Cronològicament, tot va anar rodat. El 1993, el grup alemany RWE Entsorgung aconsegueix el monopoli de la gestió del servei públic de recollida i tractament d’olis de Catalunya per vint anys, a través de l’empresa Cator. El contracte especifica que, en finalitzar la concessió, “el terreny, l’obra civil i les instal·lacions” de tractament d’Alcover (Alt Camp) revertirà a l’administració, en bon estat i gratuïtament. Deu anys més tard, l’octubre de 2003, l’empresari Gustavo Buesa compra Cator, participada en un 10% per l’Agència de Residus de Catalunya, a través de GBI Serveis. Poc després, el 3 de novembre, tan sols tretze dies abans de les eleccions que van apartar CiU del govern, es modifica el contracte per concretar unes reformes a la planta. I quinze dies després de les eleccions, l’1 de desembre, Buesa acorda amb el govern en funcions sortint que ni terreny ni obra civil ni instal·lacions “no revertiran a la Junta de Residus”, sinó que quedaran en mans de Cator. Així, després d’haver perdut les eleccions, CiU va afegir un annex al contracte i va fer possible que, des de 2013, en finalitzar la concessió, la planta de 7.700 metres quadrats i els terrenys estiguin en mans d’aquest empresari de Lloret de Mar, que ja controla una gran part del negoci de la gestió de residus municipals.
A través de Cator, controlada per l’Agència de Residus en un 10%, Buesa va fer negoci amb Jordi Pujol Ferrussola
A partir del moment en què Buesa va començar a controlar el procés dels olis industrials, els beneficis de la companyia es van disparar. En tres anys, Cator va multiplicar quasi per sis el benefici net, passant de 589.645 euros el 2005 a 3,4 milions el 2008. Tot i que Buesa va dir en comissió parlamentària que pràcticament no treballa amb la Generalitat, durant deu anys va tenir el monopoli de la recollida, transport, emmagatzematge provisional i aprofitament de l’oli usat de Catalunya, i va acumular 26 milions d’euros de beneficis, segons els comptes anuals de l’empresa. Sobre Buesa, s’estén l’ombra dels 550.000 euros que, segons Hisenda, va donar a fundacions de CDC, com CatDem, entre 2007 i 2010, i les “bones relacions” -reconegudes per ell mateix- que va mantenir amb la família Pujol, concretament amb Jordi Pujol Ferrussola, amb qui va fer negoci a través de Cator.
Un sector opac
A principis dels anys 80, moltes empreses constructores ja s’havien fixat en el sector dels residus i havien creat divisions ambientals. Però és a partir de 1993, després que la Generalitat aprovés la llei que regulava el sector i s’obrissin les portes a les empreses privades, quan el negoci va arrencar amb força. Segons el coordinador d’estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus i membre de l’associació Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Víctor Mitjans, “es va fer evident una manca d’infraestructures de tractament de residus especials, com els olis, i el govern va decidir atorgar contractes d’exclusivitat perquè les empreses fessin la inversió necessària”. Un dels grups empresarials que en treia més rèdit va ser RWE Entsorgung, que va participar en quatre dels sis primers projectes impulsats pel departament, entre els quals hi havia la gestió dels olis i la posada en marxa de la planta de tractament d’Alcover. Per a Mitjans, el sector dels residus s’ha caracteritzat per ser “molt opac, pel que fa a inversions i condicions en els contractes”.
En un annex al contracte, la Junta de Residus va augmentar gairebé un 20% la tarifa per tona d’oli tractada
Tot i que fins a 2003 Gustavo Buesa no va prendre el control de Cator, des de 1992 ja hi tenia un peu perquè una filial de RWE Entsorgung formava part d’una de les seves empreses, Ingeniería de Residuos S.A. A partir de l’any 1990, segons s’explica en seu perfil com a membre del consell d’administració d’Iberdrola, l’empresari de Lloret “va posar en marxa un ambiciós pla de creixement”, “desenvolupant noves línies de negoci en el sector mediambiental”.
