Des de que es va tapiar el Centre Social autogestionat Escarnio i Maldizer a la part antiga de la ciutat, la ciutat de Santiago de Compostel·la viu dies de manifestacions i solidaritat però també de detencions, ferides i massiva presència policial. El balanç és de més de cent persones ferides de diversa consideració, un total de dotze detingudes a diverses ciutats de Galícia (totes posades en llibertat el mateix dia) a les quals la policia vol acusar de “danys, desordres públics i resistència a l’autoritat” per la manifestació que es va produir el mateix dia del desallotjament de l’Escarnio i l’inici d’un procés judicial amb més de 400 multes per 116 persones identificades durant les manifestacions de protesta contra el tancament del centre.
L’any 2014, un grup de veïnes de Compostel·la van decidir okupar un edifici emblemàtic de la part antiga de la ciutat, acció amb la qual volien denunciar la situació en la qual es troba aquesta part de la capital gallega, bolcada al turisme massiu, i també com reacció al desallotjament de la Sala Yago (un cinema okupat durant diverses setmanes el 2013), però no només això. A poc a poc, l’espai es va anar omplint de propostes i contingut: diversos cursos, xerrades, concerts i diferents col·lectius (feministes, mitjans d’informació alternatius, grups d’homes de deconstrució de la masculinitat…), van començar a formar part també d’aquest espai autogestionat. A més, a l’Escarnio i Maldizer confluïen diferents tradicions polítiques i moviments socials, des de l’anarquisme a l’independentisme gallec.
Fa un any, la nova propietat del solar va efectuar una denúncia per iniciar el procés de desallotjament però, segons membres del centre social, mai els ha arribat l’ordre judicial
L’edifici va ser adquirit poc temps després de l’okupació per la constructora La Rosaleda, l’empresa Algalia 11 (vinculada també a aquest grup constructor) i familiars dels propietaris d’aquestes empreses, cada part amb un 33% de participació en l’edifici. Fa un any, la nova propietat del solar va efectuar una denúncia per iniciar el procés de desallotjament. Però, segons membres del centre social, mai els ha arribat l’ordre judicial. El passat 30 de maig a les 8 del matí, agents de la policia van acordonar el carrer on es trobava l’Escarnio i, acompanyats per operaris de l’empresa compradora, van començar a tapiar les finestres i portes de l’edifici catalogat com històric, una actuació que el mateix consistori de Compostel·la, on governa Compostela Aberta -l’equivalent local de En Marea, confluència de Podem, Esquerra Unida i el nacionalisme gallec d’Anova)-, va denunciar com “aberració urbanística”. Poc temps després, alertats pel veïnat, es van aplegar al voltant de l’edifici ja tapiat una quinzena de persones, entre membres d’Escarnio i solidàries, exhibint pancartes contra el desallotjament. En aquest moment es produeix la primera càrrega policial i diverses persones són identificades.
El mateix dia per la tarda, l’assemblea de l’Escarnio convoca una manifestació per la part antiga però, pocs minuts després de l’inici, es va produir una càrrega policial per impedir el pas als carrers de més afluència turística. Primer va es carregar amb porres i més tard van començar a disparar-se pilotes de goma. Les manifestants també denuncien l’intent d’atropellament a diverses assistents per part d’un furgó policial.
El balanç són diverses ferides amb hematomes i caps oberts amb porres i un jove inconscient que va ser detingut en aquest estat i al qual, segons que han denunciat les organitzadores de la marxa, no fou traslladat a l’hospital fins dues hores més tard. Després del seu pas per l’hospital Clinic el ferit fou traslladat a comissaria on va passar tota la nit. Aquest jove ha estat denunciat per agredir sis agents de la policia.
En resposta a les càrregues policials i detencions, es van produir barricades i cremes de contenidors. L’endemà es va convocar una concentració davant els jutjats per exigir la posada en llibertat del jove detingut i l’alcalde de Santiago de Compostel·la, Martiño Noriega, va criticar “la violéncia que va dur a terme la policia”. En Marea va emetre un comunicat on destaca l’important paper que jugava el centre social Escanio com a dinamitzador de la cultura de base. Aquella mateixa tarda, una manifestació multitudinària va recórrer la ciutat amb una parada davant de la seu de l’empresa compradora de l’edifici okupat, envoltatada novament d’un gran dispositiu policial.
Reacció soldiària en cadena
El que està passant a Compostel·la s’escampa i s’inicia aleshores una campanya de solidaritat que s’estén per tots el moviment okupa gallec i traspassa fronteres: centres socials de Portugal, del Pais Basc, d’Italia, de Mexic, fan arribar comunicats denunciant la violència policial i solidarizant-se amb l’Escarnio i convoquen manifestacions de suport.
El Partit Popular de Galícia, per la seva banda, està utilitzant els seus mitjans afins que s’omplen de titulars i editorials criminalitzant al moviment okupa i recriminen la falta de contundència als ajuntaments governats per la Marea. En resposta a la pressió mediàtica, membres de l’Escarnio comencen també una campanya d’informació i denuncia dels fets ocorreguts fins ara amb adhesius solidaris que reparteixen pels comerços i parades informatives.
El dissabte 10 de juny es va convocar una gran manifestació a Compostel·la. Els dies previs van arribar nous agents policials a la ciutat per segellar clavegueres i reforçar mobiliari urbà i els mitjans gallecs anuncien en titulars la preparació de kale Borroka per part dels manifestants el dia de la manifestació . La marxa va començar encerclada per 200 antiavalots, helicòpters i policia secreta identificant gent aleatòriament en diversos indrets de la ciutat. La manifestació va acabra en un antic edifici buit que va ser una escola privada i durant dos anys comissaria de la policia. Més d’un centenar de persones van decidir entrar-hi i altres tantes es van quedar a fora, assegudes en resistència pacífica. Els antiavalots van carregar contra les persones assegudes i van col·locar un furgó policial davant la porta per impedir que ningú pogués gravar ni fer fotos. Segons membres d’Escarnio, la policia va disparar pilotes de goma i gasos lacrimògens a dins de l’edifici entre insults i crits de “gordos de mierda, lesbianas, os vamos a abrir a todos la cabeza”. Un cop identificades les persones a dins, la policia va traslladar a comissaria a quinze persones que no va aconseguir identificar, que van ser posades en llibertat a les 3 de la matinada. Una nova concentració esperava les retingudes.
Centres socials de Portugal, del Pais Basc, d’Italia o de Mèxic, han fet arribar comunicats denunciant la violència policial i solidarizant-se amb l’Escarnio i convoquen manifestacions de suport
L’últim capítol es va produir el passat dia 20 de juny a primera hora del matí, amb nou detencions en diferents ciutats gallegues: cinc a Compostel·la, tres a la Corunya i dues a Orense. Se les acusa d’instigar els aldarulls del 30 de maig a la nit. La policia els requisa els mòbils per petició de la jutgessa que instrueix el cas i adverteix que es preparen multes que sumen des dels 400 als 30.000 euros a un total de 160 persones que diu que va identificar. Quan les detingudes van sortir en llibertat, van ser rebudes per centenars de persones concentrades als jutjats. Hores més tard, una concentració sota el lema “Multipliquen la solidaritat” va tenir lloc a escassos metres de l’antic Escarnio. Des de l’Escarnio s’anuncia que la campanya no s’atura i que els dies vinents continuaran al carrer per denunciar la repressió i presència policial ja entesa a tota Galícia.
