La consellera de Sanitat Marina Geli i el president de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, van encarregar l’any 2012 a Price Waterhouse Coopers diferents estudis sobre com adaptar l’ICS i el Sistema Sanitari Català a la nova etapa posterior a la crisi, ja que la Unió Europea imposava una dràstica reducció del deute públic.
Els resultats d’aquest estudi incloïen la proposta d’estatuts pel Consorci Hospitalari de Lleida, que volia establir un únic òrgan jurídic amb la figura de consorci per aglutinar les entitats de la sanitat pública i concertada en un sol ens gestionat conjuntament. Tanmateix, aquest consorci es va aturar –entre altres motius– per les grans mobilitzacions que hi va haver al carrer protagonitzades per la Marea Blanca.
El 2013 se signa aquest conveni marc de col·laboració i el 2015 es signa el conveni específic de desplegament, on es detallen la forma que tindran aquests plans funcionals i es desenvolupen
Paral·lelament, també es van iniciar els anomenats Plans Funcionals del Tarragonès i el Baix Penedès. Aquests plans haurien de servir perquè entitats sanitàries públiques i privades del Camp de Tarragona compartissin recursos per, segons la Generalitat de Catalunya, reduir les llistes d’espera, optimitzar recursos i millorar l’equitat territorial. El 2013 se signa aquest conveni marc de col·laboració i el 2015 es signa el conveni específic de desplegament, on es detallen la forma que tindran aquests plans funcionals i es desenvolupen. L’actual conseller de Salut, Toni Comín, va defendre aquesta estratègia amb l’argument que “s’han d’enfortir sinergies entre els hospitals”.
En aquests plans funcionals, a diferència del de Lleida, no es parla de consorcis. En lloc de crear un òrgan nou, es respecta cada empresa (ICS, GIPSS i Xarxa Sanitària Santa Tecla), que faran l’activitat de manera conjunta. Així, els Plans Funcionals creen un consell amb representació de les diferents empreses on es posaran d’acord sobre quin servei presta cadascuna.
Segons Xavi Milian, conseller de la CUP al Grup Salut de l’Ajuntament de Reus, això implica que els serveis que ofereix cada hospital canvien. Cada hospital ingressa una determinada quantitat de diners del CatSalut segons els serveis que presta i, per tant, també es modificarien els diners que ingressarien aquests hospitals. D’aquesta manera, segons la Generalitat, es potenciaria el centre que donés un servei més eficient i eficaç.
El conseller de la CUP al Grup Salut de l’Ajuntament de Reus afirma que una fundació concertada es quedarà “les especialitats i els serveis que li donin més rendibilitat econòmica”
Tot i això, Milian comenta que “les empreses públiques i privades no es troben al mateix nivell perquè Santa Tecla és una fundació concertada i com a tal no té l’obligació per llei de prestar un servei de manera universal, al contrari que la pública”. Així, “Santa Tecla es quedarà les especialitats i els serveis que li donin més rendibilitat econòmica”, afirma Milian.
En un consorci les empreses es fusionen, en canvi en els Plans Funcionals cada empresa es manté i fan un pacte per repartir-se les especialitats. Segons Milian, “l’objectiu és el mateix però l’estratègia és diferent”, és a dir que, segons ell, només és un canvi de forma. Segons Marta Llorens, també consellera de la CUP al Grup Salut de l’Ajuntament de Reus, “aquest canvi de forma és molt buscat i meditat, no és casual”. A més, Milian afirma que “dins d’aquest consell, la gran majoria de persones que hi ha representen els interessos de Santa Tecla”.
Anul·lació i canvi de nom
Amb les eleccions i el canvi de govern, el delegat territorial del CatSalut a Tarragona, Roger Pla, i el conseller de Sanitat Toni Comín, deroguen l’any 2016 els convenis del 2013 i tot el que s’havia fet posteriorment. D’aquesta manera, els plans funcionals estaven preparats però no es van arribar a aplicar. És en aquest moment, el mes de juny del 2016, quan el Grup en Defensa de la Sanitat Pública, la CUP i altres entitats manifesten que desconfien d’aquesta anul·lació i diuen que és una “jugada tàctica” i que volen “desviar l’atenció”.
