Mallorca es planteja una nova reivindicació al carrer. Una manifestació que surt després dels darrers estius de rècord pel que fa a la massificació turística que pateixen les nostres illes. Una massificació que ens ha abocat com a societat al debat sobre la necessitat de limitar el monocultiu intensiu turístic que patim i abordar les seves conseqüències.
El procés de turistització absoluta del nostre territori i de les nostres vides ha propiciat l’organització de col·lectius i campanyes de “resistència col·laborativa” que qüestionen els suposats beneficis del turisme, denuncien els danys i les conseqüències que se’n deriven en molts i diversos àmbits –desnonaments per lloguer, explotació laboral, degradació d’espais naturals, especulació, entramats econòmics i financers que multipliquen beneficis, invasió de cotxes de lloguer, pèrdua de la Ciutat i els barris, etc.– apunten als responsables i demanden alternatives.
La manifestació convocada és la culminació de diversos actes i campanyes que han posat el turisme en qüestió, especialment en els dos darrers anys
Així doncs, davant l’absència d’una realitat política a l’altura de les circumstàncies, la gent ha decidit prendre el carrer per fer-se sentir. La manifestació convocada és la culminació de diversos actes i campanyes que han posat el turisme en qüestió, especialment en els dos darrers anys: des de la publicació anual des de fa quatre estius del monogràfic Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a casa nostra, que ara prepara fer el salt a documental a través d’una campanya de micro mecenatge, el col·lectiu editor del qual va fent actes, presentacions i debats sobre el tema turístic arreu dels municipis de les Illes i que també s’ha presentat a Catalunya i País Valencià; a l’acció-denúncia davant la Conselleria de Turisme per part del GOB l’estiu passat; a les primeres jornades Ciutat per qui l’habita i no per qui la visita al setembre de l’any passat; al naixement de l’assemblea ciutadana amb el mateix nom a Palma; a la trobada d’entitats i col·lectius que treballen contra la turistizació de València, Venècia, Lisboa, Madrid i Barcelona que es va fer el mes de juliol recent a Palma, en el marc del curs Economia i Ecologia Política del Turisme organitzat per Albasud, la Hidra Cooperativa i el GOB; al carril guiri convocat per Ciutat per qui l’habita i els seus vermuts veïnals per reclamar la reaprociació de la ciutat i els espais públics per a la vida quotidiana; a la denúncia de Terraferida dels impactes quantificats de l’oferta de lloguer vacacional i la seva campanya d’estiu via xarxes amb el lema #faremuntro per denunciar els excessos de la massificació; a la campanya #overBOOMking del GOB que es presenta amb un informe que tenia per títol Quan el turisme ho envaeix tot i on es denunciaven impactes sobre territori i recursos i s’apuntaven alternatives per fer-hi front; a l’ocupació simbòlica de sa Dragonera aquest estiu per a reivindicar l’esperit ecologista que en el seu moment va salvar l’illot de la urbanització, per fer front als efectes derivats de la massificació turística; a la darrera concentració de les Kellys Unión el passat 25 d’agost; fins al confeti, les pancartes i els adhesius d'”aquest cotxe sobra” als vehicles de lloguer de la campanya El turisme ens explota impulsada per Arran, Endavant i Joves del GOB aquest estiu a Palma.
Tot això ha estat el caliu per a la convocatòria al setembre d’una manifestació que pretén posar de manifest l’estat d’emergència que pateixen les Illes. Alguns ho han volgut reduir intencionadament a un allunyament de l’esquerra institucional i l’esquerra social, però la qüestió va molt més enllà. No s’està fent una manifestació contra el govern actual de suposades esquerres, no s’està fent la campanya al Partit Popular perquè guanyi les pròximes eleccions, no s’està atacant al turista, ni s’està anant en contra del que “ens dóna de menjar” com ens han volgut fer creure. Senzillament s’estan reclamant polítiques al servei de les persones i de l’interès general en una societat convertida en una societat de serveis, sense formació, amb sous i habitatges precaris, que ha anat perdent la seva identitat i la seva dignitat i s’ha entregat per complet a satisfer la demanda insaciable de la indústria turística, que ens ha fet creure que del turisme ens beneficiàvem tots. Ara ja és ben evident que això no és així i per això la societat diu #FinsAquíHemArribat.
Governi qui governi, s’ha de començar a decréixer turísticament i a apostar per alternatives que reforcin la nostra societat al marge del turisme. Per això, aquesta no és una manifestació contra l’esquerra actual, però sabem que hi ha més possibilitats que aquest clam se’ns escolti amb un govern d’esquerres que amb la dreta caníbal liderant el país. Per això, ara és important. Perquè l’esquerra agafi coratge per fer polítiques més valentes, per posar límits, per acabar amb els lobbies empresarials i turístics que s’amaguen darrere els arguments que ja s’han posat en evidència que són falsos. La dependència del monocultiu turístic ens fa vulnerables com a societat i ens condemna a assumir les exigències cada cop més dures per seguir alimentant el monstre. Per això cal dir prou, i cal dir-ho ara.
