa per la incineració”.
Dijous, 10 d’octubre. L’equip de govern de Cercs, amb el seu alcalde al capdavant, expliquen la situació del projecte en un acte públic a l’ajuntament del poble. Més de 300 persones rebaten els seus arguments i li demanen que dimiteixi.
Darrere de la iniciativa hi ha l’empresa manresana EmSpain Waste&Treatment, que ha comprat les instal·lacions de la central tèrmica i té previst invertir 130 milions d’euros per tirar endavant la planta incineradora
En una setmana, el projecte que pretén instal·lar una planta incineradora a l’antiga central tèrmica de Cercs, al Berguedà, ha passat del silenci més inquietant a despertar un moviment d’oposició que no para de créixer a la comarca. L’alcalde d’aquest petit poble berguedà –poc més de mil habitants- ha intentat apagar l’incendi inicial amb una xerrada informativa aquest dijous al vespre en què no ha convençut els veïns. Jesús Calderer (Demòcrates de Catalunya), al càrrec des del 2015, ha defensat que “em sembla que és una bona iniciativa” i per això ha acompanyat els promotors del projecte a diverses reunions amb els antics propietaris de la central. A l’altra banda del ring –perquè la reunió ha estat un anar i tornar de cops- veïns i membres de la Plataforma l’han acusat d’amagar informació, de mentir, de contradir-se i de no consultar-los. També li han demanat que dimiteixi.
La salut i el mediambient, en joc
Avui, el projecte Ecoenergy –una trampa semàntica segons els opositors al projecte- ofereix més preguntes que respostes. Moltes més. La idea inicial és transformar l’antiga central tèrmica, en desús des de l’any 2011, en una “planta de revalorització de residus que promogui l’economia circular per tal de generar energia renovable”, segons es desprèn de les intencions de la promotora. “No caurem en la trampa del llenguatge”, assegura Martina Marcet, una de les portaveus de la Plataforma. “Es tractarà d’una planta on s’hi cremaran deixalles industrials que tindrà unes conseqüències catastròfiques per a la nostra salut, per al medi ambient i per a l’economia de la comarca”. Què és, però, el que mou a l’ajuntament de Cercs acceptar una proposta que genera un rebuig social tan significatiu? D’entrada, el mateix alcalde explica que li sembla “una bona iniciativa per portar indústria a la comarca” i valora també que “generarà seixanta llocs de treball”, segons dades de l’empresa promotora.
Darrere de la iniciativa hi ha l’empresa manresana EmSpain Waste&Treatment que, després de comprar les instal·lacions de la central tèrmica, invertirà 130 milions d’euros per tirar endavant la planta incineradora. Preveuen cremar anualment 332.000 tones de combustible, la qual cosa generarà un 10% més de CO₂ del que estan produint avui en dia tots els vehicles a Catalunya. L’empresa assegura que els filtres moderns que utilitzaran barraran el pas a les partícules contaminants però l’oposició al projecte discrepa d’aquesta afirmació i alerta que les partícules ultrafines sí que arribaran a l’exterior i afectaran tant persones, com animals i medi ambient. Les conseqüències, diuen, augmentaran el risc de patir diferents tipus de càncer i podran provocar malalties com infarts, diabetis, bronquitis crònica i alteracions fetals. Es remeten a estudis científics –un de l’Institut Carlos III ha estudiat més de vuit mil poblacions de l’estat espanyol- i al manifest de protesta contra les incineradores signat per més de 130.000 metges a Europa. A banda, l’afectació de la planta incineradora arribarà també, segons preveuen, als animals de pastura, els cultius, els boscos, els bolets, rius i aqüífers i l’embassament de la Baells, la qual cosa afectarà ramaders, agricultors, restauradors, botiguers i als negocis de turisme rural. En resum, més pors que il·lusions.
