Els rajos de sol es filtren a través del sostre foradat, l’aigua s’estanca al terra, entre escombraries que s’acumulen als laterals de les sales diàfanes dels magatzems abandonats. Són coneguts com a barraks (barraques) i, malgrat trobar-se en una zona cèntrica de Belgrad, la seva ubicació darrere la principal estació d’autobusos manté amagada la seva existència de la vista de turistes i població local. Tanmateix, des de fa quatre mesos, hi habiten prop de 2.000 homes joves, refugiats i migrants procedents principalment del Pakistan i l’Afganistan, gairebé la meitat dels quals són menors d’edat, segons Metges Sense Fronteres (MSF). Les condicions en què viuen són “denigrants i insalubres”, segons membres del voluntariat independent, sobretot tenint en compte les temperatures de fins a vint graus sota zero registrades aquest mes de gener.
Des de l’any passat, les fronteres amb Croàcia i Hongria estan oficialment tancades i protegides, però un gran nombre de persones continua apostant per aquesta ruta
Tot i que no està integrada dins la Unió Europea, la seva posició limítrof amb d’altres països membres ha convertit Sèrbia en un punt de trànsit clau per a les persones que aspiren a començar una nova vida a Europa. Des de l’any passat, les fronteres amb Croàcia i Hongria estan oficialment tancades i protegides, però un gran nombre de persones continua apostant per aquesta ruta. “Sèrbia corre el risc de convertir-se en un nou Calais, un punt on la gent queda encallada i aturada”, ha advertit Andrea Contenta, de l’organització MSF a Sèrbia.
Treball ‘clandestí’ d’algunes ONG
El país acull més de 8.000 persones en trànsit. D’elles, prop de 6.000 han sol·licitat asil i, segons MSF, només la meitat viuen en instal·lacions adaptades per poder passar-hi l’hivern. El govern serbi, per la seva banda, lluny de donar-los suport, està intentant limitar les activitats de les persones voluntàries i les ONG a través de l’adopció de polítiques cada cop més restrictives i sancionadores. Tot i això, fins ara, diverses ONG locals han continuat fent la seva tasca en col·laboració estreta amb organitzacions de voluntariat independent. És el cas de Hot Food Idomeni, que s’exposa a identificacions, llargues retencions a comissaria i, fins i tot, càstigs econòmics pel fet de proveir les persones migrants d’un plat calent al dia. Altres ONG locals reparteixen roba i mantes.
El municipi de Subotica, a només deu quilòmetres de la frontera amb Hongria, és el punt de trobada de les persones que intenten creuar cap al país veí de manera irregular
La localitat de Subotica, a només deu quilòmetres de la frontera amb Hongria, és el punt de trobada de totes aquelles persones que intenten creuar cap al país veí de manera irregular. Habitualment, hi ha prop de 150 persones de pas, entre les que hi arriben i les que són retornades després de ser arrestades. Com a Belgrad, la majoria són homes procedents del Pakistan i l’Afganistan. Un d’ells és Aziz, un afganès de 31 anys amenaçat de mort pels talibans. Va estar dos anys amagat dins el seu país, fins que va decidir fugir. Ara, intenta arribar a Hongria de manera irregular “perquè és més ràpid que fer-ho per les vies legals”. Per la seva banda, Habib, un jove pakistanès de divuit anys, busca reunir-se amb la seva família a Bèlgica.
Refugi a les naus i els vagons de tren abandonats
Les aspirants a creuar la frontera sobreviuen en una zona boscosa dels afores del poble, anomenada The Jungle (La Selva), a l’interior de tendes d’acampada. Les temperatures extremes estan provocant problemes greus de salut, infeccions i hipotèrmies, que encara s’accentuen més per la manca de personal sanitari. Espais com una antiga fàbrica mig enderrocada o els vagons dels trens de l’estació del poble s’han convertit en improvisats refugis per protegir-se del fred.
Les temperatures extremes estan provocant problemes greus de salut, infeccions i hipotèrmies, que encara s’accentuen més per la manca de personal sanitari
L’assistència per a les migrants és escassa a Subotica. A finals de desembre, la policia va tancar un centre de dia gestionat per voluntariat independent perquè el veïnat de la zona no acceptava la presència de gent migrada i refugiada. Fresh Response oferia un espai amb connexió a Internet, endolls, un parell de lavabos i dutxes, calefacció, té i cafè calents i una bossa amb fruita i verdures un cop al dia. Quan els recursos ho permetien, també s’encarregaven de distribuir roba, sabates, mantes i sacs de dormir. Actualment, el voluntariat independent continua oferint els seus serveis, però ho fa de manera clandestina, duent a terme les distribucions a través de punts mòbils.
Segons La Creu Roja, durant les últimes setmanes, una vuitantena de persones han mort a causa de les temperatures baixes als països de l’est d’Europa afectats per l’onada de fred. Com a conseqüència de les condicions precàries en què es troben, les persones refugiades i migrades esdevenen població de risc. Cal recordar que Sèrbia aspira a entrar a la Unió Europea, els tractats de la qual l’obligarien a oferir unes condicions de vida dignes a les refugiades. No obstant això, no sembla que les polítiques actuals del govern serbi estiguin dificultant la seva integració dins el marc comunitari.
