La primera presentació d’aquest mapa digital interactiu es va fer el 17 de febrer a la biblioteca comarcal de Tàrrega i, el 25 de febrer, es repetirà l’experiència a l’Ateneu la Base de Barcelona. Des de la Directa, hem volgut complementar aquesta eina ampliant el mapa al conjunt dels Països Catalans. Hem pres com a límit temporal una forquilla de deu anys ençà i el resultat és prou clarificador: centenars de projectes amb l’etiqueta d’insostenibles esquitxen la geografia i molts d’ells han topat amb una oposició organitzada per part de la població i els moviments ecologistes. Per a la tasca d’ampliació del mapa als àmbits territorials del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord i la Franja, hem aprofitat la feina feta per grups ecologistes, com ara el mapa de conflictes ambientals de les Illes elaborat pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). A l’edició en paper, us oferim una versió del mapa resumida en categories temàtiques i marcs territorials comarcals. Al web, hi podreu consultar el conjunt del treball, amb les característiques de cada cas i enllaços a notícies relacionades i a col·lectius que impulsen les mobilitzacions.
Per a l’ampliació als àmbits territorials del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord i la Franja, hem aprofitat la feina feta per grups ecologistes com el GOB balear
Justament, és als moviments que s’han enfrontat a tots aquests casos a qui vol donar veu aquest reportatge. Darrere les lluites, hi ha persones –sovint anònimes– que han deixat la pell per defensar un bé comú durant dècades: la preservació de l’entorn natural. De vegades, els conflictes mediambientals han estat els detonants que han activat moviments que han anat més enllà de les particularitats i han servit per plantejar nous models energètics, urbanístics, de gestió de residus, d’explotació dels recursos o d’infraestructures. És el cas del moviment No a la Mat, Per l’Horta, la Plataforma Aturem el Fracking o la Plataforma Antiautopista d’Eivissa. Hem parlat amb algunes de les protagonistes.
————————————–
NEUS PRATS, Vicepresidenta de l’entitat ecologista GEN-GOB
“Eivissa desapareix a la mateixa velocitat que s’engreixen les carteres dels responsables”
La lluita del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) arrenca fa 35 anys. “L’origen de tot plegat és quan el boom turístic ens condueix cap a un model massificant i pren envelada la urbanització intensiva del litoral”, ens explica Neus Prats, nascuda al municipi de Sant Josep de sa Talaia i vicepresidenta de l’entitat. “Més que lluita, ha estat un clam al desert. Els poders econòmics no entenen de consciències ni de mesura ni de sostenibilitat”, es lamenta. Va néixer a finals dels 60 i és testimoni de com “l’avarícia i la corrupció han anat capolant l’illa”. Denuncia que els polítics de torn han actuat “sense complexos i sense escrúpols”.
Com a cosa positiva, destaca “la lluita en si” i detalla: “Durant dècades, hem intentat que les polítiques territorials s’ajustessin al nostre territori limitat, que els projectes d’infraestructures públiques estassin regits pel seny i tan ajustats com fóra possible a l’interès general. Sense èxit”. I es lamenta i conclou: “S’ha transformat un petit paradís, que haurien de cuidar com el més preuat dels tresors, en una illa d’excessos que perd tot allò que la feia única i ho sepultem tot sota el formigó i l’asfalt. Eivissa desapareix a la mateixa velocitat que s’engreixen les carteres dels responsables”. Fa balanç de l’experiència d’aquests anys i pensa que el fet de lluitar “contra els engranatges de la gran màfia” ha fet que s’adonés de fins on arriba la corrupció i de per què s’ha arribat a aquest “punt de degradació en tots els sentits”.
