Entre l’entorn rural característic de la Vall d’Albaida i les parets d’un antic mas del segle XIX es troba l’embrió d’un projecte educatiu anomenat Llacorella. El nom fa referència a un estat de la terra, quan es troba molt argilosa, abans emprada com a ciment. Les seues joves impulsores, Andrea i Rafa, després d’experimentar amb l’ensenyament a l’escola pública i de trobar-se amb les dificultats que aquest presenta per aplicar canvis estructurals, s’han aventurat a “crear un espai que ajude a superar el gran distanciament que existeix entre l’educació actual i la societat”. Tot açò amb l’objectiu “d’aportar el nostre gra de sorra a un debat al voltant de l’educació” i amb la finalitat de bastir un projecte alternatiu a un model educatiu “aïllat de la realitat social que vivim”, relaten les mestres.
Les promotores de la iniciativa, Andrea i Rafa, volen que Llacorella servisca per a construir un model social “més solidari, cooperatiu i amb capacitat crítica”
El seu bagatge cultural i polític, provinent dels moviments socials, sumat als seus aprenentatges individuals i col·lectius en l’àmbit de l’educació infantil i primària, les ha empentat a voler portar a la pràctica un model educatiu allunyat de la lògica de “dominació entre persones”. Segons elles, l’escola hauria de ser “un model de pràctica educativa de llibertat i autonomia, no un model que reproduïsca les relacions socials actuals, basades en les injustícies i desigualtats del capitalisme”. Així és que, entenent l’educació com una eina per educar persones i per transformar realitats, volen que Llacorella servisca per a construir un model social “més solidari, cooperatiu i amb capacitat crítica”.
El Mas de la Viuda, en desús fins ara degut a l’èxode rural que va provocar l’abandonament de desenes de masies, està situat en una pedania d’Albaida i compta amb la natura com a actriu imprescindible del projecte. Les propietàries d’aquest han fet una cessió a les mestres a través d’un contracte de masoveria en el que demanen un manteniment de la masia, és a dir, la seua recuperació. El projecte, que es va presentar a l’Ateneu Popular Ca la Mera d’Ontinyent el passat mes de desembre sota el títol ‘Repensant l’educació’, actualment es troba en fase de reconstrucció de l’espai amb una campanya de micromecenatge. Aquest ha tingut una molt bona rebuda entre els moviments socials de les comarques centrals i entre el veïnat de molts pobles de la comarca de la Vall d’Albaida.
Un punt de partida diferent
Escollir l’entorn rural ha estat una part intencionada del plantejament integral que es vol dur a terme a Llacorella. Aquest entorn, delimitat per la ubicació del mas, “aporta una idiosincràsia pròpia al projecte i una sèrie de recursos excel·lents per desenvolupar processos d’aprenentatge”, destaquen les seues impulsores. “Creiem que la tornada a l’àmbit rural és una aposta política davant d’un model social minvat pel capitalisme”, afirmen. I destaquen que “el món rural ofereix una sostenibilitat entre les relacions de les persones i la societat”, ja que seria tractar de “recuperar una manera d’estar amb la natura, de mantenir el lligam amb la nostra cultura rural”, és a dir, “una forma d’entendre la vida”.
Pel que fa a la pràctica educativa, les seues impulsores han decidit teixir-la amb els plantejaments d’un ampli ventall de referents pedagògics, com ara Paulo Freire o Celestine Freinet. Així com amb “les experiències racionalistes de Ferrer i Guàrdia i de Puig Elias, l’experiència educativa de Reggio Emilia, a Itàlia, l’aprenentatge sensorial de Montessori, l’educació no directiva de Rebeca Wild o les teories socioconstructivistes de Piaget i Vigotsky”, detallen.
Tenen la intenció que l’espai no siga només una escola, sinó també “un projecte veïnal i comunitari obert a tothom, on tinguen cabuda altres projectes i iniciatives de caràcter social i transformador”
Així mateix, a l’escola, a banda de la part pedagògica, també comptaran amb les famílies i amb la comunitat que es pretén crear. En un futur, Andrea i Rafa tenen la intenció que l’espai no siga només una escola, sinó també “un projecte veïnal i comunitari obert a tothom, on tinguen cabuda altres projectes i iniciatives de caràcter social i transformador”. És a dir, volen que esdevinga “un espai obert a la societat, un lloc on l’aprenentatge no entenga d’edats i siga l’element per enxarxar i compartir un altre model social, més just i igualitari”, indiquen.
En definitiva, el projecte “en si és un aprenentatge per a nosaltres, tot un procès. Volem veure si aquesta pràctica aconsegueix allò que estem proposant i que ens puguem proposar en un futur, i si podem fer-ho possible per mitjà de l’autogestió”, conclouen, il·lusionades, les mestres. Després d’acabar les obres, les impulsores pretenen escriure el plantejament íntegre del projecte i donar el tret d’eixida per mitjà d’una assemblea amb les famílies implicades, que ja van fer una primera trobada el passat mes de maig.
