Tímidament les ones rompen contra les pedres que resguarden el petit port del Molinar. Més d’un centenar de llaüts tradicionals i llanxes reposen mentre esperen poder sortir a navegar. La costa està delimitada per un passeig que els dies de sol s’omple de gent que surt a passejar a peu i amb bicicleta.
La primera línia de mar està configurada per cases antigues, algunes deteriorades. Però també hi trobam habitatges molt més moderns i els seus preus, cada cop més desorbitats. El barri del Molinar, a uns vint minuts a peu del centre de Palma, és un dels punts amb més encant de la ciutat, però també una de les zones que més pateix la pressió urbanística i la gentrificació, que a poc a poc va guanyant terreny al que sempre havia estat un barri humil i de passat industrial.
La plataforma Al Molinar, port petit va néixer per oposar-se al projecte d’ampliació del port del barri, impulsat pels propietaris del Club Nàutic, que pretenia multiplicar gairebé per set la seva superfície actual
Fa tres anys, un grup de veïns i veïnes i diverses entitats es van ajuntar rere el nom de la plataforma Al Molinar, port petit. El seu objectiu: oposar-se al projecte de remodelació del port del barri, impulsat pels propietaris del Club Nàutic, amb la idea d’ampliar-lo multiplicant gairebé per set la seva superfície actual. Tres anys després del naixement de la plataforma veïnal, a mitjans de febrer, van rebre la notícia que els gestors del Club Nàutic havien retirat el projecte d’ampliació.
Una victòria social que cal blindar
La satisfacció s’entreveu a la cara i les paraules de Toñi Fernández, veïna del barri des de fa gairebé trenta anys i una de les portaveus de Al Molinar, port petit. Explica que són molts anys de lluita i de sensibilització per aconseguir frenar el projecte: “No han estat moments fàcils i els enemics tampoc”.
Pedro Martínez és, juntament amb Fernández, l’altre portaveu de la Plataforma. Amb prudència, explica que la lluita en contra de l’ampliació del port s’ha guanyat en un 80%: “s’ha aconseguit que els gerents del club nàutic retirin el projecte, però si no es blinda el port del Molinar, en un futur ens podem trobar que tornaran a intentar-ho”.
Martínez assegura que els gerents del port han decidit deixar el projecte per més endavant, per si hi ha un canvi de color polític a les institucions que sigui més favorable a l’ampliació. Actualment, el Partit Popular, el principal partit de l’oposició tant a l’Ajuntament de Palma com al Govern, ha estat l’única formació política de les Illes que no s’ha oposat al projecte d’ampliació. Des de la Plataforma temen que una victòria dels populars en unes futures eleccions pugui suposar el projecte d’ampliació torni a estar damunt la taula.
Des de la Plataforma temen que una victòria dels populars en unes futures eleccions pugui suposar el projecte d’ampliació torni a estar damunt la taula
“El port és un territori públic. No poden lucrar-se amb alguna cosa pública, els ciutadans hem de tenir veu”, explica Toñi Fernández. “Ens han acusat de mentiders, però al final ens han donat la raó” expressa Martínez. Per a ell, tota l’argumentació dels promotors ha quedat en res, ja que principalment defensaven que l’única forma de defensar el port era ampliant-lo.
El futur del port petit
Una de les persones també protagonista de tot el que ha succeït al voltant del port és el president del Club Nàutic, Rafel Vallespir, qui explica que han retirat la idea d’ampliació perquè “el projecte no té possibilitats de sortir i hi ha un compromís de l’Ajuntament, Consell i Govern d’ajudar-nos a mantenir-lo”. Per al President de l’entitat, el projecte era l’única sortida perquè el Club Nàutic “no deixés d’existir”, ja que la situació de les instal·lacions és molt dolenta. L’única manera que tenien per fer front a les despeses, justifica, era fer un projecte que contemplés nous amarraments que serien venuts per tal de poder sufragar les obres.
Vallespir explica que les coses ara han canviat, perquè les institucions han “estàs la mà” al Club i s’han compromès a ajudar a restaurar el port, i que, per tant, l’assemblea de socis del club va decidir que ja no era necessari impulsar el projecte. Actualment, damunt la taula, segons explica, hi ha l’oferta de l’Autoritat Portuària d’ampliar-los la concessió durant 50 anys i ajudar-los amb la rehabilitació de les instal·lacions, amb la condició que no s’augmentin les dimensions del port. Vallespir també sent que ha guanyat perquè “tenim el que volem, que és la supervivència de l’entitat”.
