Durant els darrers deu mesos, les faldes del riu Missouri, al seu pas per la reserva sioux de Standing Rock –a l’estat nord-americà de Dakota del Nord–, han vist com milers de persones es concentraven en campaments i protestaven de forma pacífica. Aquestes concentracions, per les quals han passat membres de més de 300 tribus de 90 nacions indígenes americanes diferents, han suposat la demostració més gran d’unitat i resistència de la comunitat nadiua americana en els darrers 140 anys. La seva principal motivació: protegir la reserva d’aigua que subministra a totes elles, i també a tots els éssers vius d’aquest territori.
Les concentracions a Standing Rock han suposat la demostració més gran d’unitat i resistència de la comunitat nadiua americana en els darrers 140 anys
Aquesta reserva, que està formada pel riu Missouri i l’aqüífer d’Ogallala, es troba amenaçada des de fa un any per la construcció d’un oleoducte, l’anomenat Dakota Access Pipeline. En cas de completar-se les obres, aquesta estructura transportaria més de 470.000 barrils de cru al dia des dels jaciments de Bakken -per sota del riu i l’aqüífer i a través de les terres ancestrals dels sioux- fins a una central d’emmagatzematge a Illinois. L’aqüífer d’Ogallala és actualment un dels dipòsits d’aigua subterrània més grans del món i el riu Missouri és la principal font de subministrament d’aigua de la tribu Standing Rock, alhora que també proveeix el consum a milions d’americans i a moltes terres de cultiu de la regió.
L’impacte mediambiental d’una filtració o fuga de petroli en alguna d’aquestes reserves d’aigua podria ser desastrosa per la població i el territori. La ruta proposada per acabar la construcció de l’oleoducte –que travessa just la frontera de les terres dels Standing Rock Sioux– fa que aquesta reserva indígena sigui la més afectada per aquest perill. L’empresa encarregada de la construcció de l’oleoducte (Energy Transfer Partners) considera que s’han pres totes les mesures adequades per prevenir les fuites, tot i que en principi la construcció de l’oleoducte anava a passar a prop de Bismarck –la capital de l’estat– i va ser modificada per la mateixa empresa pel “potencial risc d’afectar el subministrament d’aigua de la ciutat”. Segons explicava Jodi Gillette, antiga consellera de la Casa Blanca en Afers dels Nadius Americans, “la ruta original havia de passar per Bismarck, una comunitat que és principalment blanca, però finalment van decidir modificar-la perquè no volien tindre l’oleoducte a prop de casa seva”. Aquest fet mostra que la identitat ètnica de la població de Bismarck – que és blanca en un 90%- no està sent un fet arbitrari en la planificació i construcció de l’oleoducte.
La resistència indígena aconsegueix aturar la construcció
A les darreries del 2016, quan l’hivern s’atansava sobre l’estat de Dakota del Nord, els cossos de seguretat dels Estats Units, contractats per l’empresa Energy Transfer Partners, van començar a incrementar la violència contra les “protectores de l’aigua” (aquesta és la denominació que les mateixes activistes d’Standing Rock ofereixen com a alternativa al terme anglès “protester”, que significa “objectora” o “dissident”; en comptes d'”objectores” prefereixen ser anomenades “protectores”). La policia va bloquejar els accessos d’emergència al camp amb barreres, i es va establir una zona d’exclusió aèria perquè la premsa no hi pogués accedir. La protesta, de caràcter pacífic, va ser dispersada amb canons d’aigua freda a pressió. La policia va atacar amb gossos, gasos lacrimògens i pilotes de goma les manifestants, deixant sense socors algunes que s’estaven dessagnant o havien perdut la consciència. Durant aquests fets, un home gran d’ètnia sioux va patir una aturada cardíaca a primera línia i una noia va perdre el braç després de l’explosió d’una granada de mà.
El 25 de novembre de 2016, l’administració Obama va emetre una ordre de desallotjament contra les protectores de l’aigua en la qual s’indicava que el dia 5 de desembre es tancaria el campament amb l’objectiu de protegir la gent de possibles enfrontaments violents. Com a resposta, la tribu sioux de Standing Rock, juntament amb diverses organitzacions de base –en total, un conjunt de 8.000 persones–, van fer un comunicat en què afirmaven que aquell campament es trobava en terres ancestrals sioux, que era un territori que mai no havia estat cedit al govern dels Estats Units, i que d’allà no les trauria ningú.
L’anunciat desallotjament mai va arribar, i el dilluns 5 de desembre el cos d’enginyers de l’exèrcit americà (l’Army Corps of Engineers) va denegar a l’empresa el permís d’excavar per sota del riu Missouri, aturant així temporalment la construcció de l’oleoducte. A banda de denegar aquest permís, el cos d’enginyers també va començar a elaborar un informe per determinar l’impacte ambiental del projecte sobre el territori.
