L’escriptor turc Hamza Yalçin resta empresonat a Brians des del passat 4 d’agost, quan va ser detingut a l’aeroport del Prat amb una ordre de cerca i captura dictada pel Govern turc a la Interpol. Turquia l’acusa de “propaganda terrorista” i vincles amb el THKP-C (Partit/Front Revolucionari d’Alliberament Popular), una organització marxista-leninista armada que, des dels anys 80, atempta a Turquia contra membres i instal·lacions militars i de seguretat del Govern. Així mateix, també li atribueix insults i crítiques al president Erdogan, a través d’Odak, una publicació d’esquerres, amb la que Yalçin col·labora des de l’exili a Suècia. El passat cinc de setembre, es va presentar un manifest al Col·legi de Periodistes de Catalunya signat per diferents entitats de drets humans, periodistes i escriptores per demanar la seva llibertat. A l’espera que sigui alliberat o deportat a Turquia, Yalçiin respon les preguntes de la Directa mitjançant una carta escrita a mà, que transcrivim de forma íntegra.
Per què creus que l’ordre emesa pel Govern turc a la Interpol per capturar-te no es va fer efectiva al teu pas per Itàlia i Grècia i sí a l’Estat espanyol? Per què creus que l’Estat espanyol col·labora amb Turquia?
Primer de tot, vull remarcar la diferència entre els opressors que hi ha a Turquia i la identitat turca. S’està fent un mal ús de la identitat turca per manipular la gent. No entenc per què em van detenir ni per què em mantenen empresonat. Potser és que he trobat mala gent a Espanya! D’altra banda, cal dir que l’ordre de la Interpol no consta a tots els checkpoints dels aeroports. Potser va aparèixer primer en un tren a Suïssa. A la frontera, un agent de policia va agafar el meu passaport i va escriure i comprovar alguna cosa. Em va demanar el meu passaport turc i li vaig dir que no en tenia. Després d’algunes comunicacions per telèfon, em va tornar el passaport i va continuar fent comprovacions d’altres persones. Desconec com col·laboren les autoritats dels dos països. Els dos agents que em van interrogar a l’aeroport i el jutge que em va arrestar semblaven prendre’s les acusacions del Govern d’Erdogan molt seriosament. Però aquelles acusacions no recollien accions violentes: una organització terrorista sense accions terroristes, inclús sense acció violenta! Totes les acusacions eren sobre la llibertat d’expressió. Era alguna cosa com: “Tu em critiques, llavors ets un terrorista!”. A les autoritats espanyoles no els va importar la meva nacionalitat sueca ni la meva residència a Suècia. No em van preguntar com havia pogut estar viatjant lliurement per Europa, tot i l’orde emesa per la Interpol.
Quina és la situació actual d‘Odak, la revista on participaves?
“El Tribunal de Madrid va redactar acusacions ridícules del Govern d’Erdogan i em van arrestar, em van tancar a la presó com un criminal”
Ara mateix, Odak i el Eğitim ve dayanışma hareketi (Moviment per l’Educació i la Solidaritat) estan estigmatitzades per la Interpol i per les autoritats espanyoles. La Interpol també ens considera terroristes, no només Erdogan. Aleshores, molta gent pensa “si fins i tot la Interpol ho diu, millor que ens separem una mica d’aquesta gent”. El Tribunal de Madrid [Audiència Nacional espanyola] va redactar acusacions ridícules del Govern d’Erdogan i em van arrestar, em van tancar a la presó com un criminal. A més, va rebutjar el recurs del meu advocat per risc de fuga! Tant la Interpol com les autoritats espanyoles van contribuir a la meva estigmatització. La dictadura d’Erdogan ha aconseguit el seu objectiu gràcies a les autoritats espanyoles. M’he assabentat que alguns dels meus camarades es van desmoralitzar, no entenen per què les autoritats espanyoles han actuat així. Això ha despertat tant la decepció i la ràbia, com la resistència i la solidaritat.
Fa anys que et van concedir l’asil polític a Suècia i tems les represàlies del règim, si l’Estat espanyol et deporta a Turquia. Es tenen en compte aquests factors?
El Tribunal no ho va tenir en compte en la seva decisió. Les autoritats turques volen jutjar-me a Turquia per la meva activitat política legal a Suècia i a d’altres països europeus. El Govern d’Erdogan ha estat fent un mal ús de la Interpol, utilitzant-la per a les seves finalitats polítiques. Volen privar-nos del nostre dret democràtic a expressar-nos lliurement i ens criminalitzen mitjançant la Interpol. També han deslegitimat el sistema suec, com si el Govern de Suècia donés suport a activitats terroristes. El Tribunal de Madrid tampoc s’ho ha qüestionat. És humiliant. No puc entendre per què les autoritats sueques estan callades. Debatre sobre la meva deportació a un país sense un sistema judicial independent és debatre sobre el meu dret a la llibertat d’expressió. I és també un debat sobre la legitimitat del sistema legal suec.
