La brisa porta la veu / l’onada porta l’esclat / i escampen per tot arreu / la llegenda del Pigat. Des del Carib traicioner / fins el mar Mediterrà / no trobareu capità / nostramo o timoner / que mai hagin escoltat / en la veu d’un mariner / la llegenda del Pigat. Plantat com si fos un pal / a popa del seu veler, el Pigat amb mà d’acer / planta cara al temporal / sense importar-li la sort / desafiant sempre al mal / porta el vaixell a bon port.
Amb aquests versos comença La cançó del Pigat, composta i cantada per primer cop al poble maresmenc de Vilassar de Mar el dia de Sant Joan de l’any 1998, amb l’escaiença del centenari de la pèrdua de les darreres possessions de l’imperi colonial espanyol (Cuba, Filipines, Puerto Rico i l’Illa del Guam), episodi conegut per la historiografia oficial com a Desastre del 98.
Va ser el moment en el qual l’Associació Vilassanesa d’activitats del Lleure (AVAL) va fer el pas de comprar una parella de gegants per la seva Festa Major i va decidir atorgar-los la identitat de dos personatges vinculats al passat mariner i pretesament indià del poble: el Pigat i la Lucia.
Aquests versos parlen de la història d’un mariner i comerciant maresmenc dels més famosos del segle XIX. Però, qui ha sigut realment el Pigat? El malnom ve del fet que tenia la cara plena de forats o marques, provocades per la verola que havia passat de petit, però el seu nom real era Pere Mas i Roig i visqué entre els anys 1810-1866.
Un dels descendents del Pigat no és altre que el mateix expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, qui encara conserva el timó del seu vaixell
Lluís Guardiola li atorga la posició de ser el capità més famós de la tradició velera vilassarenca l’any 1951 i, més recentment, segons l’historiador premianenc Ramon Coll Monteagudo, és el prototip del mariner maresmenc del segle XIX. D’ell s’expliquen un munt d’històries i anècdotes molt variades. I és que la seva vida fou densa: contrabandista d’or, comerciant, aventurer i –la part menys promocionada– traficant d’esclaus.
Els seus viatges són qualificats de llegendaris per la historiografia tradicional, ja que era un personatge conegut per haver escapat de diverses formes de les autoritats, tan espanyoles com –sobretot– angleses, que el van perseguir pel contraban i/o pel comerç amb esclaus, ambdues activitats prohibides a la seva època ja en l’àmbit internacional.
Efectivament, el seu cas no era exclusiu. El poble de Vilassar de Mar té una gran tradició de pilots i capitans de navili i el mateix passa a tot el Maresme, a més d’altres poblacions marítimes de Catalunya. Encara que la majoria de mariners i capitans transatlàntics d’aquesta zona es dedicaven al comerç de mercaderies, la participació catalana en el tràfic d’esclaus fou intensa, sobretot al segle XIX.
Els rèdits del colonialisme
Provat està el fet que la gran acumulació de capital que va propiciar el desenvolupament de la Revolució industrial a Catalunya (la primera de l’Estat) prové en gran mida de les riqueses que els anomenats indians o mericans/us (segons eren anomenats a cada indret) portaven d’Amèrica, en especial de Cuba, una de les darreres colònies espanyoles al continent. En aquesta illa del Carib, les activitats vinculades a l’esclavatge eren un dels negocis més profitosos. Van ser moltes les famílies i personalitats catalanes que van fer riquesa d’aquesta manera i que després la invertirien en la indústria, com és el cas dels Samà i Vidal-Quadras, Antonio López i López, Joan Xifré, Miquel Biada o Joan Güell.
Van ser moltes les famílies i personalitats catalanes que van fer riquesa amb l’esclavatge i que després la invertirien en la indústria, com Miquel Biada o Joan Güell
Tant és així que, tornant al cas que ens ocupa, un dels descendents del Pigat no és altre que el mateix expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. El polític convergent era perfectament conscient de la història del seu avantpassat, fins al punt que conservava en el seu despatx del Palau de la Generalitat un timó de vaixell –que fins llavors era al rebedor de la casa dels seus pares– en el qual hi ha la senyera catalana i les inscripcions “Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra”, com revela Pilar Rahola, en el seu llibre La màscara del rei Artur. De fet, quan des de l’associació AVAL van decidir dedicar-li la Festa Major al Pigat, una de les primeres coses que van fer va ser trucar al que era en aquell moment Conseller d’economia i finances per preguntar-li si li semblava bé que utilitzessin la figura del seu familiar, qüestió a la qual Artur Mas va respondre afirmativament.