Negoci rodó
Els comptes de Cator evidencien que el monopoli de la gestió d’olis va ser sempre molt rendible. Tot i que RWE va invertir 1.300 milions de pessetes a la planta d’Alcover -a recuperar amb les tarifes del servei-, un any més tard de la posada en marxa de les instal·lacions, el negoci ja generava beneficis, que no van parar d’augmentar any rere any, i es van intensificar quan Buesa s’hi va posar al capdavant i va aconseguir renegociar el contracte.
El motiu de la modificació el 2003, segons el contracte al qual ha accedit la Directa, era concretar unes reformes requerides per l’Ajuntament d’Alcover per reduir les olors. L’únic que podria justificar el canvi de criteri de l’administració que comportava transferir la planta d’Alcover a Cator, era una inversió que no es pogués amortitzar en els 10 anys que, com a mínim, quedaven de concessió. Però les xifres contradiuen aquesta hipòtesi: la inversió, segons el document, va ser de poc més d’1,7 milions d’euros, una quantitat inferior als beneficis nets de l’any 2006 o, per posar un altre exemple, equivalent a la meitat dels beneficis nets que Cator va obtenir l’any 2010.
A més, per compensar la inversió de l’empresa de Buesa, la Junta de Residus va incrementar pràcticament un 20% la tarifa per tona d’oli tractada. L’administració passava d’abonar 61,62 euros per tona a pagar-ne 81,47. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha argumentat a la Directa que per acceptar el canvi en el contracte es va valorar “el risc tecnològic d’obsolescència tècnica”, així com “el risc futur de possibles contingències en finalitzar l’activitat i desmantellar les instal·lacions”. De moment, Cator i la seva planta d’Alcover continuen funcionant, però l’empresa no ha contestat a les preguntes de la Directa sobre el tema.
Entre 2000 i 2001, també ha protagonitzat irregularitats en la gestió del servei d’aigua potable i clavegueram a Breda
El 2013, el monopoli de la gestió del servei públic de recollida i tractament d’olis es podria haver prorrogat per dos períodes més de cinc anys, però finalment, i després de les queixes insistents dels empresaris del sector i l’Associació d’Empreses de Gestors de Residus i Recursos Especials (Asegre), el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila de (CiU), va decidir no renovar-lo.
Negocis amb Pujol i Mayola
A través de Cator, quan l’Agència de Residus en controlava el 10%, Buesa va fer negoci amb Jordi Pujol Ferrussola. Segons va explicar ell mateix en compareixença en la comissió parlamentària sobre corrupció i frau fiscal, el març passat, Pujol és un vell amic i com que “té molta relació amb Mèxic, em va obrir el mercat allà”. Cap al 2007, junts, van construir-hi una planta de reciclatge d’oli i el fill de l’expresident va facturar uns 200.000 euros “per la feina realitzada durant quatre anys”. Ara, tot i que Buesa està imputat per presumpte blanqueig de capital i falsedat documental en el cas de Jordi Pujol Ferrusola, l’Agència de Residus continua participant a Cator, però ha assegurat a la Directa que n’està tramitant la sortida.
Gustavo Buesa va declarar el març passat sobre els seus contractes amb l’administració a la comissió sobre corrupció política del Parlment de Catalunya
No cal creuar l’Atlàntic per trobar negocis compartits. Plegats, Buesa i Josep Mayol -també imputat en el cas Jordi Pujol Ferrussola-, van fer negoci amb Pujol júnior a Ribera d’Ebre. El 2002, al final del pujolisme, l’empresa que compartien, Gestió i Recuperació de Terrenys, va guanyar l’adjudicació del polèmic abocador de Tivissa, i quan van afrontar problemes de finançament per desenvolupar l’obra, Buesa no va dubtar en preguntar-li a Pujol: “Jordi, vols invertir en aquesta operació?”. Així, van aconseguir 700.000 euros. Dos anys més tard, el 2004, varen comprar-li la participació per 5 milions d’euros i van vendre la major part del negoci a Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), actualment accionista d’algunes empreses de Buesa. En tan sols dos anys, Jordi Pujol Ferrussola es va endur una plusvàlua del 715%.