Has dit que Erdogan està disposat a iniciar una guerra civil per eliminar l’oposició. Què li fa falta per fer-ho?
L’oposició a Turquia és tímida, està dividida i desencoratjada. Erdogan ha treballat per eliminar-la pas a pas, com qui mata una granota escalfant-la gradualment. Ha aconseguit canviar el sistema polític de Turquia, però encara no ha pogut desenvolupar un nou sistema estable. Per això ha declarat l’estat d’emergència i governa mitjançant decrets, passant per sobre del Tribunal Constitucional i el Parlament. La gent està atemorida, però el descontentament està creixent, i això preocupa Erdogan. Per això està disposat a començar una guerra civil. Hi ha hagut una guerra entre l’Estat i el moviment polític kurd, però la població de la meitat oest del país ha callat. Erdogan va destruir ciutats com Cizre, Sur o Yuksekova, mentre la població a l’oest callava. L’oposició, a excepció del moviment kurd, vol guanyar sense lluitar. Durant Occupy Gezi, el 2013, milions de persones es van manifestar a gairebé totes les ciutats de Turquia durant més de vint dies, però després van marxar a casa. Potser estan esperant una oportunitat millor per actuar.
Quin rol juguen els serveis d’intel·ligència turcs (MIT) en el control i persecució de la dissidència a Turquia i a l’estranger?
“Els serveis d’intel·ligència turcs han enviat centenars de camions carregats amb armes i munició a gihadistes de Síria”
El MIT ha estat tan actiu a Europa que inclús el Govern alemany ha expressat el seu descontentament. És una organització que ha enviat centenars de camions carregats amb armes i munició a gihadistes de Síria. El cop militar del juliol de 2016 semblava una conspiració, una manipulació del MIT. El xantatge és potser un dels seus mètodes més efectius contra l’oposició. Recullen informació sobre la gent i la utilitzen per amenaçar-la. S’infiltren a l’oposició, recluten informadors i els manipulen, intentant dividir els grups d’esquerra. Mitjançant el xovinisme i la religió estan aixecant un gran mur entre els turcs i el moviment polític kurd. Mobilitzen la gent i aïllen els grups de l’oposició i els individus destacats, tant a Turquia com a Europa. Posicionen les masses contra els socialistes i els kurds. A vegades cometen atemptats, inclús a Europa, com van fer a París.
Com creus que es pot solucionar o reconduir el conflicte, tant des de l’esfera parlamentària com des dels moviments socials?
El procés polític a Turquia és molt inestable. Encara que Erdogan hagi concentrat tot el poder de l’Estat a les seves mans, difícilment pot dirigir el país. Governa sota l’estat d’emergència, emetent ordres d’arrest massiu a la Interpol per caçar l’oposició fora de Turquia. Està obligat a mantenir el poder de l’estat, per a ell seria catastròfic perdre-ho. Està eliminant tots els actors efectius de l’esfera política. La gent necessita esperança i coratge. Si l’oposició pot desenvolupar la unitat i col·laboració, tant en l’àmbit parlamentari com en els moviments democràtics, llavors les alternatives per desfer-se d’Erdogan poden créixer.
Has dit que creus i treballes per la unió entre socialistes turcs, el moviment kurd i els sectors democràtics kemalistes del partit CHP. És realment una opció viable, tot i el rol que ha jugat el CHP votant lleis contra els kurds? És viable amb la repressió i desarticulació que està patint el partit pro-kurd HDP?
“Sense la unió de socialistes turcs, el moviment kurd i els sectors democràtics kemalistes és gairebé impossible aspirar a tenir un nou país democràtic”
És la millor oportunitat per als kemalistes demòcrates del CHP. Erdogan els està obligant a capitular. Han d’escollir entre resistir o rendir-se, i com no poden resistir soles, necessiten el moviment kurd i el marxisme turc. Sense la unió d’aquestes tres forces és gairebé impossible aspirar a tenir un nou país democràtic. El moviment marxista turc pot ajudar les dues bandes a entendre’s mútuament i a ajustar les seves accions i el seu llenguatge per a la unitat i la col·laboració. Aquesta feina també pot beneficiar la unitat dins de l’esquerra marxista a Turquia.
Vas ser detingut durant la dictadura militar dels 80 i també empresonat i torturat els anys 90. Turquia arrossega una llarga història de vulneració de drets humans, tortura i assassinats, sobretot a presons. En l’esfera repressiva, ha canviat alguna cosa en aquests anys? Per què creus que la tortura és una pràctica tan constant i arrelada a Turquia?