“He après que el suposat estat de dret, la democràcia i la justícia són miratges; només existeixen si te’ls mires de lluny. Quan realment fan falta, són titelles de qui mou els fils per darrere”, rebla. Creu que s’han aconseguit canvis polítics que prometien una manera diferent de fer les coses i, a l’hora de la veritat, “les voluntats han acabat a les mans dels de sempre”. Com a exemple, esmenta el pla de carreteres i el projecte viari aprovats pel govern d’esquerres, que considera “nous exemples de barbàrie contra el territori”. “Tots els partits hi estan involucrats i, a sobre, treuen pit. Fa plorera”.
Això sí, la crua realitat ha transformat consciències. “Ara, molta gent s’adona que tot allò que començàrem a advertir durant els anys 80 s’ha convertit en una realitat. La massificació, la pèrdua de qualitat de vida, l’esgotament de recursos hídrics, les cales convertides en clavegueres, la remor… Anem camí de convertir-mos en la Detroit de la Mediterrània, però no sabem aturar la inèrcia”, ens diu, preocupada, mirant al futur.
EULÀLIA MASSANA, Exalcaldessa del municipi garrotxí
“La gent de Riudaura estava disposada a tot”
El fracking o fractura hidràulica és una tècnica que consisteix a injectar una barreja d’aigua i substàncies químiques a alta pressió en capes poroses del subsòl amb l’objectiu d’alliberar el gas que s’hi emmagatzema mitjançant petites detonacions. Els primers indicis que es volia utilitzar aquesta tècnica als Països Catalans van aparèixer l’any 2012 a Riudaura. En aquell moment, Eulàlia Massana era l’alcaldessa d’aquest petit municipi de 400 habitants: “Aquella amenaça era totalment desconeguda, ningú no en sabia res, de la fractura hidràulica… Però nosaltres sabíem que no hi havia gas ni petroli, era pura especulació”.
Massana recorda com va començar tot plegat: “Un dia, van venir uns senyors d’edat avançada i van demanar veure els pous de petroli on s’havien fet prospeccions els anys cinquanta. Vàrem pensar que devien ser antics treballadors del pou”. Al cap d’un temps, però, es van assabentar que els dos individus eren els propietaris de la multinacional Teredo Oils, l’empresa interessada en l’explotació del subsòl. Els permisos es van tramitar des de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat, sense que els municipis afectats en tinguessin coneixement.
“Els qui volien fer el projecte ens van deixar clar que hauríem de marxar del poble. Riudaura està al mig de dues falles i, amb els canvis de pressió, el poble aniria a fer punyetes. A partir d’aquí, ens vam posar a defensar-lo amb dents i ungles. La gent del poble estava disposada a tot”, explica Massana amb ulls brillants. “Tothom va ser capaç de deixar de banda els seus assumptes per posar-se a treballar conjuntament, coordinant-se, treballant en comissions… des dels més petits als més grans”. Segons Massana, això va treure el millor d’aquest petit municipi. “Fins i tot la gent més gran va crear la comissió de vigilància. Cotxe estrany que passava, cotxe que paraven”.
Massana també explica que, quan l’amenaça va desaparèixer, hi va haver una certa relaxació: “Havíem estat dos anys en tensió total… Però el poble segueix atent, no se sap mai quan pot tornar l’amenaça”.
EMPAR PUCHADES, veïna i lluitadora de l’Horta de València
“S’han transformat consciències, davant les amenaces evidents i contínues sobre el territori”
“En la defensa de l’Horta de València, cal ressaltar el paper primordial de les dones. Generalment, hem estat al capdavant d’aquestes lluites”. Aquesta afirmació correspon a Empar Puchades, una dona que ha hagut de compaginar les seves responsabilitats familiars i el treball en un centre de salut amb l’activitat quotidiana del que ella mateixa anomena “custòdia del territori”. “Ens sentim sota una amenaça contínua, estem sempre alerta. Això no és molt saludable, psicològicament és molt dur”, valora negativament Empar. Des de fa uns anys, treballa des de l’associació veïnal de Castellar-L’Oliveral (una pedania de l’Horta Sud molt propera a la ciutat), de la qual actualment és la presidenta. Sent que la seva defensa “d’una manera de viure ha estat paradigmàtica al costat de la de centenars de famílies que han intentat viure en la terra que treballaven”.