L’opacitat com a (mal) company de viatge
Fins a dia d’avui, el projecte ha avançat amb una prudència estricta i rigorosa. Jesús Calderer, alcalde de Cercs, ha mantingut les negociacions en secret durant més d’un any i finalment ha reconegut que no n’havia explicat res als veïns “perquè l’empresa promotora ens havia demanat discreció. I és normal, les empreses que volen obrir un nou projecte actuen així”. Davant d’aquesta afirmació, en l’acte d’aquest dijous un veí li ha etzibat un contundent “si ho haguessis explicat durant la campanya electoral, avui no ocuparies la cadira d’alcalde”. Això no obstant, qui fa més temps que observa en silenci és EmSpain Waste&Treatment. L’empresa es va fundar l’any 2006 però des d’aquell moment encara no ha operat. Al capdavant i com a administrador de l’empresa, hi ha Lluís Basiana, un enginyer amb una llarga activitat empresarial en diversos àmbits –promoció immobiliària, construcció, enginyeria urbanística, telecomunicacions- però sobretot centrat en la gestió de residus.
L’administrador de l’empresa és l’enginyer Lluís Basiana, fortament vinculat a l’antiga Convergència, va ser enginyer del Consell Comarcal del Bages fins que el van acomiadar i té empreses amb vincles a Panamà i ha estat investigat per la trama del 3%
Fortament vinculat a l’antiga Convergència, Basiana, va ser enginyer del Consell Comarcal del Bages fins que el van acomiadar, té empreses amb vincles a Panamà i ha estat investigat per la trama del 3%. És el propietari de dos abocadors de runam al Bages, a Callús, i a L’Anoia, i les mobilitzacions dels veïns han impedit l’obertura d’un tercer a Sant Mateu de Bages. Està, a més, vinculat accionarialment amb l’empresa semipública Gestores de Runes de la Construcció de Catalunya SA, presidida pel Director General de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost. Seran les de Tost i Pere Palacín, Director General d’Energia i Mines, dues de les veus més influents dins la Generalitat a l’hora de permetre l’activitat d’ EmSpain Waste&Treatment a Cercs. Abans no arribi al govern català, però, el projecte haurà de sortir amb un informe urbanístic positiu de les oficines de l’ajuntament de Cercs. Al consistori ara estan estudiant el cas tot i que Calderer ha anunciat la firma d’un acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya perquè elaborin un informe tècnic del projecte: “la seva opinió determinarà la nostra”.
Avançar a contracorrent
Ara mateix a Cercs, a tocar del Llobregat i l’embassament de la Baells, tothom rema a contracorrent. L’empresa promotora aspira a superar la barrera de les institucions; l’alcalde de Cercs, ha de convèncer un poble que se li ha girat en contra; i el projecte en si, ha de revertir tota lògica. “És una iniciativa que va al revés del que dicten les directives europees, va en la línia oposada de tot allò que està rebent subvencions. No té cap mena de sentit plantejar una planta incineradora quan Europa està renyant tots els estats que en tenen en funcionament”. Pep Subirana és un altre dels impulsors de la Plataforma Anti-Incineradora i avisa de nous perills que aquest projecte comportaria, “què farem amb el centenar llarg de camions que arribaran per la C-16 cada dia per portar els residus?”. La situació de Cercs al mapa afegeix incertesa a tot plegat, “orogràficament és una ubicació molt complexa, dificulta la dispersió dels gasos que s’emetran. És de manual, si vols buscar un espai on no posar una central, aquest és justament el de Cercs”. I ho rebla amb un “en un moment d’emergència climàtica, no té cap mena de sentit”.
A l’espera dels informes que s’estan treballant, dels estudis científics demanats per l’ajuntament de Cercs i de les diverses gestions polítiques, el futur de la incineradora –o planta de revalorització de residus- ara mateix és a l’aire. Paradoxalment, el crit de guerra dels veïns opositors al projecte és el de “què volem? Aire net!”. Cada dia són més veus les que el criden. En una setmana, més de dues-centes persones s’han incorporat al treball diari de la Plataforma i diverses entitats de la comarca s’hi estan adherint. ERC, la CUP i els Comuns també festegen activament la iniciativa de rebuig a la planta que pretén allargar la vida industrial d’un racó amb una trajectòria que semblava tancada després dels anys d’activitat del ciment i el carbó.