El debat sobre la deshumanització de Perpinyà ve d’antic. Corria l’any 1995 quan el col·lectiu ecologista FRENE 66 publicava un informe que alertava sobre aquest fet argumentant que la ciutat perdia espais verds i era cada cop menys apta per a les relacions humanes. Aquesta mateixa setmana, el mateix col·lectiu alerta en un comunicat que els 10 metres quadrats d’espai verd per habitant deixen la capital del Rosselló a la cua de les ciutats europees de més de 100.000 persones pel que fa a la ràtio d’espai verd per habitant. En aquest informe, es denuncia que les obres que s’estan fent ara mateix a Perpinyà a dos dels focus verds de la ciutat (l’Square Bir Hakeim i l’antic Dic de l’Orri, a l’avinguda Torcatis) “fomenten la mineralització de la ciutat i li fan perdre interès estètic o recreatiu”.
Reunits per millorar la qualitat de vida
En aquest sentit, fa mesos que el Col·lectiu Citoyennes et citoyens solidaires es reuneix per a repensar la ciutat amb l’objectiu de “millorar la qualitat de vida de les seves habitants partint de demandes concretes”, tal com explica Philippe Poisse, membre del col·lectiu. Fruit de mesos de trobades als barris de la ciutat amb col·lectius de tota mena, han ideat una campanya que els permet catapultar a l’opinió pública un debat sobre el model de ciutat i recrear el vincle social que s’esfilagarsa.
Conjuntament amb diversos col·lectius socials com el Sécours Populaire, l’APEIS 66, la Promesse des Sources, Rue 66 o ATD-Quart Monde, un dels elements concrets que han utilitzat per a qüestionar aquest model existent són els bancs. “Avui, per seure al centre de la ciutat, cal anar a un bar i pagar”, afirmen. I és per aquest motiu que han començat a elaborar un inventari cartografiat dels bancs barri a barri començant, de moment, per l’Alt Vernet, el Baix Vernet, el barri de l’Estació i el centre històric. La intenció és que el mapa dels bancs es faci de manera col·laborativa via internet amb el programari lliure OpenStreetMaps.
Els bancs, element de cohesió
La feina feta fins ara els ha servit per constatar una “manca evident de bancs en relació a la població d’aquests barris”, un fet que emmarquen en un “afebliment general dels espais de sociabilitat que pateixen els seus habitants”.
Reivindiquen els bancs com un element de cohesió social especialment necessari per a les persones més desafavorides: persones grans, persones amb mobilitat reduïda, etc.
Reivindiquen els bancs com un element de cohesió social especialment necessari per a les persones més desafavorides: persones grans, persones amb mobilitat reduïda, mainatges i els seus pares, dones embarassades i persones precàries que baixen al carrer i no tenen lloc on seure. A més, l’estudi els serveix per constatar la manca de bancs al llarg dels principals itineraris que van dels barris perifèrics al centre, fet que diu molt sobre la vertebració de la ciutat i la manera de viure-la, encarada actualment a la circulació motoritzada. “Les retencions ofeguen la ciutat mentre l’estat indigne de les voreres i l’escassetat de bancs no ajuden a caminar per la ciutat”, afirmen.
A més, denuncien la seva distribució il·lògica argumentant que en algunes zones considerades comercials s’han retirat tots els bancs, obligant la gent a entrar als comerços per seure o seure per terra mentre que en altres zones comercials hi ha molts bancs davant l’establiment d’una coneguda cadena americana de menjar ràpid.
“En un moment en què els centres comercials que rodegen literalment la ciutat instal·len bancs als seus recintes, el centre de la ciutat se’n desfà”, segueixen, relacionant la manca de bancs al centre de la ciutat amb la proliferació de grans superfícies comercials a la perifèria. Per acabar, qüestionen la concepció dels bancs com a font de soroll o de delinqüència (argument utilitzat en alguns espais de la ciutat per a treure’ls) defensant que “no es fa desaparèixer la pobresa amagant-la”.
Una Universitat Popular per acumular forces
El col·lectiu reclama una entesa entre l’Ajuntament, les comerciants i les habitants per garantir que als principals eixos de la ciutat hi hagi almenys un banc cada cinquanta metres. Per difondre el seu propòsit organitza els propers 3 i 10 de març una Universitat Popular al parc Maillol, al barri de l’Alt Vernet. El primer dia es construiran bancs de fusta i la intenció és crear una àgora per parlar amb les veïnes de les problemàtiques del seu quotidià. El segon dia tindrà lloc un debat més concret sobre ordenament de l’espai públic en un indret, el parc Maillol, que acumula un gran nombre de bancs per la proximitat d’un Liceu (institut de Batxillerat). Tot i aquesta alta concentració, les veïnes del barri denuncien que a l’estiu segueixen mancant bancs i taules pel gran nombre d’usuàries del parc que hi van a passar unes hores.
L’Ajuntament afirma que no hi ha cap manca de bancs a la ciutat i que treballa “tenint en compte les queixes pel soroll relacionat a la freqüentació que aquest tipus de mobiliari provoca”
Darrerament, el col·lectiu ha fet arribar una carta al batlle Jean-Marc Pujol on exposaven l’anàlisi de la situació i algunes propostes de millora. Just abans de les vacances de Nadal el col·lectiu va fer pública la carta i les seves intencions, aconseguint tenir un impacte força destacable als mitjans locals. La resposta de l’Ajuntament no s’ha fet esperar, argumentant-los que no manquen bancs a la ciutat i que treballa per “permetre particularment a les persones grans poder fer pauses als seus trajectes tenint en compte les queixes pel soroll relacionat a la freqüentació que aquest tipus de mobiliari [els bancs] provoquen”.
Segons Poisse, “es tracta d’una resposta d’autoritat. Dóna xifres que no es poden verificar. Ell respon de manera dominant, nosaltres respondrem amb la Universitat Popular”.
