Milers d’agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil van viatjar fins a Catalunya els dies previs a la celebració del referèndum d’autodeterminació, convocat per la Generalitat, amb l’objectiu d’impedir-lo i executar la prohibició del Tribunal Constitucional. Unitats provinents d’arreu de l’Estat espanyol es van allotjar en comissaries i casernes, vaixells noliejats per part del Ministeri de l’Interior i establiments hotelers repartits per diferents punts del país. Bona part van ser acomiadades als seus llocs d’origen entre crits de “a por ellos”, protagonitzant unes imatges que van sacsejar les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
Un d’aquests grups d’antidisturbis del CNP va arribar a Reus l’endemà de la Diada, mentre la població observava atònita com irrompien al centre del municipi per allotjar-se a l’hotel Gaudí
Un dels grups de policies va arribar a Reus l’endemà de la Diada. La població de la capital del Baix Camp va observar atònita com desenes de furgonetes de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) del CNP irrompien al centre del municipi per allotjar-se a l’hotel Gaudí. Tal com es pot comprovar gràcies als codis identificatius del sostre dels seus vehicles, es tractava dels antidisturbis adscrits al grup 2 de la unitat IV.
La seva base d’operacions es troba a les instal·lacions de la Policia Nacional espanyola al Cortijo del Cuarto, un indret ubicat als afores de Sevilla i estretament lligat a la història de la Reconquesta i l’expulsió de la població musulmana de la península Ibèrica.
Des de la capital andalusa, el conjunt de la unitat –formada per diversos grups– té encomanat un àmbit d’actuació preferencial a les províncies de Cadis, Còrdova, Huelva, Badajoz i Càceres, més la ciutat autònoma de Ceuta. El grup 2 consta de 37 agents i és conegut, en l’argot intern del CNP, com a Lobo 20. La seva composició jeràrquica està estructurada de major a menor responsabilitat per un inspector, un sotsinspector, vuit oficials i 27 agents sense rang més enllà de la seva especialització en tasques d’ordre públic.
Segons ha pogut corroborar la Directa, el passat 1 d’octubre, aquest grup de policies va ser un dels encarregats d’intervenir contra tres centres de votació a la ciutat de Barcelona, tots ells inclosos en el districte 1 dels vuit en què els comandaments del conjunt de l’operatiu van dividir la capital catalana. En tots els casos van actuar acompanyats d’un altre grup de la UIP pertanyent a la unitat de Màlaga (Gamo 40) i dos grups desplaçats des de Galícia (Raya 10 i Raya 50). La seva acció repressiva va ser especialment cruenta i va deixar desenes de persones ferides, però més enllà de les seqüeles sobre les persones, el seu pas per Catalunya ha desvetllat altres pràctiques que deixen en entredit les seves actuacions.
Un sotsinspector desbocat
El segon en la cadena de comandament del grup d’antidisturbis Lobo 20 va entrar a formar part del CNP mitjançant una resolució de 3 de juliol de 1990 signada per Rafael Vera, Secretari d’Estat de Seguretat del govern de Felipe González, que va ser condemnat, empresonat i parcialment indultat per malversar fons públics destinats a finançar els GAL. Després de més de 27 anys de carrera professional, el policia ha anat ascendint fins a assolir la posició de responsabilitat que desenvolupa avui dia.
El sotsinspector 70231, que respon a les inicials A.D.V.C., va dirigir juntament amb el seu superior el grup Lobo 20 de la unitat IV de la UIP provinent de Sevilla
El passat 1 d’octubre, l’ara sotsinspector amb número d’identificació policial 70231, que respon a les inicials A.D.V.C., va dirigir juntament amb el seu superior el grup de la unitat IV de la UIP que va actuar a la ciutat de Barcelona. Aquests agents van carregar contra les persones congregades al voltant de les urnes de l’Escola Mediterrània, al barri de la Barceloneta, l’IES Pau Claris, a tocar de l’Arc de Triomf, i a l’Escola Pia de Sant Antoni.