El passat mes de juny, va aparèixer a l’ordre del dia del consell d’Administració de l’Hospital Sant Joan de Reus la ratificació d’un nou conveni referent als plans estratègics
El passat mes de juny, va aparèixer a l’ordre del dia del consell d’Administració de l’Hospital Sant Joan de Reus la ratificació d’un nou conveni referent als plans estratègics. Aquest conveni ja venia signat del 26 de maig. Així, Milian afirma que “veiem que és el mateix que els plans funcionals del 2013 i que ho han estat fent tot d’amagat”. En aquest nou conveni, els plans estratègics no només comprenen el Tarragonès i el Baix Penedès, sinó que ara també inclouen tota la regió sanitària del Camp de Tarragona.
L’altre canvi respecte als plans del 2013 és que aquells eren una aliança entre sanitat primària i terciària i ara aquests nous plans afecten el conjunt de la sanitat incloent el transport sanitari, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i la salut mental amb l’Institut Pere Mata. Per tant, comprenen més territori i més àmbits sanitaris.
D’esquena a les treballadores
Anna Padrol, delegada sindical per Metges de Catalunya dins de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), adscrita al Servei Català de la Salut, diu que “ens vam assabentar de la tornada a posada en marxa dels plans funcionals de casualitat. Vam ser citades a una reunió pel Grup en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, on ens van demostrar que aquests plans no tan sols no estaven aturats sinó que s’havia presentat un document nou amb una intenció més avançada i global que ja havien firmat les patronals”. Segons Padrol, “no hi ha representants sindicals, només la patronal i desconeixem com ens afectarà, però intuïm que serem mers peons” i reivindica “volem participar en com ens afectarà aquest repartiment de recursos”.
Tant la delegada sindical per Metges de Catalunya al GIPSS com la delegada de la UGT a l’ICS s’oposen als plans i denuncien el prestamisme laboral que pot comportar
Hi ha un punt del document que diu que en cas que una treballadora faci malament la seva tasca, la responsabilitat serà de l’empresa que la tingui contractada. Padrol afirma que d’això dedueixen que “hi haurà treballadores cedides treballant en altres llocs i això és prestamisme laboral, les treballadores serem peons”. A més, Padrol comenta que els fa por com s’aplicarà a la pràctica i que “el criteri economicista predomini sobre la qualitat de l’assistència”.
Montserrat Inglés, delegada de la UGT a l’ICS, va en línia de Padrol i s’oposa als plans perquè diu que, en haver-se fet a l’esquena de les treballadores, queden molts punts per concretar i no saben com els afectarà. La UGT també denuncia prestamisme laboral, ja que als plans estratègics diuen que diverses entitats compartiran recursos, incloses les treballadores, que s’hauran de desplaçar pel territori. Inglés diu que “cada empresa té el seu conveni col·lectiu i les seves condicions laborals, que són molt diferents” i que “no s’especifica a càrrec de qui aniran els desplaçaments ni qui se’n farà responsable si les treballadores tenen qualsevol accident anant d’un centre a un altre”.
Joan Llort, secretari general de la UGT a les comarques de Tarragona, afirma que “sempre fan per dalt i a la nostra esquena, per tant en comptes de tenir-nos al costat ens tindran de cara”. Tant la UGT com el grup en Defensa de la Sanitat pública han manifestat que realitzaran accions els pròxims mesos contra els plans estratègics. Per la seva banda, el Departament de Salut de la Generalitat no ha respost a les demandes d’aquest mitjà per conèixer el seu posicionament, després d’intentar posar-nos en contacte amb el seu gabinet de premsa en reiterades ocasions.
