El monogràfic de la revista de pensament crític Cul de sac proposa una antologia de la tradició antimoderna italiana: veus crítiques amb la idea d’un progrés basat en el desenvolupament tècnic i industrial, que ha resultat fatal.
En l’arc dels setanta anys en què se situen els articles (des de 1935) s’ha constatat quanta raó tenien aquelles veus aleshores negatives i tremendistes que es poden llegir avui com avisos lúcids i anàlisis aguts, com pistes per a una autòpsia (d’un ecosistema, d’un planeta, de cultures i llengües) o fins i tot com una –improbable– sortida del cul de sac: repensant el progrés (com proposava Ignazio Silone), identificant l’autoritat tecnocientífica amb el nou autoritarisme (Nicola Chiaromonte), desemmascarant el consumisme com la degeneració fruit d’un buit (Goffredo Parise).
El volum, inquietant i inspirador, aporta textos d’Elsa Morante, Dino Buzzati, Pier Paolo Pasolini, Eugenio Montale i Piergiorgio Bellochio, entre d’altres.