Moltes de les grans famílies industrials de l’època havien fet els diners en aquestes “empreses transatlàntiques”, de les quals tornaven amb riqueses i històries d’aventures, però amb poca informació del que de veritat passava allà i de com havien fet la seva fortuna. El mateix Pigat va botar foc a tot el seu arxiu de viatge i gairebé tot el que se sap de les seves rutes són documents publicats per la Corona Britànica en els quals se’l denunciava per contrabandista i traficant d’esclaus.
Esborrant rastres incòmodes
Un dels motius que s’esgrimeixen per explicar per què el Pigat va fer desaparèixer la documentació va ser la seva bona relació amb el general Prim, famós polític i militar que va esdevenir un heroi en les guerres colonials del Marroc i Mèxic, amb empreses que posteriorment van ser finançades pel mateix Pigat. Sabuda era l’amistat entre el contrabandista i el vencedor de Wad-Ras, que es refugiava a Vilassar de Mar quan era políticament perseguit.
El passat històric dels anomenats indians o mericans/us no és cap secret, però tampoc sembla estar abordada amb honestedat en l’actualitat. A l’apartat Coneix Vilassar de Mar de la mateixa pàgina web de l’Ajuntament del municipi, podem trobar un document que es diu ‘Tríptic de la Ruta dels Indians‘ en el que relata les diferents restes arquitectòniques de l’època colonial, teòricament vinculades al fenomen de la indianeria. L’article està coronat per un text que comença amb: “Vila de gran tradició marinera i emprenedora”, segueix fent referència al fet que la seva població “va embarcar-se per viure l’aventura d’ultramar” i acaba explicant que al poble encara es poden admirar “grans finques fetes edificar pels americans enriquits”. Sorprèn l’absència –tant aquí com en l’altre apartat anomenat Breu història– de qualsevol referència al comerç d’esclaus, a més de la neutralitat amb la qual es tracta el colonialisme.
Més ben al contrari, lluny de fer cap mena de reparació, la pàgina web oficial del Govern municipal reivindica que la temàtica de la Festa Major sigui això mateix. Segons diu, per exemple, el text promocional de l’any 2015: “La Festa, per tercer any consecutiu, segueix la temàtica indiana en record dels avantpassats que sortien a la mar per fer les Amèriques”. Tot això acompanyat d’un cartell que representa persones negres ballant de forma estereotipada.
Els indians com a “referents identitaris”
Des de l’Ajuntament es va promocionar la creació d’una altra festa anomenada Fira dels Indians. De fet, un nou apartat que data del 2011 inclou una nova versió de la ruta històrica en audiovisual, en la que s’afirma que “per tal de rememorar i fer valdre l’herència dels indians, Vilassar de Mar organitza una fira amb un sentit lúdic i festiu, amb la intenció de convertir aquest aspecte del nostre passat en un dels nostres referents identitaris”.
“No només celebren aquesta festa sinó que amaguen el que hi ha darrere”, diu l’historiador Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs. “A més a més, amb promoció d’una història del poble no gaire documentada. En el cas del Pigat, de tots els personatges de la història de Vilassar de Mar, aquest és dels més sinistres. Nosaltres hem criticat molt aquest model de Festa Major, vestida del fenomen dels indians, en un intent per edulcorar la història, ja que un dels factors primordials de ‘l’indianeria’ va ser el tràfic d’esclaus i, per tant, jo crec que amb això no es pot fer cap celebració”. Per l’historiador, “el tràfic d’humans ha sigut el més execrable, juntament amb l’Holocaust, de la nostra història”.
L’investigador també ens recorda que –des de fa dos anys– una part del poble s’organitza per donar més força a una iniciativa anomenada La Rierada, sorgida principalment de l’Assemblea de Joves amb l’assessorament històric del Centre d’Estudis Vilassarencs, que pretén ser una Festa Major alternativa a l’oficial, on els referents són gent del poble i no de la burgesia comercial i industrial (pagesos, pescadors i contrabandistes i mestres d’aixa), més participativa i que tracta de promoure valors, per a poc a poc desplaçar del centre les festes de caràcter colonial. Serrano acaba afirmant que “com sigui, de moment tenim un gegant que encarna un esclavista, que és el Pigat“.
