Rosa Peral i Albert López –actualment empresonats per la mort del guàrdia urbà Pedro Rodríguez– no van actuar sols el migdia del 9 d’agost de 2014 a la muntanya de Montjuïc; els acompanyava un tercer integrant de la Unitat de Suport Diürn (USD) de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tots tres van ser els únics testimonis de la caiguda del ciutadà Jose Antonio González –de 50 anys i nascut a Utrillas (Terol)– per un penya-segat del parc de Miramar, tot i que un caporal i dos agents més van participar en l’operatiu però es trobaven a més distància. En l’encapçalament de l’atestat d’aquella intervenció es va fer constar que la Targeta d’Identitat Professional (TIP) del tercer agent testimoni de l’incident responia al número 26356. Curiosament, a la tercera pàgina de l’atestat es fa referència al policia amb el número 26536, és a dir, s’intercanvia el 3 pel 5.
Doncs bé, cap de les dues TIP reflectides en aquell atestat corresponen a l’identificatiu que el mateix agent va fer constar en l’atestat judicialitzat que es va elaborar en relació a un incident a la plaça del Duc de Medinaceli l’agost del 2012. En aquell cas el policia va reiterar –en fase d’instrucció i durant la vista oral– que el seu TIP corresponia al número 26365. En conclusió, un guàrdia urbà i tres números de placa. Les dades d’identificació de l’agent les va aportar a la causa el sots-inspector de la Unitat de Suport Diürn, després que així li reclamés el jutjat d’instrucció 25 de Barcelona. Durant mesos, però, els agents de la USD van voler fer pensar a la jutgessa que els fets de la plaça del Duc de Medinaceli havien passat el 24 d’agost, quan realment l’incident es va produir el 27 d’agost, com més endavant quedaria demostrat en sentència ferma. L’advocat de SOS Racisme personat a la causa va destacar en un recurs davant l’Audiència de Barcelona que “la divergència de dates és l’existència d’una possible actuació policial destinada a encobrir l’agressió comesa”.
Els Mossos reobren la causa de Montjuïc
Després de l’aparició de l’agent calcinat al pantà de Foix i de l’empresonament de Peral i López, els Mossos d’Esquadra han reobert la carpeta sobre l’incident del 9 d’agost de 2014 a la muntanya de Montjuïc. Entre els investigadors plana la sospita que José Antonio González no hauria mort de manera accidental, sinó que l’haurien empès, tal com va reconèixer la mateixa Peral davant la jutgessa de Vilanova que investiga el cas. Pedro Rodríguez –l’agent calcinat i parella de Peral–, coneixedor d’aquesta circumstància, hauria fet xantatge a la parella de policies empresonats en assabentar-se que mantenien una relació sentimental en secret, i això hauria estat el desencadenant de l’homicidi. Segons la versió oficial dels fets, a un quart d’una del migdia d’aquell dia, al camí de terra que uneix el passatge de les Bateries i el mirador de la muntanya, només hi havia quatre persones: dues són la parella d’agents empresonada i dues estan mortes. L’home que es va precipitar muntanya avall va morir aquella mateixa nit a l’Hospital Clínic –després de passar per l’Hospital del Mar– i el policia que utilitzava tres TIP diferents va morir uns mesos més tard en un accident de trànsit, quan conduïa la seva motocicleta per una carretera amb corbes i se li va creuar un animal salvatge.
Mossos sospita que el mort de Montjuïc no hauria caigut de manera accidental, sinó que l’haurien empès, tal com va reconèixer Peral davant la jutgessa de Vilanova que investiga el cas
Segons dades de SOS Racisme, la TIP 26356 –una de les dues identificacions del tercer agent que apareixen a l’atestat dels fets de Montjuïc– també figura en la documentació d’un dispositiu contra la venda ambulant del 15 d’abril de 2014 al centre de Barcelona. L’agent va testificar contra un manter, explicant que aquest havia fet caure una dona quan fugia d’una batuda policial. En aquell cas el manter va desmentir les paraules del policia.
Els anys de plom contra els manters
Les actuacions a la muntanya de Montjuïc o a la plaça del Duc de Medinaceli, que ara tornen a primera línia de l’actualitat arran de la mort del pantà de Foix, no van ser fets aïllats. Formaven part d’una política planificada pel regidor Joaquim Forn (CDC), que va assignar la tasca de persecució de la venda ambulant a la Unitat de Suport Diürn de la Guàrdia Urbana, amb seu a la comissaria de la Zona Franca. Una unitat que ha mantingut la seva activitat els dos primers anys del mandat d’Ada Colau. El Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de racisme i xenofòbia de SOS Racisme ha atès en el període 2010-2016 fins a 77 denúncies d’abusos perpetrats per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, 44 de les quals contra venedors ambulants. Agressions físiques, identificacions per perfil ètnic, insults xenòfobs o detencions irregulars formen part de la llarga llista de greuges que s’han portat davant de la justícia.
Malgrat tot, “la mala praxis judicial”, segons valora l’entitat antiracista, “és de vegades un greu impediment en la denúncia de les vulneracions de drets dutes a terme pels agents de policia”. En un document que han difós a través del seu web reflexionen que “lamentablement hem constatat que les pràctiques policials racistes a Barcelona no són casos aïllats i que el sancionament d’actituds i actuacions racistes dins del cos de la Guàrdia Urbana no ha sigut, avui dia, una prioritat per l’Ajuntament de Barcelona”. Alberto López, sospitós del crim del pantà de Foix, va ser condemnat per l’agressió a la plaça del Duc de Medinaceli, i tot i així, no va ser apartat del cos, mantenint les seves funcions en l’àmbit de la persecució de la venda ambulant.
