Diuen que som en una època de fugacitat i consum ràpid, de fer servir i llençar. Una mena de mantra convertit en tesi social que té la seva derivació en l’escolta de música. Algunes veus es qüestionen si encara té sentit agrupar diverses cançons i fer un disc que pugui ser escoltat d’inici a final. Sembla que Pau Vallvé, que va decidir iniciar el camí de l’autonomia en la gestió de la seva música, ha superat la por i continua nedant a contracorrent amb la publicació d’un doble disc de 22 cançons, Abisme cavall hivern primavera i tornar (Right Here, Right Now, 2017).
La proposta parteix d’un itinerari vital en què les cançons amplifiquen estats d’ànim. Vallvé mostra la buidor, la soledat, l’absurd, la felicitat, les idees polítiques o la trobada de l’amor, una cerca constant entre desenganys i esperances. Sent fidel a l’èpica i a la intimitat, el músic incorpora una secció de vents i recupera l’eclecticisme d’Estanislau Verdet, ara menys histriònic. El repte se’ns fa evident: escoltar-lo de cap a peus sense caure en el judici ràpid.
CD
Abisme cavall hivern primavera i tornar
Pau Vallvé
Segell: Right Here, Right Now (2017)
*Article publicat al número 430 de la Directa