Trump, decidit a reprendre el projecte
Després del 5 de desembre, moltes de les protectores de l’aigua van decidir quedar-se a Standing Rock, conscients que tot i l’aturada temporal del projecte, l’oleoducte estava a mig construir i les obres es podien reprendre en qualsevol moment. Els fets recents han mostrat que tenien raó: el dimarts 24 de gener el nou president de la Unió, Donald Trump, va signar un memoràndum executiu per cancel·lar l’elaboració de l’informe d’impacte mediambiental i reiniciar l’execució del projecte tan aviat com es pugui.
Trump va declarar públicament que donava suport al projecte del Dakota Access Pipeline, i que això tenia relació amb els canvis previstos en la política del medi ambient que vol aplicar al país. El nou govern vol prioritzar la mineria del carbó i la construcció d’oleoductes, així com altres projectes que podrien resultar molt nocius pel medi ambient. Alguns mitjans -com el Washington Post entre altres- van destapar fa uns mesos que, fins fa ben poc, Trump tenia importants participacions en l’empresa executora del projecte i que també va rebre generoses donacions per part del seu director executiu, Kelcy Warren, per finançar la seva campanya electoral. El fet de signar el memoràndum per reprendre la construcció de l’oleoducte a Dakota del Nord és un avançament dels canvis que Trump està plantejant per un futur pròxim. Aquestes noves polítiques, que sovint afectaran comunitats marginalitzades com Standing Rock, també suposaran un impacte global en el medi ambient del planeta. Com ja va qüestionar Dave Archambault II, representant tribal de Standing Rock, al documental Mni Wiconi (L’aigua és vida): “Ells diuen que aquest l’oleoducte mai es trencarà, però si es trenca, qui pagarà els costos?”.
La determinació dels sioux per barrar el pas de l’oleoducte per les seves terres ha propiciat que les protestes continuen en les darreres setmanes
Tot i que serà un procés llarg, la determinació dels sioux de barrar el pas de l’oleoducte per les seves terres ha propiciat que les protestes continuen en les darreres setmanes. Mentre els membres de la tribu Standing Rock preparen l’oposició legal al projecte -que en part serà finançada per les donacions rebudes d’arreu del món- les protectores de l’aigua es mantenen sobre el terreny i preparades per actuar. Cheryl Angel, activista i membre de la tribu Rosebud Sioux, va parlar del perill que suposa aquest tipus de projectes per tot el territori durant una de les protestes de la setmana passada: “Obri els ulls Amèrica, i observa que aquests oleoductes que s’estan construint i projectant arreu del territori amenacen no només aquesta, sinó totes les nostres reserves d’aigua”. Per altra banda Winona LaDuke, una activista mediambiental nadiua americana que resisteix a Standing Rock assegurava al documental esmentat que “mentre aquest conducte no transporti petroli, jo continuaré aquí lluitant per evitar-ho”.
Una història de colonialisme i racisme institucional
La reserva indígena de Standing Rock té els seus orígens en la Great Sioux Reservation, el territori on es van ubicar moltes tribus nadiues americanes després que els EUA els espoliaren les terres on havien viscut durant milers d’anys. Des de la seva creació en 1868, moltes de les terres d’aquesta reserva han sigut reocupades pels diferents governs dels EUA, sovint quan hi havia recursos naturals per explotar. Avui en dia només queden unes poques reserves aïllades, una de les més importants és la dels Standing Rock Sioux.
Tanmateix, la pressió exercida amb l’objectiu d’arraconar les persones ameríndies en territoris cada vegada més reduïts no és quelcom nou, sinó que ha estat una constant al llarg de la història, present en diferents geografies dels Estats Units. De fet, si hi ha alguna cosa que ha caracteritzat, històricament, la relació entre els EUA i els pobles indígenes ha estat el conflicte i la massacre. Per exemple, el 1863 es va produir la massacre de Whitestone, en què 300 persones sioux van ser assassinades o preses sota ordres de l’oficial Alfred Sully; un altre exemple és la batalla de Little Bighorn, el 1876, en la qual diverses nacions indígenes es van unir per vèncer l’esquadró de George Custer, capitost d’una expedició il·legal sobre terres sioux en la qual havia trobat or.
Recentment, l’opressió de les persones índígenes americanes ha pres una nova forma: l’exclusió social. Com a conseqüència, el grup pateix actualment alts índex de pobresa i atur, la qual cosa n’ha disparat la taxa de suïcidis. I és precisament en projectes com el del Dakota Access Pipeline on s’ha evidenciat el menysteniment del govern dels EUA per la vida i cultura ameríndies. La construcció d’un oleoducte posaria en perill el seu subministrament d’aigua, suposaria l’excavació en terres sagrades i tombes sioux, amenaçant així peces essencials d’aquesta cultura.
*Traducció en col·laboració amb Aula d’Idiomes
