Les organitzacions de drets humans de l’Argentina estan en peu de guerra. La recent resolució de la Cort Suprema de la Nació aplica la llei coneguda com 2×1, derogada des del 2001 i que permetia commutar un dia de presó preventiva per dos de condemna, al torturador de la dictadura Luis Muiña. La doctrina seria extrapolable a centenars de persones condemnades pel genocidi de l’última dictadura militar i podria desmuntar un procés exemplar de Veritat, Memòria i Justícia respecte als crims comesos pel govern cívic-militar entre 1976 i 1983.
Muiña va ser condemnat a tretze anys de presó per operar al centre clandestí d’El Chalet, on el 1976 va torturar i segrestar 22 persones, cinc d’elles encara desaparegudes. Ara però, la polèmica resolució del passat 3 de maig revisa la condemna i aplica una doctrina anterior, tot i que, entre el 1994 i el 2001, encara estaven vigents les lleis de Obediencia debida y punto final i, per aquesta raó, si Muiña gaudia d’impunitat, és impossible que ingressés en presó preventiva i, per tant, se li pugui aplicar la llei 2×1.
Muiña, beneficiat per la llei, va ser condemnat a tretze anys de presó per operar al centre clandestí d’El Chalet, on el 1976 va torturar i segrestar 22 persones, cinc d’elles encara desaparegudes
El de segrest i desaparició de persones és un delicte que es comet de forma permanent fins que es troba la víctima o s’obté sentència ferma. Per aquest motiu, el Tribunal raona que, tot i que Muiña no complís presó preventiva entre el 1994 i el 2001, encara estava cometent els delictes pels quals ha estat condemnat durant la vigència de la llei 2×1. Per tant, en aplicació del Principi de la llei més favorable, li correspon tal benefici.
Un fet tant insòlit i sagnant com les desaparicions massives va ser sistèmic durant la dictadura argentina. Molt presents a l’imaginari col·lectiu, resulta especialment dolorós per a familiars i organitzacions de drets humans que el tribunal doni la volta a aquest element, que suma gravetat, per beneficiar els genocides.
El màxim Tribunal, que falla ara en favor dels torturadors ha estat envoltat de polèmica els últims temps. Conformat per cinc jutges, dos d’ells han estat designats pel President Macri mitjançant el decret presidencial 83/15, i molt criticats des d’aleshores pel seu caràcter ultraconservador i contrari al Dret Internacional dels Drets Humans. La decisió d’aplicar la vella doctrina del 2×1 a Muiña, per tres vots contra dos, podria fer-se extensiva, creant jurisprudència per a molts casos de condemnes pel genocidi. De moment, ahir el Congrés va aprovar una moció perquè el Senat estudïi un projecte de llei contra la mesura.
Revés a la intensa lluita contra la impunitat
El 24 de març de 1976, l’Operació Aries deposava la presidenta democràtica per establir el Procés de reorganització nacional, comandat pel Tinent General Videla. Començava una dictadura caracteritzada per la persecució de la dissidència política. El cop militar, en el marc del Pla Còndor, consolidava una dinàmica al continent de règims totalitaris, amb el beneplàcit i la participació dels Estats Units mitjançant la School of Americas de Panamà, l’acadèmia políticomilitar dels més celebres dictadors i torturadors de l’Amèrica Llatina.
El procés argentí fou especialment sagnant, caracteritzat pel terrorisme d’estat en una societat moderna i oberta al món: van desaparèixer, torturar i assassinar més de 30.000 joves dissidents polítics i l’adopció irregular dels fills de les víctimes o el llançament d’éssers vius al Rio de la Plata, en els anomenats vols de la mort.
El principal fet diferencial de l’Argentina però, és el procés de reparació impulsat per la societat i les organitzacions de drets humans i convertit en política d’Estat durant alguns dels governs posteriors, especialment els anys de Kirchnerisme. Una societat mobilitzada i en consens, la projecció internacional d’organitzacions com les Abuelas i Madres de la Plaza de Mayo, junt amb l’assumpció de l’Estat de la seva responsabilitat en els fets, han conduit a una dècada de judicis, on el conjunt de la societat ha obtingut cert rescabalament amb l’empresonament d’alguns dels criminals de la dictadura.