Puchades ens relata el primer èxode que va sofrir amb onze anys, quan l’alqueria on habitava i les terres que ja conreava el seu avi van ser expropiades, en 1965, per la construcció del Pla Sud (un nou llit pel riu Túria), dissenyat i dut a terme en plena època franquista. “Des de llavors, en la pedania de Castellar, hem hagut de parar diversos projectes, que han fet perillar les nostres cases i hortes: tres plans d’actuació integrada (PAI) i la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Ara, ens veiem amenaçades de nou, en aquest cas pel Ministeri de Foment i la seva pretensió d’ampliar la carretera V-30, en la seva connexió amb el port”.
L’activista apunta que una de les conseqüències positives del treball de tants anys ha estat “la unió de les persones de Castellar enfront de les contínues agressions” que han patit. I comenta: “S’han transformat consciències, davant les amenaces evidents i contínues sobre el territori. Les meves veïnes comencen a qüestionar un model de desenvolupament que ha posat en perill la nostra salut i la nostra forma de vida”. Empar conclou al·ludint al nou Ajuntament de València: “És evident que ens escolten i que contemplen una altra política més respectuosa amb l’Horta, encara que hem d’exigir-los valentia i coherència a l’hora d’aplicar-la i que no cedeixen davant les pressions ni els interessos”, diu, fent referència a les reunions que està mantenint l’alcalde Joan Ribó amb l’Autoritat Portuària, i tem “la no reversió del sòl agrícola” que va quedar sota el ciment de la paralitzada ampliació del port de la ciutat (ZAL).
VÍCTOR CÁNOVAS, Veí de Viladasens (gironès) i activista contra la molt alta tensió
“El meu odi a la MAT no ha canviat, continuarem lluitant”
Originari de Múrcia, Víctor Cánovas, de 35 anys, en fa vuit que viu al barri de Fellines de Viladasens (Gironès), des d’on milita activament a la lluita contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Partícip de No a la MAT de Girona, es mostra orgullós d’haver “lluitat en col·lectiu, en assemblea”.
Abans d’arribar a terres gironines, Cánovas –que reconeix haver-se polititzat escoltant punk– va formar part, a la seva terra natal, del Kolectivo Sunbay de lluita contra la construcció de l’autovia de San Javier i de la plataforma Múrcia No Se Vende, creada per combatre l’especulació urbanística del boom immobiliari.
“Conec la MAT gràcies a l’okupació forestal que es fa el 2009 a Sant Hilari Sacalm (Girona), on participo i començo a implicar-me a la lluita”, explica, mentre recorda que sis de les seves companyes en aquella acció tenen un judici pendent que se celebrarà el proper 2 de maig. Diu que, fruit d’aquella experiència, va conèixer “altres maneres de funcionar i viure, acostumat a la ciutat, on tens de tot, aclaparat pel capitalisme,” i que això va fer que canviés la manera de viure.
Cánovas, juntament amb cinc companyes, també és a l’espera d’un judici, en què els demanen fins a vuit anys de presó. “T’has enfrontat a un gran lobby elèctric i la seva resposta és la repressió”, rebla.
El seu cas va saltar a tots els mitjans. Es van enterrar dins d’un cotxe a tocar de la torre 66 de la MAT per denunciar que s’hi estava cometent una irregularitat. “El que em motiva a passar a l’acció directa és que, malgrat totes les manifestacions i accions legals que es van fer, el poder fàctic de l’energia no feia cas al poble”, s’indigna.
Ara, amb el judici pendent, remarca que, per a ell: “És molt gratificant que, a la presentació de la campanya de suport, vinguessin 100 persones i que l’assemblea et recolzi”. I afegeix: “El meu odi a la MAT no ha canviat gens ni mica, continuarem lluitant fins que s’aturi”.