“És obligatori tenir bona relació amb l’Administració”
A banda de Pujol, Buesa també reconeix mantenir amistat amb Manuel Hernández, gerent de l’Agència de Residus de Catalunya quan es va concedir la llicència mediambiental de l’abocador de Tivissa. La Plataforma per a la Defensa de la Ribera d’Ebre sempre va qüestionar l’organisme, responsable dels informes tècnics, al·legant que la instal·lació podia afectar el principal aqüífer de la comarca. Malgrat les protestes, la triangulació Buesa, Mayola i Pujol, amb Ramon Espadaler a la conselleria, van aconseguir l’autorització per tirar endavant el projecte.
A través de diverses empreses, Buesa presta serveis a onze municipis, la majoria a la província de Girona i governats per CiU
“Es obligació d’un empresari tenir una bona relació amb tota la gent que està a l’Administració”. Amb aquestes precises paraules, el mateix Buesa va justificar la relació que mantenia amb la família Pujol. Per Mercè Girona de CEPA, “allà on ha estat Buesa, hi ha hagut sospites d’amiguismes, fraus o delictes ambientals”. L’entitat juntament amb la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) ha batallat quinze anys contra l’abocador de Cruïlles Vacamorta del Baix Empordà. L’empresa Recuperació de Pedreres SL, presidida per Buesa, però amb majoria accionarial de FCC, va començar a gestionar-lo l’any 2000 i després d’un periple judicial i cinc sentències, el Tribunal Suprem va dictaminar que s’havia vulnerat la llei atorgant la llicència ambiental, i la Generalitat va ordenar la seva clausura el 13 de novembre de 2014.
El gran pastís dels residus
Buesa va perdre el monopoli de l’oli el 2013, però manté la seva presència als municipis, on controla una gran part del pastís del negoci de la recollida d’escombraries, la neteja de la via pública i la construcció i gestió d’abocadors. Concretament, a través de diverses empreses, presta serveis a 11 municipis, la majoria a la província de Girona i governats per CiU, i tres abocadors -el de Tivissa (Ribera d’Ebre), el de Pedret i Marzà (Alt Empordà) i el de Cruïlles (Baix Empordà), ara mateix paralitzat. Dels 60 milions de facturació anual del grup GBI Serviex, segons Buesa, el 50% provenen de serveis per a l’administració pública.
Els seus negocis al municipi de Lloret de Mar també s’han vist esquitxats i encara estan sota investigació. L’exalcalde convergent de Lloret, Xavier Crespo -fa poc condemnat per afavorir un empresari rus- va concedir-li la recollida d’escombraries de la localitat per un total de 79 milions, just abans de les eleccions municipals, a corre-cuita i amb tota l’oposició en contra. Un informe de l’Agència Tributària filtrat arran del cas Pujol indica que l’empresa feia donacions a les fundacions del partit i, a canvi, obtenia adjudicacions.
Gustavo Buesa és un dels catalans que figura a la ‘llista Falciani‘ amb un compte a Suïssa de 2,9 milions de dòlars
A banda dels residus municipals, entre 2000 i 2001, Buesa també va protagonitzar irregularitats en la gestió del servei d’aigua potable i clavegueram a Breda, governada per CiU. En aquest cas, Buesa va aconseguir l’adjudicació a través d’una empresa que es va constituir deu dies abans de la concessió. Un informe de la Sindicatura de Comptes denuncia que el consistori va derivar la gestió integral del servei públic “de forma irregular” a Serviaqua Catalunya SL, “sense haver promogut el procediment de contractació corresponent” d’acord amb la normativa i “sense que existeixi document contractual on es concretin drets i obligacions d’ambdues parts”. A banda, també se li va adjudicar “de forma irregular i al marge de qualsevol procediment de contractació”, l’estudi sobre l’actualització de les tarifes.
Gustavo Buesa, l’empresari mimat per l’administració pública, amic dels Pujol i finançador de CiU, és un dels catalans que figura a la llista Falciani. Al costat de l’exvicepresident del Barça Alfons Godall, l’exdiputat del PSC Dídac Fàbregas o el germà dels ginecòlegs Dexeus, apareix el seu nom associat a un compte a Suïssa, que ell mateix va reconèixer a la comissió Pujol, amb 2,9 milions de dòlars.
