Reclamen la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l’equiparació de preus de màsters i graus, unes reivindicacions aprovades pel Parlament de Catalunya la tardor del 2016, però que l’executiu de Junts pel Sí no ha dut a la pràctica. És per això que centenars de manifestants van recórrer ahir la Via Laietana –en el marc de la segona jornada de mobilitzacions universitàries, convocada per les Assemblees de Facultats de les universitats de Barcelona i amb el suport del SEPC– i es van plantar davant la seu de la Secretaria d’Universitats i Recerca (just davant l’edifici de Correus), l’organisme de la Generalitat que gestiona l’àmbit de l’ensenyament superior. Ningú les va rebre.
Quatre unitats senceres de la Brigada Mòbil i l’ARRO Barcelona –uns 300 agents uniformats– van rebre l’ordre del conseller d’Interior Jordi Jané: encapsular i fer fora una a una les manifestants
En aquell moment, van fer pública la voluntat d’acampar fins a aconseguir les seves reivindicacions. Centenars de joves van seure a terra al crit de “resistència, resistència” o “el carrer serà sempre nostre”. Tres llargues hores d’espera, fins a mitjanit, quan un enorme dispositiu policial integrat per quatre unitats senceres de la Brigada Mòbil i l’ARRO Barcelona –uns 300 agents uniformats– va rebre l’ordre del conseller d’Interior Jordi Jané: encapsular i fer fora una a una les manifestants. Un dels dos helicòpters de la policia catalana, equipat amb una càmera infraroja d’alta resolució –valorada en uns 300.000 euros– es va situar a la vertical de l’acampada, que fins aquell moment havia aconseguit desplegar tres tendes. La Guàrdia Urbana, prèviament, va tallar el trànsit a l’alçada de l’avinguda de la Catedral.
Els antiavalots de les unitats 3, 4, 5 i 6, comandats pel sotsinspector 00 van perimetrar tot l’últim tram de la Via Laietana i el carrer del Consolat de Mar. L’actuació va rebre el suport de la unitat E-700, amb la missió d’enregistrar videogràficament cada passa, gràcies a desenes de càmeres GoPro Hero3 Black Edition, que han costat uns 70.000 euros a les arques públiques. L’ordre era clara: emprar la tècnica de l’arrencacebes, això sí, sense massa miraments. Mitjançant tres avisos de megafonia, van donar l’oportunitat a les manifestants d’aixecar-se voluntàriament. Tot seguit, es va iniciar l’operatiu de desallotjament, un dels més voluminosos dels últims anys, només superat per la identificació de 418 manifestants el 23 de gener de 2011 a la Casa de la Vaga –per ordre de Felip Puig–, al Palau del Cinema de la Via Laietana. Ahir, de les més de 200 desallotjades, una vintena van ser identificades i un nombre indeterminat van quedar lesionades, segons el balanç de l’organització antirepressiva Alerta Solidària.
Retorçar canells, tibar de les cames –en alguns casos amb tanta virulència que els agents queien a terra–, pessigar, agafar pel coll, pressionar en punts sensibles del cos, tot plegat per fer cedir la resistència
L’actuació va ser contundent. Els agents, de dos en dos o de quatre en quatre, feien cua i rebien l’ordre d’endur-se una manifestant, però prèviament l’havien d’alliberar de la resta d’asseguts a terra, amb qui estava agafada fortament pels braços. Retorçar canells, tibar de les cames –en alguns casos amb tanta virulència que els agents queien a terra–, pessigar, agafar pel coll o pressionar en punts sensibles del cos, tot plegat per fer cedir la resistència. Van ser vuitanta llargs minuts enmig d’escridassades i acusacions de brutalitat per part de les manifestants. “M’han premut fins i tot els ulls, el coll, m’han fet molt mal”, explicava en Jofre poc després de creuar el cordó. Cares de ràbia entre el jovent, però mesclades amb crits com “somriu, somriu que ells no en saben d’això”. “Què els expliqueu a les vostres famílies quan arribeu a casa?”, li va espetar un dels concentrats a cara descoberta a un caporal que se’l mirava des de darrere del passamuntanyes.
Peces de roba esquinçades, evidents hematomes a la pell i moments en què la tensió pujava. Un d’aquests instants es va viure quan el sotsinspector Jordi Arasa –condemnat en sentència ferma per l’agressió a l’exdiputat de la CUP David Fernàndez– va empènyer un dels estudiants contra la paret, amb gesticulacions de superioritat i un elevat to de veu. Paraules inintel·ligibles des de la distància. Entre les concentrades hi havia les diputades cupaires Mireia Boya i Eulàlia Reguant, o regidors de Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
A quarts de dues de la matinada una noia va alçar un megàfon i va cridar: “hem donat un exemple de resistència i dignitat, gràcies a totes, estem orgulloses de totes vosaltres, ara millor marxem d’aquí, però fem-ho en grup, no marxeu soles”. A la Via Laietana, els camions de BCNeta escombraven les restes de l’intent d’acampada, i també s’enduien cartells, banderoles i octavetes. Els furgons de la BRIMO encara trigarien una hora a arribar als soterranis de l’edifici Egara de Sabadell. Els agents, encara una hora més en arribar a casa. Les estudiants via Twitter van anunciar que donaven per acabades les dues jornades de lluita sota el lema #ProuTaxesAbusives, però amb la promesa “de tornar-hi i seguir el combat”.
