Està demostrat l’impacte de les emissions de les incineradores en la salut humana?
Des de fa trenta anys o més, hi ha prou evidències científiques que mostren que tenen un impacte molt important sobre la salut de la població. Hi ha molts productes de les emissions que es produeixen a l’incinerar que poden afectar la salut. Uns són productes que més o menys a tothom li sonen: emissions de CO2, de gasos… Però el que més preocupa des del punt de vista sanitari són productes que es generen només per l’emissió, que no existeixen a la natura i que poden afectar enormement el funcionament normal de la fisiologia de les persones. Em refereixo a les dioxines.
D’on surten aquestes partícules?
Les dioxines es produeixen en fer combustió productes amb residus orgànics en presència d’oxigen i a temperatures de 700 o 800 graus cap
amunt. A 1.000 i pico graus se’n produeixen menys i ara les incineradores venen la idea que a les temperatures que utilitzen se’n produeixen pràcticament zero. No és cert, se’n segueixen produint. I el problema més important és que aquestes substàncies es disseminen en el medi i quan arriben a les persones s’acumulen i no s’eliminen. Sobretot ens venen a través de l’alimentació, a través de la llet, del greix, de la carn, de la mantega. Primer l’incorporen les vaques, el bestiar, i quan nosaltres ingerim aquests productes se’ns dipositen en el nostre greix i no s’eliminen pràcticament en tota la vida. Tota la població porta dioxines en el seu organisme.
Quin efecte tenen sobre les persones?
El problema, precisament, va ser identificar quins efectes produeixen sobre la vida. La primera vegada que es va saber que existien les dioxines va ser durant la guerra del Vietnam. En la síntesi dels milers de tones d’herbicida que es van llançar sobre la via Ho Chi Minh s’havien produït dioxines. En aquell moment no se sabia i es parlava de l’efecte de l’agent Taronja. Hi havia descripció mèdica de problemes de malformació de nadons, de càncer, i això segueix, perquè les dioxines estan acumulades al medi. En un principi va quedar com una cosa de la guerra, però a partir dels anys vuitanta, quan comencen a instal·lar-se incineradores a Holanda, Alemanya, els països nòrdics, van començar a veure’s una sèrie d’alteracions. Les dioxines i els furans es va comprovar que tenien efectes com els de les hormones. Als anys noranta es parlava d’hormones ambientals. La ingestió d’aquestes substàncies fa que s’acumulin sobre l’organisme, actuïn sobre l’ADN i n’alterin la funció fisiològica normal. Avui en dia es defineixen com a agents que alteren la regulació del genoma.
Quines són les patologies?
“El que més ens preocupa és l’impacte que tenen les dioxines i els metalls pesants en la maduració cerebral del fetus i de l’infant molt petit”
L’alteració de la regulació del genoma pot portar a moltes patologies: disfuncions dels tiroides, diabetis, que la mucosa uterina es desenvolupi en altres llocs de l’organisme, en animals modifica el sexe, en humans altera els cicles sexuals, i un dels efectes és la producció de càncers. Algun servei d’espionatge els ha utilitzat. No sé si recordareu el cas del president d’Ucraïna, en Iúsxenko, que li va sortir aquella erupció a la pell. Els va faltar por per matar-lo, amb dosis de 70 micrograms per quilo de pes mates una persona. En el cas de la diabetis està molt demostrat: com més dioxines portes a l’organisme, més diabetis pots tenir.
I a banda de les dioxines?
Un altre dels problemes que tenen les incineradores és el dels metalls pesants, que s’emeten a l’ambient a l’hora d’incinerar. Qui pot dir que als residus urbans no hi ha piles? I qui diu piles diu altres coses. A l’hora d’incinerar reaccionen i surten a l’atmosfera i queden distribuïts, sobretot mercuri, cadmi i altres metalls pesants que tenen unes patologies en el sistema nerviós. El que més ens preocupa pel que fa als estudis de salut de la Unió Europea és l’impacte que tenen les dioxines i els metalls pesants en la maduració cerebral del fetus i de l’infant molt petit. Els problemes de maduració derivaran en menys capacitats cognitives, en la memòria, trastorns del somni, trastorns de l’aprenentatge.
Es fan trampes en els controls dels gasos emesos per les incineradores?
Quan es fa un control en continu de les incineradores es detecta una variació enorme de les emissions. En les condicions idònies, utilitzant per cremar gas sense impureses, amb les temperatures correctes, amb els cremadors nets i els filtres adequats, les emissions són baixes, però això a la realitat no passa. Quan l’empresa incineradora sap que li faran un control, les emissions baixen.
Això és greu, no? Quin poder tenen aquestes empreses?
A les administracions sempre hi ha pressions per part industrial. Això sense parlar de quan hi ha connivència, sobretot amb els partits polítics. Als polítics els va molt bé perquè el que cremem no es veu, desapareix. Cremar és el sistema perquè els residus no es vegin. Com si la incineració no tingués efectes sobre el desordre climàtic! Pels gestors dels ajuntaments és desfer-se del problema. El prototip és la senyora Ayuso [alcaldessa de Madrid] dient que la contaminació no ha matat ningú. Li enviaria un treball clàssic que es diu “L’estudi de les sis ciutats” que es va publicar al New England Journal of Medicine l’any 1992, on es demostra l’increment de mortalitat en relació amb la contaminació de partícules que emeten els cotxes, les indústries, les calefaccions. Però és igual, sembla que ells saben de tot i nosaltres som un florero que l’únic que fem és alarmar el públic.