Ens preguntem per què i ell ens respon: “A la Història de Vilassar de Mar hi va haver molts pilots, es podria haver triat qualsevol, alguns d’ells eren exploradors, altres geògrafs, però van triar un que era el més famós per ser el més ‘aventurer’. Així és com van decidir fer els gegants del Pigat i la Lucia, que continuen sortint cada any a ballar a la Festa Major”.
La companya forçada del gegant Pigat
I qui és, llavors, aquesta dona misteriosa que acompanya al Pigat? Segons la llegenda, la Lucia era la filla d’un virrei de les Antilles, de la qual es va enamorar el mariner vilassarenc en una de les seves expedicions. Ell la va segrestar i amagar a la vela major del seu vaixell. Després que el seu pare tractés infructuosament de trobar-la, el Pigat salpà amb ella i se l’emportà a viure a Vilassar com la seva dona. No sabem quina va ser l’opinió d’ella respecte a aquests fets, perquè la història no la va recollir en cap moment.
“Naturalitzant aquest tipus d’història perpetuem el dolor i la discriminació que en ella apareixen, sense tenir en compte el lloc de privilegi des del qual es tracta”, afirma Inma Pascual
La veritat és que no tenim constància que hagi hagut mai una Cort virregnal situada a cap illa de les Antilles, ni al Carib, i hi ha moltes versions de la procedència de la Lucia, però la majoria apunten al seu origen americà i avui dia es manté aquesta com a part de la llegenda oficial. Alexis Serrano afirma que als registres sacramentals parroquials de Sant Joan de Vilassar, només s’ha documentat una Lucia, no pas de nom, sinó de cognom. Aquesta Lucia coincideix per dates amb els principals compassos de la biografia del Pigat.
Com que sabem que no era la dona, diguem-ne, oficial, de Pere Mas i Roig, podria tractar-se d’un cas de bigàmia o l’adulteri amb una dona raptada de les colònies, afegint una situació de dominació tal vegada racial i supremacista, ja que la Lucia, almenys la versió gegant, és mulata. Per representar aquesta història, tots els anys es recrea per part de dos actors locals el desembarcament del Pigat i la Lucia –agafats del braç– d’una petita embarcació a la platja de Vilassar, ritual que dóna obertura simbòlica a la Festa Major del poble.
“És com si hagués estat una història triada perquè dóna prestigi a Vilassar de Mar, però sembla que ningú es qüestiona el que hi ha darrere”, explica Inma Pascual, directora del Casal d’estiu de L’Esberla. Des de la direcció del Casal d’aquest any han decidit fer de la llegenda del Pigat i la Lucia el tema central, per educar a les futures generacions sobre què signifiquen les llegendes i què simbolitzen. “No només no es parla de l’esclavatge, sinó tampoc de quins estereotips de gènere transmeten aquestes llegendes, de quin paper compleix la Lucia en aquesta història, per exemple. Naturalitzant aquest tipus d’història perpetuem el dolor i la discriminació que en ella apareixen, sense tenir en compte el lloc de privilegi des del qual es tracta”, afirma Pascual.
Durant aquest mes de juliol, les persones que treballen al Casal faran diferents activitats amb les quals pretenen conscienciar per una banda als més petits i per l’altra tractar de subvertir aquesta situació creant finals de la història alternatius, o fins i tot més educatius. La directora explica “donarem als nens l’opció de donar-li un final diferent de la llegenda, on la Lucia, per exemple, tingui més veu o protagonisme, que sigui part activa en la seva vida”. No creuen que la llegenda es pugui realment resignificar, però almenys volen donar-li altres referents als nens i nenes: “Estem segurs que Lucia tindrà molt a dir, i amb això es treballa també el rol que se segueix atorgant en l’actualitat a les dones pel fet de néixer dones. El què s’espera de nosaltres. No podem oblidar que les llegendes són referents de conducta i reprodueixen estereotips i rols que afecten la forma en la qual ens relacionem avui dia, és per això que treballar per canviar aquests mites és fonamental per avançar com a societat”, conclou.