Els judicis de lesa humanitat al país han comportat 156 sentències i la condemna de 703 genocides de la dictadura, Videla i la cúpula entre altres. Per contra, la recent resolució del Tribunal Suprem argentí pot conduir a una sort de tsunami d’impunitat amb l’excarceració de molts dels responsables de la dictadura, per la immediata reducció de penes que poden sol·licitar.
Per què el 2×1
L’Argentina, com la majoria de països de la regió, alberga un problema endèmic de superpoblació penitenciària, fruit, en gran mesura, d’una desmesurada aplicació de la presó preventiva (fins al 50% dels presos actuals); el saturat sistema judicial allarga l’espera de judici.
Amb la intenció de descongestionar el sistema penitenciari, l’article 7 de la llei 24.390 permetia que els subjectes sotmesos a presó preventiva poguessin commutar cada dia per sobre dels dos anys sens
Amb la intenció de descongestionar el sistema penitenciari, l’article 7 de la llei 24.390, vigent entre el 1994 i el 2001, permetia que els subjectes sotmesos a presó preventiva poguessin commutar cada dia per sobre dels dos anys sense sentència ferma per dos de condemna, en cas de ser declarats culpables. La mesura reduïa dràsticament el temps efectiu de presó i òbviament s’aplicava només a qui hagués estat en règim de presó preventiva durant aquells anys.
Fa setze anys que la llei està derogada i, per tant, avui la reducció s’aplicaria només a qui ho demani i hagi estat preventiu en aquell període. Pensada per al problema penitenciari, no s’havia plantejat per a delictes de lesa humanitat.
Conseqüències del veredicte
L’ampliació de la doctrina 2×1 als que hagin comès delictes permanents, i no només als presos comuns en preventiva entre el 1994 i el 2001, modifica les regles del joc. Una resolució aparentment progressista i anticarcerària com aquesta, afecta directa i casi exclusivament els condemnats per terrorisme d’Estat.
El 95% dels condemnats, a qui seria d’aplicació la nova ampliació del 2×1, són autors de conductes imprescriptibles i permanents com els delictes de lesa humanitat i desaparicions. D’aquesta manera, en una sort d’amnistia parcial, les primeres estimacions de la Fiscalia especial contra els delictes de la dictadura estableixen que la mesura podria reduir dràsticament la condemna o deixar en llibertat més de la meitat dels genocides, uns 350.
El 95% dels condemnats, a qui seria d’aplicació la nova ampliació del 2×1, són autors de conductes imprescriptibles i permanents com els delictes de lesa humanitat i desaparicions
El discurs imperant d’amnistia i reconciliació social de l’actual govern conservador, per tant, estaria més a prop del seu objectiu d’impunitat sense necessitat d’embrutar-se les mans amb una reforma legislativa que, sens dubte, trobaria una important confrontació social.
Les organitzacions de drets humans versus Macri
Un dels elements característics del procés argentí és l’ampli consens en què cal saber tota la veritat i condemnar a les màximes penes els seus responsables, encara infiltrats a les oligarquies del país. “Ni oblit ni perdó. No ens reconciliem. Són 30.000”, són les consignes clau de les Madres de Plaza de Mayo.
La mesura ja ha causat l’estupor d’un ampli sector social que veu perillar un procés de justícia exemplar, assentat en una majoria popular, molt diferent al d’altres països veïns com Xile i Uruguai
Els judicis són àmpliament publicitats i seguits pel públic, la vocació punitivista és compartida també per la majoria d’organitzacions socials de drets humans i anti carceràries, amb unes reflexions que recorden les d’Hanna Arendt a Eichman en Jerusalem. Estudi de la banalitat del mal: les tesis humanistes i properes als drets humans no han de tenir cabuda per als genocides. Per contra, el Govern conservador de Macri propugna una espècie de Síndrome d’Estocolm, amb el pretext d’una suposada ampliació de les polítiques antipunitivistes, també per als autors del terrorisme d’estat.
De moment, la mesura ja ha causat l’estupor d’un ampli sector social que veu perillar un procés de justícia exemplar, assentat en una majoria popular, molt diferent al d’altres països veïns com Xile i Uruguai, així com diametralment oposat al de l’Estat espanyol. Després de les primeres reaccions d’estupefacció, dimecres a la Plaza de Mayo de Buenos Aires, així com diverses a capitals del món, inclosa Barcelona, estan previstes mobilitzacions.
