Cada cop més expertes alerten del perill de les incineradores per a la salut i el medi. Contaminació de l’aire, malbaratament de recursos escassos, emissions de partícules tòxiques que s’escolen als nostres cossos i als aliments i que poden causar càncer i malalties respiratòries, entre més. Amb tot, no només es continua incinerant, sinó que, com més va més es crema. A més, les empreses cimenteres hi han vist un filó per engreixar el negoci: s’ofereixen als governs per convertir-se en noves incineradores, aprofitant-se de la mala gestió dels residus que es fa al país.
Una incineradora encoberta
Un dels últims casos és el de la cimentera Uniland situada a Santa Margarida i els Monjos. A la planta d’aquest municipi del Penedès, ja fa temps que s’hi cremaven residus sòlids urbans i, el mes d’abril d’enguany, el Departament de Territori i Sostenibilitat va ampliar la tipologia de residus per cremar com a combustible i com a matèria primera per fabricar ciment. La cimentera té autorització per fer servir fusta, biomassa i fangs com a combustible, en substitució del carbó, i sembla que, al juliol, vol incorporar-hi pneumàtics. A més, el govern ha duplicat la capacitat d’emmagatzematge de residus de la planta per compensar el tancament d’Uniland a Sitges.
El Moviment contra la incineració a Uniland, que va néixer l’any passat per divulgar els riscos de la crema de residus, alerta que, amb la resolució del govern, Uniland Monjos es converteix, de manera silenciosa i encoberta, en la incineradora del Penedès per als residus de l’àrea metropolitana de Barcelona. I encara més: avisa que, fent servir residus industrials com a matèria primera, Uniland elabora ciment tòxic. Per això, una vintena d’entitats del Penedès han presentat un recurs de nul·litat contra la resolució del govern que autoritza a cremar residus municipals i fangs com a combustible i ha demanat que se’n suspengui l’execució.
Tòxics al cos
“Cremar residus és perillós per a la salut pública i té un impacte negatiu en la salut de les persones”, diu Mercè Girona, portaveu d’Ecologistes de Catalunya i membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, que fa anys que batalla per conscienciar sobre els riscos de la incineració i per fer prevenció. Els perills per a la salut pública vénen de l’emissió de gasos tòxics que surten de les xemeneies i també de les cendres i les escòries. “Als filtres de les xemeneies, s’hi concentren metalls pesats, dioxines i les substàncies més tòxiques. Una part important queda atrapada a les cendres”, explica Girona.
Les científiques de la salut estudien i alerten, des de fa uns anys, de l’efecte que tenen les emissions de partícules i gasos de les incineradores per la salut. Es tracta de nanopartícules que entren a l’organisme pel nas i a través de la pell. “S’ha provat que, ara per ara, no hi ha cap filtre que pugui atrapar-les –diu Girona– i aquestes partícules, que contenen gas metà, dioxines i altres materials tòxics, ens arriben directament a la sang, el cervell i els pulmons”.
El doctor en Medicina Eduard Rodríguez Farré, membre del CSIC i del comitè científic sobre nous riscos per a la salut de la UE, també parla d’efectes hormonals, de problemes de tiroides i d’ovaris, d’afectacions al desenvolupament cerebral del fetus, de diabetis, de complicacions respiratòries i, a llarg termini, de càncer. A més, avisa que els perills no se cenyeixen a la zona propera a la incineradora, sinó que són a tot arreu, ja que una part dels tòxics ens arriben a través dels aliments contaminats: les dioxines passen als animals i les plantes i, d’aquí, als humans.
Reduir, reutilitzar i reciclar porta a porta
“La incineració és un malbaratament de recursos”, diu Mercè Girona. I explica: “Una de les excuses per cremar recursos és el valor energètic. És evident que se’n treu una energia, però, reciclant molts dels materials que es cremen (com paper, fusta, vidre o plàstics), s’estalvia molta energia. És un engany: es fa servir energia per cremar residus per produir energia! En un balanç global, s’estalvia quatre vegades més reciclant que no pas cremant”.
Sembla que el reciclatge hauria de ser la solució, però no s’hi fa prou. Gairebé el 90% dels residus municipals són potencialment reciclables. En canvi, només se’n recicla un 30%. Els nivells de reciclatge del nostre país són molt baixos i, segons Girona, el problema principal és d’origen: tot allò que no reciclem a casa va a parar a les incineradores. Bolquers, menjar, paper, dissolvents… I tot plegat encara genera residus més tòxics. “La solució és complir la llei amb els criteris de la UE. És a dir, complir les tres R: reduir residus, reutilitzar-los i reciclar-los. Però no ho fem”. Per Girona, cal començar per evitar produir tants residus i, per tant, per redissenyar els productes.
Com en molts casos, aquí també es podria aplicar la màxima de pensar globalment i actuar localment: el paper dels municipis en la reducció de residus i el reciclatge és bàsic. “És important que hi hagi instruments perquè la ciutadania i els comerços separin correctament els residus”, diu la representant ecologista, que posa com a exemple el sistema porta a porta. “Les dades parlen per si soles: als municipis on es fa el porta a porta, el reciclatge arriba fins al 70%”. A més, insisteix en la importància de fer una separació de qualitat dels residus orgànics, que són el 40% del total. L’altra qüestió que apunta és la de la fiscalitat ambiental: actualment, existeix un cànon, però, a casa nostra, va dels 5 euros als 12; un cànon força baix perquè serveixi de mesura dissuasiva, sobretot si tenim en compte que la mitjana del cànon a escala europea és d’entre 50 euros i 70 per tona.
“Un negoci rodó”
Amb tot això, les empreses cimenteres s’aprofiten de la gestió descuidada dels residus. “Ho aprofiten per fer negoci”, diu Girona, que explica que les cimenteres s’ofereixen a assumir els residus que surten de les plantes d’Ecoparc, on s’embalen els residus que no s’han separat a casa. “Els cimenters cobrarien a les administracions per cremar aquests residus. A sobre, com que aquest procés es troba catalogat com a energia renovable, no haurien de pagar els drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Les cimenteres ho venen amb l’argument de l’estalvi energètic, però és una pura fal·làcia. D’això se’n diu, vulgarment, un negoci rodó”.
