El mes de setembre passat, l’Observatori DESC va interposar una querella contra Desokupa i contra Norvet Property, la immobiliària que n’havia contractat els serveis per a efectuar el desallotjament no judicial i demolició de la casa okupada Can Dimoni, a Barcelona. En un primer moment, la magistrada Beatriz Balfagón, titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, no va admetre a tràmit la querella en considerar que Desokupa i Norvet no havien comès cap infracció penal, ja que les persones que residien a Can Dimoni i que van ser desnonades, “no tenien cap titularitat de residència a l’immoble, sinó que la seva legitimitat partia d’un delicte previ d’usurpació”. Tampoc va apreciar un possible delicte de coaccions ni amenaces, al·legant que les querellants no van patir violència física per part dels membres de Desokupa ni van interposar cap denúncia policial prèvia arran de les presumptes coaccions. L’única persona processada per usurpació en relació a la okupació de Can Dimoni va ser absolta.
Arran de la presentació d’un recurs de reforma a l’Audiència Provincial, la querella es va acceptar a tràmit, però la magistrada va sol·licitar una fiança de 10.000 euros a les querellants per continuar amb el procediment penal. Novament, davant d’una fiança que l’Observatori DESC va considerar desproporcionada (superior a les del cas Bárcenas), s’hi va interposar un recurs que finalment ha dictat rebaixar el pagament fins a una fiança de 1.000 euros.
Testimonis presencials asseguren que Esteve va repartir targetes d’empresa de Desokupa i va coordinar tota l’operació, dirigint als controladors d’accés, sol·licitant reforços a la propietat immobiliària
Els darrers dies, Daniel Esteve ha passat a declarar per la Ciutat de la Justícia en qualitat d’investigat en tant gerent de la maca comercial Desokupa, en el tràmit previ de la investigació judicial per a detectar possibles indicis d’infracció penal. Avui ho havien de fer representants del grup immobiliari Norvet Property, però s’han acollit al dret a no prestar declaració. En la seva declaració, Esteve s’ha desvinculat de la seva participació en els fets de Can Dimoni, apuntant que va acudir a la finca com a particular i no com a autònom o representant de Desokupa i que només va operar posteriorment a l’assalt a la casa i el canvi de pany en ser sol·licitat per la propietat per fer tasques de seguretat i vigilància.
La seva versió contrasta amb la versió dels testimonis presents el dia dels fets, que asseguren que Esteve va repartir targetes d’empresa de Desokupa i va coordinar tota l’operació, dirigint als controladors d’accés, sol·licitant reforços a la propietat immobiliària i dirigint el treball d’obres de les operàries a l’interior. Tot i que encara falta que es presentin proves com els atestats de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Bombers fets aquell dia o localitzar a la resta d’investigats en el cas, la declaració d’Esteve, sumada a la negativa de Norvet a declarar, posa ara tot el focus de la responsabilitat en la part propietària.
L’Ajuntament de Barcelona, que està personat a la causa exercint d’acusació popular, va manifestar la seva preocupació a través de Jaume Asens, quart tinent d’Alcaldia i regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència: “Ens preocupa la proliferació d’empreses que practiquen desallotjaments extrajudicials, ja que l’únic que pot decidir si cal dur a terme un desnonament és un jutge. Les altres vies no es poden tolerar”, ha dit.
Tot i que en línies diferents, tant la campanya Stop Desokupa com l’Observatori DESC han denunciat que l’activitat de Desokupa s’emmarca en un context de constants vulneracions del dret a l’habitatge, després de l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi hipotecària. “La gentrificació, la pressió del turisme massiu, la inversió estrangera i l’especulació amb l’habitatge són fenòmens que hi tenen una estreta relació” s’apuntava des de l’Observatori DESC en un comunicat recent. “Tan sols l’organització veïnal ha permès aturar algunes d’aquestes operacions i treure a la llum situacions d’abús per part de l’empresa”. En el mateix comunicat, l’observatori criticava el periple judicial que ha suposat l’acceptació a tràmit de la querella.
Jutgessa d’historial ‘antiokupa’
Beatriz Balfagón, al capdavant del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, té fama de jutgessa de resolucions fermes i implacables, i darrerament s’ha mediatitzat gràcies a la instruccció del cas Pujol. Tanmateix, recorrent a les hemeroteques trobem que el seu jutjat ha estat darrere de diversos desallotjaments d’immobles okupats. El darrer d’aquests casos ha estat l’edifici de la nova Rimaia, un cas que es troba aturat temporalment. Balfagón sembla implacable impulsant l’ordre de desallotjament de l’edifici, a la Ronda Sant Pau de Barcelona, tot i que la Directa ja va demostrar que el desallotjament cautelar es va acordar basant-se en informació falsa. L’Ajuntament va corroborar que l’empresa Camat SL no comptava amb cap llicència d’obres, contràriament al que havia argumentat la promotora per demanar l’expulsió de les okupants de l’edifici. D’altra banda, tot i que el consistori barceloní ja va reclamar la suspensió del desallotjament atenent a la presència de famílies amb criatures dins l’immoble, la jutgessa va denegar aquesta petició i va mantenir l’amenaça policial sobre l’edifici. Davant la insistència de la jutgessa per a desallotjar l’edifici, el col·lectiu de La Rimaia va presentar un escrit d’emparament davant els tribunals europeus. Finalment va resoldre que, en aplicació de l’article 39 de la Convenció Europea de Drets Humans, no es podrà efectuar el desallotjament mentre s’allarguin els tràmits davant de l’alt tribunal.
La magistrada Beatriz Balfagón ha instruït casos com el desallotjament de la Nova Rimaia, l’edifici de La Quinkalla al barri de Sants, i el de dos vaguistes processats per la seva participació a la vaga general del 29-M
Balfagón també va ordenar el primer desallotjament dels Mossos d’Esquadra al barri de Sants, el 24 de gener de 2006. Es tracta de l’edifici La Quinkalla, que va ser desallotjat després d’un llarg periple que va enfrontar les residents i l’empresa propietària, la constructora Integral de Aparcamientos S.A. Un tràngol que, segons van denunciar les residents de l’espai, es va iniciar poc després de l’ocupació, quan “mercenaris armats amb armes blanques, presumptament enviats per la propietat, van amenaçar i coaccionar” les residents. Per la via judicial, les pressions de l’empresa van aconseguir que l’Audiència Provincial ordenés al jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona dictar l’ordre de desallotjament cautelar. Poc més tard, el mes d’abril de l’any 2006, una casa okupada coneguda com El Artefacto, situada al carrer Begur del mateix barri era desallotjada per set furgonetes de la BRIMO sense cap notificació prèvia a les seves residents. Al darrere, la mateixa jutgessa.
Finalment, Balfagón té en el seu currículum haver dictat l’ordre de presó preventiva contra dos vaguistes, Andreu C. i Rubèn M., que van participar en la vaga general del 29 de març de 2012. Els vaguistes van ser posats en llibertat el mes de juny, després del recurs d’apel·lació presentat a la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona.
