En una compareixença realitzada el 18 de gener de 2018 al Senat espanyol, Juan Ignacio Zoido, l’aleshores ministre de l’Interior de l’executiu de Mariano Rajoy va revelar que l’operació policial Copérnico desplegada per a impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre va suposar una despesa de 87 milions d’euros per a les arques públiques estatals. Zoido va detallar que la xifra mitjana de policies enviats a Catalunya durant els tres mesos d’excepcionalitat va ser de 4.500 efectius, passant per un pic de 6.000 durant la vigília i el dia de la votació. La violència desplegada va fer la volta al món, amb titulars com “The shame of Europe” (“La vergonya d’Europa”) en el cas de la CNN. Doncs bé, a data de 5 de novembre de 2019 el volum del destacament enviat pel govern de Pedro Sánchez s’apropa a les xifres de 2017 i ja supera la barrera dels 4.000 funcionaris del Ministeri d’Interior.
Des del passat Onze de Setembre i amb més intensitat a partir de la publicació de la sentència del Procés, la presència d’antiavalots en comissió de servei amb origen arreu de l’Estat i destinació a Catalunya no ha parat de créixer. La vicepresidenta espanyola Carmen Calvo va parlar d’uns 500 antiavalots de reforç a finals de setembre, però aquella xifra va quedar ben aviat desfasada. Fonts del Ministeri de l’Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska van confirmar en finalitzar la primera setmana de mobilitzacions en resposta a la sentència –de 100 anys de presó pels líders polítics i socials– que ja havien arribat a Catalunya 39 grups de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia (CNP), que sumen 1.950 antiavalots si tenim en compte que cada grup l’integren 50 uniformats. En el cas del CNP l’allotjament s’està fent a complexos hotelers de la Costa Daurada i de l’Alt Maresme.
Pel que fa a la Guàrdia Civil la seva presència està sent més discreta, ja que s’allotgen a casernes del cos distribuïdes per tota Catalunya, però la xifra global d’efectius (especialment dels Grups de Reserva i Seguretat) ja s’enfila per sobre dels 2.000. Es van fer visibles durant la primera acció de Tsunami Democràtic a les instal·lacions de l’Aeroport de Prat: protegien les pistes i els accessos als hangars. De fet, van haver de repel·lir un fugaç intent dels manifestants de saltar per damunt de les tanques que protegeixen la zona de seguretat aeroportuària. Uns 300 efectius s’han estacionat de manera permanent en aquella infraestructura, considerada crítica pels experts del Ministeri de l’Interior. El 4 de novembre se’ls va tornar a veure al voltant de l’Estació de Sants, al carrer Numància, escortant la delegació de guardonats pels premis Princesa de Girona i en forma de llarga caravana de vehicles en el perímetre exterior de la caserna de l’avinguda Madrid de Barcelona. A més, la Benemèrita ha incrementat els controls de trànsit metralleta en mà -especialment a les comarques del Vallès, el Maresme, el Baix Llobregat o el Garraf- que obliguen els vehicles a aturar-se amb la col·locació a terra d’una filera de miguelitos, estris amb quatre arestes de metall que punxen les rodes dels vehicles quan els trepitgen.
Pel que fa a la Guàrdia Civil la seva presència està sent més discreta, ja que s’allotgen a casernes del cos distribuïdes per tota Catalunya, però la xifra global d’efectius (especialment dels Grups de Reserva i Seguretat) ja s’enfila per sobre dels 2.000
A la dada del desplegament d’unitats especialitzades en ordre públic cal afegir-hi els més de 300 agents de reforç de les brigades d’informació de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida del CNP i les desenes de funcionaris homòlegs de la Guàrdia Civil, així com els centenars de funcionaris que treballen com a policia judicial a les ordres del jutge Manuel García-Castellón, titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola que ha obert fins a sis carpetes en relació amb la causa independentista, cinc de les quals encara són sota secret de sumari. La sisena és la que ha suposat l’empresonament de set veïns i veïnes del Vallès i Osona sota l’acusació d’un presumpte delicte de terrorisme i que pertanyen als Comitès de Defensa de la República.
Despesa milionària
L’allotjament, les dietes, el desplaçament i la logística associada a un operatiu d’aquestes característiques suposa una despesa extra de 250 euros per agent i dia, tant sigui a través de vaixells ancorats als ports de Barcelona i Tarragona o mitjançant una distribució territorial més disseminada en hotels, càmpings o casernes. Els 4.500 policies allotjats a data de 5 de novembre suposen més d’un milió d’euros diaris per a les arques públiques, una xifra que no para de créixer (el punt d’inici de la despesa diària en dates de la Diada era de 125.000 euros) i que ha aixecat la preocupació a la cúpula de la Secretaria d’Estat de Seguretat que, la setmana passada, va convocar una reunió d’urgència per preparar un pla de contingència en cas que la conflictivitat es cronifiqui.
Vuit dels dotze equips de l’UIP I amb seu a la capital de l’Estat ara es troben desplegats a Barcelona, per protegir la Prefectura Superior de Policia, la Delegació del Govern del carrer Mallorca o intermitentment l’estació de Sants
Preocupa especialment la coincidència de la revolta als carrers de Catalunya amb la cimera del Clima que se celebrarà a Madrid entre els dies 2 i 13 de desembre. Vuit dels dotze equips de l’UIP I amb seu a la capital de l’Estat ara es troben desplegats a Barcelona, per protegir la Prefectura Superior de Policia, la Delegació del Govern del carrer Mallorca o intermitentment l’estació de Sants. L’encontre mundial s’havia de fer a Xile, però el seu president Sebastian Piñera va haver de renunciar a ser-ne l’amfitrió per la impossibilitat de garantir-ne la seguretat arran de les massives mobilitzacions contra les polítiques neoliberals que ja sumen una vintena de morts.
Una altra de les despeses que s’ha disparat en les últimes setmanes és la relacionada amb els helicòpters policials. Als dos aparells dels Mossos d’Esquadra s’hi han sumat altres dos, un del CNP i un de la Guàrdia Civil. En l’últim cas, el cos militaritzat compta a una aeronau amb grans hèlixs que generen un soroll eixordador que ha despertat de matinada el veïnat de Barcelona, Manresa o El Prat de Llobregat, per posar-ne alguns exemples. Així mateix, malgrat no tractar-se d’una comissió de servei especial i no sumar despesa en allotjament i manutenció, l’increment d’hores extres dels agents de la Brigada Mòbil (Brimo) i les ARRO s’acabarà afegint a la factura final. Durant la setmana de la batalla d’Urquinaona els antiavalots catalans van arribar a fer jornades laborals de vint hores.
