Quan al Fòrum Social Permanent vam debatre el balanç de la política penitenciària des de l’arribada de Pedro Sánchez al govern de Madrid el juliol de 2018, hi va haver qui veia el got mig ple i qui el veia mig buit. Pot ser que totes les mirades tinguessin raó. Durant aquests divuit mesos s’han fet alguns moviments que perfilen un camí, però han estat pocs i tímids. La qüestió fonamental és que el got s’ha d’omplir i, amb un govern assentat a Madrid, considerem que ara sí. Ara es donen condicions suficients per abordar un canvi definitiu de política penitenciària que contribueixi a la construcció d’una convivència democràtica a Euskal Herria.
No és fàcil visualitzar-ho quan m’assec a escriure aquestes línies, el dia en què la petita Xua, que va néixer a la presó, fa tres anys i haurà de sortir definitivament de Picassent (València), on són presos la seva mare Olatz i el seu pare Patxi, per anar a viure amb l’àvia a Usurbil. A partir d’ara, la Xua haurà de fer llargs viatges per estar poques hores amb elles una vegada al mes. I no caldria que fos així. Tant l’Olatz com el Patxi tenen més que complertes les tres quartes parts de les sentències; haurien d’estar, com a mínim, en tercer grau, sinó en llibertat condicional. Que diferent que seria la situació de la Xua si se’ls hagués aplicat la legislació penitenciària ordinària, i no l’excepcionalitat que encara es manté respecte a les persones basques empresonades per delictes de motivació política.
Les nenes i els nens “de la motxilla”, més d’un centenar, que han de fer feixucs viatges com aquests; les persones malaltes o de més de 70 anys que continuen preses; la dispersió que afecta tant a tantes famílies; les dificultats per passar de primer grau a segon, començar a gaudir de permisos i tenir accés al tercer grau… Són temes clau per desempantanegar una situació que es perllonga malgrat que les raons que els successius governs estatals esgrimien per mantenir-la –activitat i existència d’ETA, fonamentalment– hagin desaparegut fa anys.
I és que ens trobem en un punt clau del procés de pau a Euskal Herria. Veiem tres nusos bàsics que cal desfer per avançar cap a una resolució definitiva que ens apropi a una convivència democràtica. Un és el reconeixement de totes les víctimes de totes les violències patides i de tots els seus drets. Un segon, dissenyar les bases per a una memòria inclusiva. I el tercer, resoldre la situació de les persones preses, exiliades, deportades i retornades perquè el seu retorn a la societat suposi una aportació a la convivència que volem construir.
Aquests mesos d’estancament, que han portat frustració sobretot a les famílies, han suposat tanmateix un enfortiment de les posicions favorables a l’apropament de les persones preses
A començaments de gener, el Fòrum va presentar les seves propostes per a aquest procés de reintegració, que hauria de fer-se des de la cel·la fins al carrer, és a dir, amb un itinerari clar dins les presons perquè totes les persones que ho vulguin puguin fer-lo, sense les actuals traves d’excepció, i que continuï un cop al carrer en condicions de vida dignes. Com es podria fer això? El Fòrum proposa un mètode que es va demostrar eficaç per al desarmament civil i la desfeta d’ETA: la triangulació. En aquest cas, els governs espanyol, basc i navarrès; les persones preses i la societat civil.
Aquests mesos d’estancament, que han portat frustració sobretot a les famílies, han suposat tanmateix un enfortiment de les posicions favorables a l’apropament de les persones preses i una nova política penitenciària. Ja no es planteja solament com una qüestió humanitària, sinó com un pas important per a la convivència democràtica. Als molts acords polítics, institucionals, sindicals i socials assolits al País Basc i Navarra, cal afegir les veus de moltes víctimes d’ETA no organitzades, també a Catalunya, que també es pronuncien en aquest sentit.
El moment és propici, doncs, per posar en marxa aquestes mesures tan necessàries, amb garanties i de forma sostinguda i continuada. Que el got es vagi omplint, però no gota a gota, sinó amb un raig constant.
