Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sants, 1999: res a celebrar

'Illacrua' va ser una revista nascuda l’any 1992 que es va fusionar amb la 'Directa' a partir de l’1 de gener de 2010. De periodicitat mensual, al llarg dels seus divuit anys d’existència la publicació va tractar temes com l’alliberament nacional, l’antifeixisme, l’antimilitarisme, l’ecologisme, l’economia solidària, les alternatives al capitalisme, el feminisme, la cultura... En definitiva, va ser una eina d’actualitat, debat i anàlisi que va ajudar a difondre el ric mosaic de lluites i propostes impulsades pels moviments socials dels Països Catalans. Amb aquesta 'Hemeroteca crua' projectem la mirada enrere i anirem recuperant alguns articles, reportatges i entrevistes d’interès que van aparèixer a la revista. En aquesta entrega reproduïm una crònica que recull el que es va viure a la manifestació fa vint anys i l'onada de solidaritat que es va generar

Manifestació antifeixista el 12 d'octubre de 1999 al barri de Sants / Mireia Comas

La prohibició de l’acte d’exaltació feixista del 12 d’octubre és una de les demandes històriques del moviment veïnal i associatiu de Sants. Des del principi de la dècada de 1980, grups feixistes solien reunir-se a la plaça dels Països Catalans amb un guió que s’anava repetint any rere any: ornamentació neonazi, discursos racistes, agressions, protecció policial… A partir de 1998, la Plataforma Antifeixista i altres col·lectius del barri van iniciar campanyes per denunciar la impunitat amb què actuava l’extrema dreta i exigir a les institucions que deixessin de mirar cap a una altra banda. El 12-O de 1999 va suposar un punt d’inflexió en la celebració. Amb el rerefons de diverses agressions feixistes que s’havien produït els dies anteriors, la Policia Nacional espanyola va carregar contra la manifestació antifeixista i va detenir més d’una vintena de persones, incloent-hi menors d’edat. Era l’època de Julia García-Valdecasas al capdavant de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, en què la criminalització dels moviments socials de Barcelona va assolir cotes molt altes (el desallotjament del cinema Princesa, la visita d’Aznar a la UAB acompanyada d’antiavalots i la repressió durant la contracimera del Banc Mundial, en són alguns exemples). La pressió popular va fer que l’any següent la subdelegació traslladés l’acte feixista a la muntanya de Montjuïc, concretament a la plaça de Sant Jordi, on encara continua autoritzat. Aquesta crònica es va publicar a l’Illacrua número 72 (novembre de 1999).

Enfrontaments amb la Policia Nacional espanyola durant la manifestació del 12 d’octubre 1999 |Mireia Comas


Antifeixisme!

El 12 d’octubre passat més de 2.000 persones es van manifestar pels carrers de Sants (Barcelona) per mostrar el rebuig a la concentració feixista que com cada any, i amb el beneplàcit de les autoritats i les institucions, es realitza a la plaça dels Països Catalans per celebrar el “dia de la hispanidad” i dels “valores patrios”, una data en què, com cridaven les i els manifestants antifeixistes, no hi ha “res a celebrar”.

Es van produir així destrosses a diverses entitats bancàries, ETT i immobiliàries, i la policia va detenir indiscriminadament 26 persones, la majoria de les quals han denunciat maltractaments i vexacions

Quan, aquell mateix dia, manifestants antifeixistes es van dirigir cap a l’acte que encapçala el líder de la ultradretana Aun, Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i era protegit per un cordó policial d’una cinquantena de furgonetes d’antiavalots, la càrrega policial ja estava assegurada. Els enfrontaments entre manifestants i policies no van variar gaire el guió que solen tenir aquests, excepte en la seva llargària: van durar massa, més de dues hores. Es van produir així destrosses a diverses entitats bancàries, ETT i immobiliàries, i la policia va detenir indiscriminadament 26 persones, la majoria de les quals han denunciat maltractaments i vexacions.

Mentre això passava, a pocs metres i al mateix barri el feixista Ynestrillas, ben protegit per les forces de seguretat, es dirigia a 600 nostàlgics i clamava per una “España para los españoles”, demanava als nazis més joves “salid a la calle a ganar lo que es vuestro” i “recuperad el espíritu de los hombres valientes de la época del caudillo”. Cal recordar que durant la nit de l’11 d’octubre, dos nois van ser apallissats per quatre neonazis de l’Aun (tres d’ells detinguts) a la mateixa plaça dels Països Catalans així com, en setmanes anteriors, havien estat detinguts nazi-feixistes arran de les agressions que es van cometre, entre altres llocs, a Mollerussa (vuit detinguts i cinc persones ferides), al barri barceloní de la Sagrada Família (detinguts relacionats amb la Rnj –Joventuts de l’Aun– amb l’apunyalament a un immigrant) o a Esplugues contra el CSO Kan Kadena (sense detencions).

Càrregues de la Policia Nacional espanyola durant la manifestació del 12 d’octubre 1999 |Mireia Comas

Finalment, la jutge d’instrucció número 28, Remei Bona, ha acusat de desordres, atemptat, danys, lesions i associació il·lícita a 14 persones, que podrien anar a la presó. La resposta social per la retirada dels càrrecs, fins al moment de tancar el número d’Illacrua, ha culminat amb la manifestació del 23 d’octubre de més de 7.000 persones a Barcelona, després de tota una sèrie d’activitats iniciades des de la detenció dels 26 joves, amb mostres de solidaritat de nombroses associacions, col·lectius i particulars, un comunicat de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona on des del Col·legi d’Advocats de Barcelona s’analitza la situació creada pels poders públics i mediàtics, així com marxes i concentracions a Cerdanyola, a Tarragona, a la presó Model de Barcelona, a l’avinguda Meridiana, protestes al col·legi on votava Jordi Pujol i la jornada de lluita que va aturar les classes de les universitats de Barcelona i Bellaterra.

La lluita continua, però, perquè es retirin els càrrecs que pesen sobre els 14 joves, així com per denunciar la repressió policial i la manipulació duta a terme per la majoria dels mitjans de comunicació.