Enguany se celebren 20 anys d’un esdeveniment que mai hauria volgut assolir aquesta fita. El festival basc Hatortxu Rock aixecarà de nou el teló entre el 27 i el 30 de juliol a la localitat navarra de Lakuntza. “Per qualsevol festival de música celebrar una nova edició és un triomf, per aquest, és un fracàs”, afirma taxatiu un dels més de 500 voluntaris que treballen en la seva preparació. Una vegada arrenqui el festival, necessitaran 6.718 torns per tirar-lo endavant, i a hores d’ara ja compten amb més de 5.000.
L’organització del festival s’assumeix de forma voluntària i els diners que es recapten són per sufragar les despeses que la dispersió suposa a les famílies i amistats dels i les preses polítiques
L’objectiu de la cita no és un altre que el de visibilitzar la situació dels presos i preses polítiques basques, així com recaptar fons per sufragar les despeses econòmiques que les seves famílies i amistats han de suportar durant tot l’any fruit de la política de dispersió penitenciaria que els allunya a centenars de quilòmetres de casa seva.
Mitjançant les històries d’alguns dels músics que han participat en edicions anteriors, de voluntaris de l’organització i de familiars de preses, el treball audiovisual d’Ahotsa evidencia la importància d’aquest esdeveniment al País Basc. “Aquí tothom té un conegut pres o algú del seu entorn que va a fer visites a la presó”, relata un participant en el documental per dimensionar la magnitud social d’aquesta problemàtica.
Actualment encara queden 330 presos i preses polítiques basques complint condemnes. Tres ho fan al seu propi domicili, dues a presons del País Basc, 250 a l’Estat espanyol, 73 a l’Estat francès, un a Portugal i un altre a Suïssa. “Creiem que és el moment de donar un cop sobre la taula”, comenten des de l’organització.
És per això que han decidit que aquesta edició no serà només d’un dia ni a l’hivern –com habitualment passa– i que comptarà amb 85 grups que faran bullir encara més l’ambient estival propi d’aquest període de l’any a Navarra. Tot per fer arribar l’escalf de milers de persones fins a l’interior de les fredes cel·les que encara avui estan per buidar.
