Entrevies. Okupas a L’H ens presenta, a través d’una ciutat dividida per les vies del tren, un mapa en el qual van apareixent i desapareixent diferents okupacions de l’Hospitalet de Llobregat. Des de la Vakería, que va ser okupada el 1992, fins a la Pua, que recentment ha celebrat el seu segon aniversari. El documental, que va començar a gravar-se fa dos anys i es va presentar el mes passat al CSO l’Astilla, està dirigit per les germanes Sheila i Bibian Escudero, qui formen el col·lectiu Sis forats. Com elles mateixes reivindiquen: “aquest projecte vol ser un homenatge a les relacions i organitzacions diferents, alternatives i horitzontals, que s’han donat a l’Hospitalet durant els últims 25 anys, i una manera de reivindicar el llegat llibertari de la ciutat i el seu esperit lluitador i revolucionari”.
Manuel Domínguez, del Centre d’estudis d’Hospitalet (CEL’H), i Montse Santolino, periodista i membre de l’equip del documental, ens acompanyen en una ruta sobre la història, no només d’aquests 25 anys, sinó també del passat històric: com a exemple, la lluita de la CNT durant els anys 20 per l’habitatge a la mateixa ciutat. Un passat necessari de reivindicar a una ciutat en la qual, com afirma Domínguez, “l’ajuntament del PSC es creu l’inici i el final del canvi necessari després de la transició”. Santolino ens parla de com en certs espais es tractaven temes que encara no estaven de moda a Barcelona. L’okupació de Quueruption i les jornades amb el mateix nom que s’hi van organitzar van ser un dels espais pioners en parlar d’aquestes qüestions. La periodista també destaca com aquesta ciutat perifèrica no sempre ha estat a l’ombra de Barcelona, sinó que de vegades ha sigut referent per a la gran ciutat. Afirma que moltes activistes a Barcelona es van “formar” a l’Hospitalet.
Mitjançant una banda sonora en la qual el punk, la cúmbia, el folk i el flamenc es barregen, Entrevies mostra l’heterogeneïtat de l’okupació a la ciutat. Heterogeneïtat que queda clarament reflectida amb la diversitat de lluites que s’hi van desenvolupar: una okupació per acollir persones immigrants (Kankún), una okupació no-mixta (El 5º coño), un hort okupat (L’Hortet de Santa Eulàlia), okupacions per habitatge, per fer activitats, multituds de tallers diferents… Com diu un dels entrevistats: “nosaltres érem més hippies-llibertaris; ells [la gent de Barcelona] eren més durs, més punks”.
El documental no perd l’oportunitat de denunciar la corrupció política i la violència que es va utilitzar contra les okupes, a més de la criminalització
Per últim, el documental no perd l’oportunitat de denunciar la corrupció política i la violència que es va utilitzar contra les okupes, a més de la criminalització que ajudaven a construir els mitjans de comunicació. El film menciona casos de tortura policial i resistències veïnals, com la que es va fer després del desallotjament de la Vakeria (1998), en el qual les veïnes van omplir els balcons amb pancartes de protesta després que la policia carregués brutalment ferint a moltes persones.
L’Hospitalet està en peu de guerra. Un rumor s’estén des de Pubilla fins a Santa Eulàlia, des de Collblanc fins a Bellvitge. Lles persones que formen part de col·lectius, espais o ateneus a la ciutat s’estan movent per reivindicar el seu lloc, tant a la història com a l’actualitat. Entrevies és un exemple més, i un de molt bo, que ens ajuda a situar-nos en el context i entendre millor quines són les arrels de la segona ciutat més gran de Catalunya.
Les que tingueu ganes de veure el documental o l’exposició que l’acompanya, no us preocupeu perquè l’agenda del col·lectiu està plena i ja tenen moltes projeccions previstes. Des d’espais culturals de la ciutat, biblioteques i centres cívics (del 9 al 26 de maig l’exposició estarà al Tecla Sala de l’Hospitalet i el 26 es visionarà el documental), fins a espais okupats com Can Vies o la Cinètika (durant el festival de cinema anarquista el 29 d’Abril). No perdeu l’oportunitat d’aprendre una història que no ensenyen a les escoles.
