La remunicipalització de la gestió de l’aigua a Catalunya és una aposta de futur. En el darrer any s’ha fet un gran avenç, municipis com Collbató, Terrassa, Torrefarrera i Vilagrassa han tornat a la gestió pública de l’aigua. Altres com Sant Cugat, Girona i Igualada ho han començat a debatre. Cal destacar el cas de Girona, on arran d’una denúncia de la CUP per irregularitats i opacitat de l’empresa mixta AGISSA, el jutge ha decidit el retorn de la gestió a mans dels ajuntament de Girona, Salt i Sarri.
L’any 2018 es planteja un gran repte, la remunicipalització de l’aigua de Barcelona. La gestió de l’aigua urbana del Cap i Casal es troba en mans privades des de fa quasi de 150 anys, quan es va constituir a Lieja la Compagnie des Eaux de Barcelone amb capital francès i belga. Amb els anys, esdevindria la Sociedad General de Aguas de Barcelona, SA. (75, 01% Suez Environnement i 24,03% la Caixa/Criteria).
A Girona, arran d’una denúncia de la CUP per irregularitats i opacitat de l’empresa mixta AGISSA, el jutge ha decidit el retorn de la gestió a mans dels ajuntament de Girona, Salt i Sarri
Paral·lelament a aquest procés, entorn l’any 2006 i a partir d’una denúncia d’un abonat al que se li va tallar l’aigua, es va descobrir que no hi havia cap mena de concessió en la gestió de l’aigua urbana de Barcelona entre l’Ajuntament i la companyia. Per resoldre aquest buit legal, que també afectava els 36 municipis integrats dins l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), l’any 2012 es va firmar un conveni per crear una empresa: Aigües de Barcelona, empresa del cicle integral de l’aigua amb una concessió a 35 anys per a la distribució de l’aigua d’abastament i per a la gestió del sanejament i reutilització.
El conveni, signat sense quòrum dins l’AMB i amb reticències per part del govern de la Generalitat perquè envaïa les seves competències, va donar lloc a l’actual empresa mixta participada per Agbar (70%), Criteria (15%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (15%).
Entorn l’any 2006 i a partir d’una denúncia d’un abonat al que se li va tallar l’aigua, es va descobrir que no hi havia cap mena de concessió en la gestió de l’aigua urbana de Barcelona
La creació d’aquesta empresa va tenir en el seu moment una important resposta social per part de la FAVB, Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa Nova Cultura de l’Aigua. Les entitats, en els anys previs, consideraven que la manca de concessió obria l’oportunitat per retornar l’aigua de boca a la gestió publica, seguint l’exemple de remunicipalització de París i Berlín o, més proper, Arenys de Munt.
Aquesta actuació va representar un pas enrere important en les expectatives que els moviments socials i veïnals tenien entorn a la gestió de l’aigua donat que, no sols es privatitzava a dit l’aigua d’abastament, com en els darrers 150 anys, si no que també s’incorporava la privatització de tota la gestió de sanejament i reutilització dels 36 municipis de l’AMB. Un suculent negoci de molts milions d’euros resolt sense cap mena de debat ni concurs públic ajustat a dret i que atorgava tot el poder en la gestió a Agbar i un paper més que residual per als municipis.
Si la companyia el perd el recurs contra l’anul·lació de la concessió, de nou, s’obre una porta per retornar als municipis la gestió de l’aigua de boca i, entre ells, al municipi de Barcelona
L’any 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió, justament per haver-se fet sense concurs públic. A més, considera que tampoc quedava prou acreditada la valoració dels títols de concessió que Agbar havia aportat a la nova societat d’economia mixta i que feia que els municipis estiguessin en desavantatge.
En aquests moments, aquesta sentència està recorreguda per AGBAR i està pendent de resolució en els propers mesos. Si la companyia el perd, de nou s’obre una porta per retornar als municipis la gestió de l’aigua de boca i, entre ells, al municipi de Barcelona. La sentència final és una nova oportunitat per remunicipalitzar la gestió de l’aigua.
La campanya per participar en la Multiconsulta emprèn un procés de participació ciutadana seguint el positiu exemple de la Taula de l’aigua de Terrassa
Aigua es vida, juntament amb 40 entitat més, entre elles, Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció, FAVB, PAH, Aliança Contra la Pobresa Energètica ha endegat una campanya de recollida de signatures per participar en la Multiconsulta que organitzarà l’Ajuntament de Barcelona la propera primavera, on es demanarà a la ciutadania que decideixi si la gestió de l’aigua de Barcelona ha de ser pública o continuar amb gestió privada.
Aquesta campanya, emprèn un procés de participació ciutadana seguint el positiu exemple de la Taula de l’aigua de Terrassa, on la implicació dels col·lectius socials ha generat un intens debat entre la ciutadania i ha facilitat el retorn de la històrica concessió de Mines de Terrassa a mans municipals.
Consulta no pot ser l’excusa per fer recaure tota la responsabilitat sobre els ciutadans. Caldrà també una ferma voluntat i una implicació clara des de l’Ajuntament de Barcelona
Cal tenir present que els processos de remunicipalització no són immediats i molt menys ho serà a Barcelona. Fins ara, han estat condicionats a la finalització de les concessions o oportunitats com la que es presenta actualment a l’AMB. Tanmateix, requereixen prèviament una bona anàlisi d’actius, donat que l’empresa gestora considerarà que totes les inversions fetes fins la data són de la seua propietat.
Cal una forta participació i debat públic per posar en negre sobre blanc la remunicipalització i, en aquest sentit, la participació en la Multiconsulta és una gran oportunitat per conèixer l’opinió de la ciutadania, però aquesta consulta no pot ser l’excusa per fer recaure tota la responsabilitat sobre els ciutadans. Caldrà també una ferma voluntat i una implicació clara des de l’Ajuntament de Barcelona per fer realitat aquesta remunicipalització.
Des d’aquestes línies voldria convidar-vos, a la gent de Barcelona, a participar i implicar-vos en el debat públic. La pregunta és molt clara: “Vol vostè que la gestió de l’aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”. Vosaltres decidiu.