La primera intervenció es va produir a dos quarts de nou del matí a l’escola de la Barceloneta, un dels primers centres on va actuar el CNP. Les imatges enregistrades mostren com els agents van colpejar les votants per retirar les urnes i van deixar nombroses persones ferides de diversa consideració. La Directa ha pogut comprovar que A.D.V.C., en acabar la jornada, es va dirigir a una clínica de la ciutat, on va aconseguir un informe de lesions que assegura que va patir una “contusió en un dit de la mà dreta” a les 8.36 h del matí, durant la seva actuació a l’Escola Mediterrània.
Dels 37 policies del grup Lobo 20, set posseeixen informes mèdics i van ser comptabilitzats pel ministre de l’Interior com agents ferits durant l’1 d’Octubre
El matí dels llops va culminar a l’Escola Pia Sant Antoni, que duu a terme la seva tasca educativa a la Ronda Sant Pau número 72. Entre les 11.50 h i les 12.30 h, els agents van fer ús de la força bruta per evitar els sufragis, abans de replegar-se i marxar de la zona entre els crits de ràbia i impotència del veïnat. Dels 37 policies del grup Lobo 20, set posseeixen informes mèdics i van ser comptabilitzats pel ministre de l’Interior, el seu conciutadà i exalcalde de Sevilla Juan Ignacio Zoido, com agents ferits durant l’1 d’octubre. El sotsinspector A.D.V.C. i un oficial haurien quedat lesionats a l’Escola Mediterrània, el segon per un “dolor a l’avantbraç dret per traumatisme”, segons consta a l’informe mèdic.
Quatre agents més haurien requerit assistència, fruit de la intervenció a l’Escola Pia per motius com “esgarrapada al tabic nasal”, “distensió de l’espatlla dreta”, “contusió al canell dret” i “esquinç al canell dret”. El darrer, un oficial amb número d’identificació policial 120381, hauria patit seqüeles per “contusió a la mà dreta i ferida al dit índex” de la mateixa extremitat, de resultes de la irrupció a l’IES Pau Claris.
Dos mesos entre Reus i Salou
D’ençà que els agents de la unitat IV van entrar a Reus, les protestes contra la seva presència es van anar intensificant a mesura que s’acostava el primer dia d’octubre. Després de les càrregues policials d’aquell dia, que van commocionar gran part de l’opinió pública catalana i internacional, les concentracions i manifestacions per denunciar l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat van continuar. La pressió popular va forçar el Ministeri a finalitzar el contracte de reserva que havien subscrit i a mudar-se –quatre dies després de la votació– a un nou allotjament de Salou.
Durant la vaga general del 3 d’octubre, les formacions independentistes del consistori reusenc van signar un manifest conjunt denunciant la “violència indiscriminada” dels antidisturbis contra els i les votants del referèndum, apel·lant els hotels de la ciutat a no acollir-los durant més dies i demanant al govern del Partit Popular la seva retirada de Catalunya.
La Comissaria Local de Reus de la Policia Nacional espanyola ha impulsat un procés judicial per delictes d’incitació a l’odi contra una vintena de persones que es van manifestar per la seva marxa
Arran d’aquesta missiva, la Comissaria Local de Reus de la mateixa Policia Nacional espanyola i la Brigada Local de Policia Judicial van obrir diligències prenent com a base un atestat datat l’11 d’octubre, en el qual s’apuntava a la comissió de delictes d’odi, coaccions i malversació. Amb l’obertura de la causa, una vintena de persones van ser imputades, entre regidores del consistori, membres de la societat civil i el mateix alcalde de Reus, Carles Pellicer, a les quals se’ls imputaven delictes d’incitació a l’odi, per haver firmat el manifest o per haver participat en manifestacions. Mentre la resta d’encausades van anar a declarar els últims dies del passat mes de novembre, les regidores de la CUP van decidir no acatar les ordres del jutjat, motiu pel qual van ser detingudes i posteriorment posades en llibertat.
Els agents van romandre a Salou fins a principis de novembre, allotjats principalment a l’hotel de 4 estrelles Negresco, però també al Best Sol d’Or i al Beldevere. És en aquests establiments on van ser vistos per darrera vegada en territori català, dies abans de tornar a la seva ubicació habitual de Sevilla, on desenes de persones els van rebre a la caserna entre forts aplaudiments, tal com es pot comprovar en aquestes imatges. No sabrem mai què van explicar del que havia passat quan van tornar a casa.