Tres anys de lluita
El moviment Al Molinar, port petit va començar a caminar el maig de fa tres anys arran d’una reunió que van convocar els joves del barri i a la que van assistir un centenar de persones. Una part dels veïnats varen decidir posar en marxa l’entitat Salvem el Molinar, que juntament amb l’associació de veïns del barri i altres entitats ecologistes i conservacionistes va crear la plataforma Al Molinar, port petit. Rere aquest nom, explica Fernández, “s’agrupen persones amb manera de pensar molt diversa, però amb un mateix objectiu i motivació: oposar-se a l’ampliació del port”. “Hem anat fent feina a poc a poc, però ha estat efectiva”, conclou.
Les dues coincideixen en què el més difícil durant tot aquest temps ha estat mantenir la constància, ara bé, relaten que el “treball en xarxa” i la “cohesió” ha estat la clau per seguir endavant i no decaure. Toñi Fernández recorda que una de les frases que sentien era “em feis pena perquè no ho aconseguireu, són molt poderosos”, però que ella en tot moment ha cregut que ho podien aconseguir: “el camí a la utopia no és la utopia, és el camí”, expressa amb determinació. En aquest camí, també han rebut “insults i amenaces”, però per a elles, han estat senyals que estaven fent bona feina.
Pedro Martínez explica que “un grup de persones ha dedicat temps de la seva vida durant tres anys lluitant contra una gent amb una assessoria i un equip de comunicació”. Tot i una lluita desigual, en què “ells han tengut els doblers; nosaltres col·laboracions anònimes”, “hem demostrat que un moviment ciutadà pot guanyar”.
Tots els partits polítics -PSIB, Podem, Més, El Pi i C’s- es van posicionar en contra del projecte urbanístic, menys el PP que no va voler fer-ho ni a favor ni en contra
L’oposició a l’ampliació ha rebut el suport de fins a 22.000 persones. Des de la Plataforma també han implicat els polítics amb incomptables reunions. Abans de les darreres eleccions, varen demanar als partits que es posicionassin. Tots -PSIB, Podem, Més, El Pi i C’s- ho van fer en contra del projecte urbanístic, menys el PP que no va voler posicionar-se ni a favor ni en contra. Segons les portaveus, va ser un acte de “covardia política”. Finalment, tant a l’Ajuntament de Palma com al Govern es van constituir pactes progressistes i els portaveus reconeixen “que hem de felicitar a les institucions perquè s’han compromès i han complert la paraula”. Fent repàs dels darrers anys, volen retre especial homenatge a Domingo Morales, veí del barri, implicat a la lluita, que va morir fa uns mesos: “aquesta victòria també és seva”.
L’ombra de l’especulació
La primera línia del Molinar cada cop s’ha anat encarint més i les immobiliàries fan el seu agost particular amb estrangers d’alt poder adquisitiu que compren propietats, molts sovint per venir a passar-hi unes setmanes a l’any. Les noves cases d’estil modern contrasten amb les de tota la vida, un dels fets que més preocupa els veïnats: la pèrdua d’identitat del barri. Al llarg dels darrers anys, el preu del metre quadrat del Molinar s’ha anat incrementant fins a arribar a ser dels més cars de la ciutat, juntament amb altres barris cèntrics.
Al llarg dels darrers anys, el preu del metre quadrat del Molinar s’ha anat incrementant fins a arribar a ser dels més cars de la ciutat
El Molinar està amenaçat de “morir d’èxit”, expliquen les dues portaveus. La situació del port és una metàfora del que succeeix al barri que a poc a poc es va petrificant. Toñi Fernández, com a veïnada, explica que aquesta transformació va començar fa deu anys. “Volem un model sostenible per a la majoria no per a un pocs”, reivindica. L’especulació, juntament amb el lloguer turístic està “expulsant” la gent del barri i els comerços de tota la vida han d’assumir una pujada del lloguer o tancar el negoci, explica Martínez. l mateix succeeix amb els lloguers de les cases que hi viu gent de la barriada, afegeix.
També denuncien un “descontrol” a les obres. Moltes vegades són els veïnats els qui s’adonen que una obra és il·legal, que no té els permisos o que les terrasses incompleixen el reglament. Per això demanen al Consistori més vigilància i un pla específic pel Molinar que eviti la remodelació de cases sense conservar l’estil que fa característic aquest barri.
Des de l’Ajuntament van anunciar a finals de l’any passat un pla específic per a barris que no es troben al centre de la ciutat però són “nuclis tradicionals”, amb l’objectiu de catalogar els elements patrimonials i impulsar una nova normativa. El tinent de batle de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, Antoni Noguera, va defensar que la modificació per millorar la normativa actual pretén “la preservació urbanística i paisatgística d’aquests nuclis”.