“La tortura i la violació dels drets humans han anat canviant amb el pas de temps, però malauradament són pràctiques constants a Turquia”
La tortura i la violació dels drets humans han anat canviant amb el pas de temps, però malauradament són pràctiques constants a Turquia. Durant els primers anys de mandat de l’AKP semblava que la cosa estava millorant, però era només per enganyar a l’esquerra. L’AKP volia temps per a aconseguir el control de l’estat i de la societat. De fet, han anat construint una dictadura molt pitjor. Les minories són les que reben amb més crueltat. Dos socialistes prominents, Mihri Beli i Sevim Belli, van dir que la tortura contra l’esquerra turca és una tàctica de contraguerrilla liderada i entrenada per forces internacionals. Hi ha molta crueltat a la nostra història, com a la història de tots els països.
Quint tracte vas rebre per part de la policia quan et van detenir a El Prat?
Els agents que em van detenir a l’aeroport eren bona gent o almenys ho semblaven. Desprès, els dos agents que em van traslladar de l’aeroport a la presó em van maltractar. Les manilles m’estrenyien molt i em feien mal, i no em van fer cas quan els vaig demanar que les afluixessin una mica. Potser van pensar que estava exagerant. “És el protocol català”, és l’únic que em van dir. També vaig rebre maltractes en el meu ingrés a presó per part de dos guàrdies.
Com ho estàs vivint? Has notat algun canvi en la teva situació arran de la pressió mediàtica, institucional i el suport d’entitats?
Normalment em desperto abans que surti el sol. No sé quina hora és, perquè no tinc rellotge. Faig alguns exercicis per mantenir-me en forma. Si encara és fosc, torno al llit i intento dormir. Si no puc, penso en coses meves, de política… Si hi ha llum, llegeixo o escric. A les 7.30h es fa el recuento. Els funcionaris obren la porta per mirar si hi ets. Llavors, cap a les dutxes comunes. T’anuncien aquestes activitats abans d’obrir-te la porta. Un altre cop a la habitació, a llegir o escriure fins l’hora d’esmorzar. Anem al pis de dalt, fem la cua per esmorzar i esperem que tothom acabi i els guàrdies donin l’ordre per marxar. No pots marxar sense permís. Després baixem a un altra sala on hi ha unes màquines i podem comprar cigarrets, coca cola, cafè… Jo no fumo i, com que no hi ha te, no consumeixo res. Tot es paga amb una clau que té cadascú. La sala dóna a un jardí, el veiem però no ens està permès accedir-hi. En una sala molt sorollosa, on hi ha la televisió, a vegades jugo a escacs o parlo amb altres presos, però gairebé sempre estic sol, escrivint o llegint. A la 13h dinem i fins les 17h estem de nou a les cel·les. Llavors hi ha un segon recuento, seguim a la sala d’estar i a les 19h sopem. A les 21h hi ha l’últim recuento, i, no sé mai a quina hora, apaguen els llums i vaig al llit. Sempre tinc la finestra oberta, tot i els mosquits. A cada habitació hi ha 2 o 3 persones, dormint en lliteres. El lavabo és obert i a vegades és prou sorollós i molest, quan comparteixes habitació. Per a la meva seguretat, no m’han canviat a un mòdul amb més facilitats o activitats socials. Creien que el meu cas només duraria unes poques setmanes, però ara sembla que portarà més temps. Em costa tres dies comprar un bolígraf, una llibreta o pasta de dents. Has d’escriure aplicacions per a tot i triguen molt temps a respondre, si és que la sol·licitud no es perd i l’has de fer de nou. Pots trucar cinc cops a la setmana amb vuit minuts per trucada. Si truques a algú i està ocupat i un altra persona t’agafa el telèfon, has perdut una oportunitat. Ajustar-me a la meva nova vida sense internet ni telèfon m’està resultant difícil. Escriure a mà és més complicat i també em fa perdre molt de temps. Pensava que m’hi estaria més poc temps aquí dins, la veritat. Com no entenc el castellà, la televisió no m’ajuda i he estat realment aïllat del món. Els caps de setmana pots rebre visites. El meu advocat ve amb alguna informació, però no és útil. El canvi més important durant la meva estada aquí, després del suport i solidaritat que ve de fora, és que he passat a una habitació per a mi sol. Els companys que tenia fumaven constantment i tenien la televisió sempre encesa. Ara, el guàrdia de les claus sembla més simpàtic. Les autoritats penitenciàries han iniciat una investigació sobre males pràctiques d’alguns funcionaris. A vegades conec treballadores socials que em pregunten com estic i què necessito. Abans de les mostres de solidaritat i suport, creia que estava en un país feixista. Ara sé que a fora hi ha bona gent, i això em fa sentir molt bé.
