La secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs d’apel·lació contra la inadmissió a tràmit de la querella que el fotoperiodista Àngel Garcia va interposar el passat mes d’abril per possibles delictes d’homicidi en grau de temptativa, lesions, contra la integritat moral i coaccions, contra el conductor d’una furgoneta de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra i els seus comandaments superiors que van participar en les càrregues policials que es van produir la nit del 25 de març a l’Eixample de Barcelona i que tenien per objectiu dissoldre les concentracions que s’havien produït als voltants de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya en protesta per l’empresonament de diversos consellers del Govern destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de l’expresidenta del Parlament.
L’Audiència confirma ara la inadmissió a tràmit que el passat més de maig ja va decretar el Jutjat d’Instrucció número 19 de Barcelona. Garcia –representat per les lletrades Carla Vall i Júlia Humet, del gabinet Nèmesi– relatava en la seva querella que, la nit dels fets, al voltant de les 9, mentre cobria les protestes com a reporter free lance, acreditat amb un braçalet taronja amb el distintiu “Premsa / Press”, a la cruïlla entre els carrers d’Aragó i Roger de Llúria, diverses furgonetes de la BRIMO es van precipitar en persecució contra les persones que es trobaven en aquell punt posant-ne algunes en perill d’atropellament, com és el cas del mateix Garcia, que es trobava sol en un pas de vianants i va haver de fer un moviment brusc per no haver de ser envestit, però sí que va rebre un impacte en un braç que li va arrencar un rellotge de polsera. La reclamació judicial es va presentar acompanyada d’un vídeo en el qual es pot observar la maniobra del reporter gràfic per evitar l’atropellament de la furgoneta identificada segons la querella amb el distintiu E-600 just quan aquesta acaba de fer un sobtat canvi de sentit de circulació.
El jutjat d’instrucció, en el seu acte d’inadmissió de la querella, recalcava que “és obligació de tots els ciutadans, i per descomptat, també dels periodistes, no obstaculitzar la labor policial”
El jutjat però, en la seu acte de d’inadmissió de la querella, va justificar la contundència de l’actuació policial per l’escenari que es vivia al lloc dels fets en aquell moment, amb “persones encaputxades, amb rostres tapats i inclús una provista de casc, llançant objectes contra els furgons policials i el carrer Roger de Lluria ocupat per un foc de dimensions considerables” i argumenta també que “és notori que es produïssin greus disturbis i atacs contra la policia” pel fet que “els incidents van ser retransmesos per diverses cadenes de televisió en directe”. També entenia la decisió judicial que, malgrat el que s’afirmava a la querella, les imatges no permetien determinar que els cotxes policials s’haguessin enfilat a les voreres i no van sortir-se de la calçada.
L’acte també afirma comprovar que ”els vehicles policials venien des de metres abans del carrer d’Aragó amb avisos acústics i lluminosos, se sentien perfectament les sirenes i els llums policials” i que, malgrat tot “el querellat no es va apartar de la calçada”; i li recorden, en aquest sentit, que “és obligació de tots els ciutadans, i per descomptat, també dels periodistes, no obstaculitzar la labor policial”. En la interlotutòria, datada el 19 d’octubre i que ara s’ha fet pública, l’Audiència de Barcelona ratifica els arguments del jutjat d’instrucció i confirma la desestimació de la querella
